El terrorisme masclista no és una qüestió privada

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Mitjans de Comunicació - TICS

Montserrat Minobis

 

EDITORIAL

Així titul.lava el diari El Periódico de Catalunya una de les seves editorials del diumenge dia 20. Tot un encert. Una reivindicació que les dones portem con una torxa des de fa un munt de temps, alhora que la de demanar una implicació total i absoluta a les administracions públiques estatals i autonòmiques contra aquesta lacra que fa que el número de dones assassinades a mans de les seves parelles o marits sigui ja superior als assassinats per ETA.

Però és clar!, i d' aquí l'encert del titulat del diari, les persones dissortadament assassinades per ETA era una qüestió política. Les dones assassinades,una qüestió privada. I quès'hi fa per canviar la situació? Un minut de silenci!. Quantes manitestacions en contra de la violència masclista o de gènere han encapçalat les nostres principals autoritats (estatals i autonòmiques)? Cap. Quins i quants recursos i diners i plans d'actuació hi destinen? En sabem el resultat. Cada any el número de victimes augmenta. Cada any, hi ha més denúncies per maltractaments, cada any hi ha algún jutge (i també alguna jutgessa) que no actúen amb contundencia contra els maltractaments. Quants infants, nois i noies que viuen l'horror familiar dels maltractaments són atesos acuradament? (El Periódico de Catalunya també ens va donar dades i testimonis sobre aquesta dura realitat).

Som a les portes d'un altre 25 de novembre. Dia Contra la violència de gènere. El món de la política s'omplirà, com sempre, la boca de bones paraules. I de fets? Pocs.

Però també hi ha els mitjans de comunicació. La setmana passada la nostra companya, periodista i professora de la UAB i experta en qüestions de gènere, Joana Gallego, es lamentava de les mancaces que va exhibir el Congrés de Periodistes de Catalunya en diverses de les qüestions que afecten a la professió periodística i en especial a les dones que l'exerceixen. En el decurs del mateix (aixo sí! en les diferents taules rodones es va tenir una acurada atenció en que hi participessin dones periodistes) es va presentar la nova edició del Codi Deontològic. La Declaració de Principis de la professió periodística de la que el Col.legi de Periodistes de Catalunya en va ser precursor a nivell estatal. El Codi es concreta en 12 punts inalterables i en els quals s' ha aprofundit degut alscanvis assolits en aquest camp i en la societat en general. I s'hi han afegit uns annexos (com ja es va fer en una altra ocasió) on es posa l'èmfàsi sobre la manipulació d'imatges, sobre Internet. sobre el plagi, sