Intervenció coordinada contra la violència masclista?

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Violències

 ICD 25N 2016


Aquest 23 de novembre s'ha celebrat la Jornada institucional sobre Polítiques estratègiques contra la violència masclista

La Conferència marc ha estat a càrrec de Begoña Lasagabaster d'ONU Dones

 

El secretari general de la Presidència, Joaquim Nin, ens substitució de Neus Munté ha inaugurat aquest 23 de novembre la jornada institucional organitzada per l'Institut Català de les Dones (ICD) per exposar les línies estratègiques del Govern per eradicar la violència masclista. Nin ha destacat dues coses: que el Govern incorpora l'objectiu de l'ONU d'assolir la igualtat d'oportunitats i drets en homes i dones abans de l'any 2030, d'acord amb l'Objectiu 5 de Desenvolupament Sostenible i la recent aprovació per part del Govern del decret de la Comissió Interdepartamental per a la igualtat efectiva de dones i homes, la Comissió tècnica i el Grup d'anàlisi dels casos d'homicidi per violència masclista.

La presidenta de l'ICD, Teresa Ma. Pitarch, ha manifestat vers l'acte que inaugurava que "hem volgut que hi haguessin tots els sectors representats". Ha posat de relleu la importància del treball coordinat i integral en les actuacions contra la violència masclista i ha explicat que estan treballant per millorar la xarxa de recursos, garantint-ne l'accés a totes les dones de tot el territori. Que les polítiques de gènere siguin transversals a tots els departament és la seva voluntat, ha afirmat.

 

Conferència marc: La invisibilitat de la violència masclsita en les dones polítiques

 

 

ICD 23N- 1

 

 

Begoña Lasagabaster Olazabal  , advocada i política independentista basca i militant d' Eusko Alkartasuna, actualment responsable de Lideratge i Governabilitat d’ONU Dones, ha parlat sobre "La invisibilitat de la violència masclista en les dones polítiques".

"El 2016 encara no som 50 per cent als Parlaments, només som el 22,8", així començava la seva intervenció Lasagabaster. I semblant o pitjor, segons els països,  passa amb les electes locals, d'aquí la necessitat del reforçament de dones polítiques locals que vol ONU dones. A la majoria de països les dones som entre un 10 i un 20 per cent, ha explicat. Només a Ruanda i a Bolívia són o superen el 50 per cent, en el primer cas degut a la importància que varen tenir com a negociadores en el procès de pau i en el segon cas perqué són imprescindibles per al desenvolupament del país. També ha remarcat que en el món hi ha 4 països sense dones en el seu parlament, entre ells Qatar.

La responsable d'ONU Dones ha facilitat moltes dades, que són amb les que treballen en aquest organisme internacional. D' elles se n'extreu que si es limités la violència masclista al món hi hauria un canvi econòmic significatiu tant pels diners que s'hi dediquen per a combatre-la com pel PIB.

Per aquesta experta, per poder treballar bé cal fer sempre un diagnòstic i manquen dades per fer-los bé. De totes maneres ja hi ha un bagatge de "lliçons apreses" –diu- amb les mediacions estandarditzades de la violència masclista.

També es compta ja amb els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) amb un marc normatiu universal.

Entrant de ple en el tema més concret de la seva conferència, Lasagabaster, ha afirmat que la violència contra les dones polítiques (VCPM) és una tendència creixent i malauradament moltes vegades "des dels estats contra els seus drets de dones i les maten per això. Maten a electes, activistes, sindicalistes, treballadores socials, comunicadores... " Per què? - es pregunta- perquè tenen una claríssima intenció de no canviar l' status quo, perquè la intenció i la voluntat dels homes és la de mantenir el poder també en la política, respon. Es mostra convençuda que hi ha elements estratègics molts clars en els diversos països i que aquesta violència està impulsada per motivacions específiques de gènere.

I s' ha de mesurar perquè el que es mesura es valora. Cal fer-ho en els diversos àmbits dels espais públics i pel que fa a la violència a polítiques, els òrgans de gestió electoral podrien recopilar informació sobre les infraccions en els processos. Ha esmentat la llei avançada a Bolívia en observació electoral i el monitoreig, en seguiment de risc electoral i motivació de violència. Hi ha un estudi fet a mitjans de comunicació el 2011 sobre 8 processo electoral a Amèrica Llatina, on es demostra que la cobertura d'incidents es un 10 per cent major dels homes. D'altra banda, per ella, els nous mitjans de comunicació i les xarxes estan ajudant en aquesta tasca de seguiment i denuncia.

Una repassada també a la premsa generalista i a diverses imatges sexistes envers les polítiques, així com als adjectius masclistes, discriminatoris i denigrants dels polítics homes envers les seves col·legues o adversàries polítiques.

Més tard, Josep Puigbó, periodista moderador de l'acte li ha demanat si ella, personalment, havia viscut alguna situació de violència. La resposta fou clara: Sí. Violència psicològica, menyspreu i discriminació i ha explicat com als seu inicis al Congrés espanyol fou titllada, en ser soltera, de verge, amant, lesbiana i noia rara. I per lluitar contra aquests estereotips el seu remi és que sempre hi ha bones companyes per plantar-se davant els companys homes a fi que reconeixin la seva feina de les polítiques i la citin, ja que "quasi be sempre els homes nomes reconeixen i citen altres homes".

 

 

ICD 23N- 2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

#Rebobina

 

ICD Rebobina 2016

 

 

En el marc d’aquesta jornada, l’ICD ha presentat la campanya  Rebobina, canviem el fil de la història , una iniciativa de sensibilització i de “recerca de més elements que ens permetin comprendre i interpretar el com i el perquè és imprescindible si com a societat volem eradicar la violència masclista”. L’ICD disposa de cartells i vídeos per a la seva difusió.

 

 

Taula rodona ‘La intervenció coordinada contra la violència masclista’

 

 

 

ICD 23N- 4

 

D'esquerra a dreta: Mònica Gasol, Alicia Moriana, Patrícia Gomà, Marta Vilalta, Jaume Viñals i Laia Rosich

 

Hi han intervingut: Patrícia Gomà, secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia; Marta Vilalta, directora general de Joventut; Jaume Viñals, cap de Servei de suport  a la Comunitat Educativa; Alicia Moriana, intendenta dels Mossos d’Esquadra; Mònica Gasol, cap de l’Àrea de Continguts del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i Laia Rosich, co-directora de l’associació El Safareig.

Entre les moltes xifres que ha exposat Patrícia Gomà, a destacar que el 2015 hi ha hagut un 5 per cent més de denuncies i que aquestes es resolen en un mes menys que altres tipus. Com aspecte negatiu que de les més 8.000 presentades, hi ha hagut més de 5.600 ordres de protecció denegades, és a dir un 63 per cent.

La directora general de Joventut, Marta Vilalta, ha demanat més esforços sobre la protecció de menors i millorar i ampliar la xarxa de serveis. D'altra banda ha confirmat la alarmant involució en els joves i la manca de respostes de les noies joves. També ha informat que hi ha un grup de treball des de la cobertura legal.

La intendenta Alicia Moriana, que fou una de les creadores dels protocols de la MGF i del matrimoni forçat, ha parlat sobre la Legislació catalana, els eixos estratègics, el Mapa de seguretat de la víctima, i de l'apoderament en auto-protecció com a principal i millor eina per afrontar la violència masclista. Ha volgut explicitar que els Mossos d'Esquadra fan també el seguiment del 69 per cent de dones sense mesures de protecció oficial. Tambe ha volgut deixar clar que el 79 per cent de dones que han estat victimes no havien posat cap denuncia. Com a novetat ha explicat el nou servei que s'implementarà de trucada molt ràpida i  recepcionada sense veu, i igualment amb un missatge escrit hi haurà acces ràpid dels serveis de seguretat.

Moriana ha afirmat que hi ha molt poques ocasions que pugui adreçar-se a un tipus d'assistència com la de la sala d'aquest 23 de novembre i ha demanat que es pugui fer amb més freqüència i amb més temps.

Jaume Viñals, pel Departament d'Ensenyament, ha explicat que malgrat s¡ha d'avançar molt més, sí que en els Currículums tant de primaria com de secundaria hi ha incorporat el pla per la igualtat en el sistema educatiu.  Ara caldrà fer-ne els protocols. També la manca de recursos facilita que hi hagi criatures que pateixen aquestes violències invisibilitzades als propi centres.

En funcionament des de fa un parell d'anys hi ha titulació específica en dinamització d'igualtat de gènere ara en 3 centres, que comporta 00 hores específiques de formació en l'abordatge de les violencies masclistes. Va començar amb un alumnat de 25 i ara ja és de 45.

La Cap d’àrea de Continguts del CAC, Mònica Gasol, ha informat que la feina pel tractament Integral contra les violències masclistes, l’ha fet el seu organisme a través de Recomanacions i informes sobre els continguts audiovisuals. Des del tractament de la violència domèstica, en els inicis, fins ara que ho és de la violència masclista, aquests informes que es fan cada 3 anys han anat evolucionant. Ha recordat que les primeres Recomanacions es feren el 2004 conjuntament amb el Col·legi de Periodistes i altres institucions ( com l’Associació de Dones Periodistes). Actualment és important el treball de detecció de continguts de risc a Internet. D’acord a la Llei de 2008, s’han denunciat i es van portar a fiscalitat 10 blocs i 5 vídeos que incitaven a la violència masclista.

Es tracta de modificar la visió estereotipada i pensar que quan es fan series de TV que reprodueixen estereotips cal criticar-les sabent que són mostres dels estereotips socials.

Una altra eina i fonamental és la formació de professionals i futurs professionals, ha apuntat Gasol. I també cara al futur cal incorporar la variable gènere a tots els estudis de mitjans i fer informes específics.

La darrera a intervenir ha estat Laia Rosich, co-directora de l’associació El Safareig i Coordinadora del grup de treball de violències del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), que ha fet una intervenció crítica amb la tasca de les institucions en 4 eixos.

El primer: en les dades no s’inclouen les dones joves; calen plans de prevenció; i cal millorar i molt els serveis d’atenció i recuperació cobrint habitatge, laboral, criatures.

El segon: els peritatges i informes dels serveis tècnics no són prou integrats; cal fer la coordinació de parentalitat; i complir les conclusions de l’estudi de violència sexual.

El tercer: la manca d’ordres de protecció (especialment als jutjats de Barcelona i Santa Coloma); desenvolupar l’aplicació informàtica del seguiment que es fa des de seguretat; i millorar l’assistència jurídica.

I el quart: les persones que treballen en aquests contextos i que coneixen les diverses realitats han d’estar coordinades en estructures de decisions vinculants. Així ha de ser amb el CNDC, i en tots els processos participatius i vinculants que es desenvolupin.

 

Preguntes del moderador. Debat sense preguntes del públic.

 

ICD 23N- 5

El periodista Josep Puigbó

 

Val a dir que els temps de la taula, de 7 minuts per intervenció, han estat insuficients i qüestionats per la majoria del públic assistent, així com no haver previst cap ronda de preguntes per part de les persones assistens a l'acte i deixar la totalitat de les preguntes en la boca del periodista moderador. Les dones assistents, algunes d'elles provinents d'entitats o organitzacions de dones, tenien ganes de saber més i potse d'aportar idees que, ben segur, han extret del seu treball associatiu i en contacte amb dones que han patit les violències masclistes, tal i com manifestaren.

D'altra banda, els diversos departaments tingueren intervencions molt específiques, sense mostrar un treball anterior de coordinació i molt menys regular i sistemàtic.



A la pregunta del moderador: és coordinen prou be?

Les respostes han estat, des de la representant de Justícia, que aquesta serà la feina de l’ ICD, que entre Justícia i Ensenyament no hi ha coordinació per exemple, però si entre Justícia i Interior.

El representant d’ Ensenyament ha manifestat que sempre han tingut el suport de l'ICD i de la secretaria d’igualtat, i així en les actuacions preventives que han realitzat “la coordinació ha estat fàcil i efectiva”.

El cos de Mossos també es coordina amb justícia i amb els centres educatius d’ensenyament i ha aprofitat per respondre a Rosich que s’ha ha millorat molt, que les oficines d’atenció a la ciutadania reben formació molt concreta i els grups d’atenció a la víctima hi poden dedicar mes temps. Ha recordat que les Instàncies jurídiques no són de la policia i que sempre es vetlla perquè el torn d’ofici sigui especialitzat.



Va a mes o va a menys?, ha interpel·lat Puigbó

Des de la taula se li fa saber que “és una pregunta trampa que deixa molt a dir de vostè com a periodista”. Ja que és ben conegut que la part que aflora és molt poca part. Tal i com he dit el 74 per cent no ho havien denunciat mai i un 89 no rebia atenció jurídica”, reblà Moriana.

Per part de Joventut: no només es tracta de la coordinació sinó de donar resultats a les urgències que van sortint a la nova realitat, com per exemple les que estan sorgint contínuament des de les xarxes socials i mitjans digitals “ i no anem a la mateixa velocitat” ha afirmat Vilata.


La joventut no identifica conductes masclistes pròpies? Com influeixen les noves tecnològics?

“Aquesta nova realitat ho ha fet canviar” -ha estat l’opinió de la representant del CAC- “ És molt preocupant que 1 de cada 3 joves consideri inevitable el control i que no sigui percebut com a control i violència. La prevenció implica que tothom entengui que això no es banal”., Formació, per tant, amb la gent jove i abordada des de mols fronts. Organització d’exposicions itinerant a instituts,etc. però ha reconegut que és molt difícil competir amb series de TV o músiques masclistes.



Més accent en educació o justícia?

L’ educació preventiva va davant de l’actuació de la Justícia ha afirmat Gomà i ha afegit: “ a Catalunya tenim una molt bona llei d’eradicació de la violència masclista, que tracta la psicologia, la física, l’ econòmica...Però la Llei orgànica del poder judicial té un conflicte d’encaix en la llei catalana”. D’altra banda ha exposat: “voldríem que els jutjats a Catalunya fessin les actuacions conforme al que entenem per violències masclistes en la llei catalana i no pot ser!.

Vinyals ha ampliat la informació sobre l’ educació en valors en el desplegament curricular a primària i secundària “ que és bàsica. Es suficient? no ho se!”. Explicà que molts centres treballen en projectes propis i que en el servei comunitari de tercer o quart d’ESO hi ha 20 hores deu a dins i 10 a fora de sensibilització social. També hi ha molts fronts oberts: noves masculinitats, noves identitats...

Els blocs portats a jutjats reben més d’ 1 milió de visites. És aquí on rau una bona part dels problemes?

Per la representant del CAC, els problemes són diferents: en els mitjans tradicionals en producció informativa encara hi ha un hàbit de morbositat, d’espectacle amb moltíssima manca de reserva d’ntimitat de la víctima, encara que s’ha avançat i en els continguts de xarxes socials, no abastables i per tant cal una tasca prèvia en educació. Pel que fa a la ficció hi ha una doble vessant: transmetre, però també la de generar posicionaments no idonis.



La pregunta per a les associacions de dones, com veieu la coordinació?

Rosich s’ha reafirmat en que l’assistència lletrada es molt deficient, com també ho és la recollida de denuncies. També es pregunta quina formació estan rebent els cossos de seguretat i es reafirma en que cal espais per compartir aquestes experiències, en que hi ha poca coordinació i que “cal fer- la si creiem en la lluita integral perquè hi ha disfuncions que cal arreglar en els espais civils, reclamem aquest Pla que ordeni prioritats i decisions i compromisos”.

Conclusions

Josep Puigbó n'ha elaborat 3: la necessitat de la visibilitzacio i la constitució d'un observatori d'igualtat gènere,  cabdal!; la prevenció de la violència masclista a tots els nivells  educatius; i la implementació i disseny d'unnou model d'abordatge de les violencies masclistes de Catalunya.

La Presidenta ICD ha estat contundent "L'ICD és l'eix de vertebració de les polítiques contra les violències masclistes" i ho ha estat en les seves propostes prenent el compromís d'acceptar tot el que millori en aquesta línia: Visibilització i mitjans; Coeducació. Plans a primària, secundària i universitats amb carreres específiques; Formació per a homes; Mesurar amb informació i dades actualitzades; Imminent creació d'un centre d' estudis i recerca de violència masclista; Empara en les llars on les criatures viuen en risc; Informe 2016; Trata; Informació de la Xarxa de recursos públics en cada àmbit concret i amb abordatge a les violències sexuals; Comissió treball al CND en l'acompanyament jurídic i circuit d'intervenció; Àmbits de violència masclista no dins de la parella;
Accés recursos amb inclusió d' adolescents, grans, migrades en situació de desarrelament; Pla director de formació en tots els àmbits sectorials; Enfortir la intervenció coordinada a tots els territoris amb un augment d'eficàcia i reducció de la victimització secundària.

Teresa M. Pitarch ha finalitzat la seva intervenció d'aquesta manera: "Catalunya com a país avançat ha de disposar dels millors serveis d' atenció a la víctima".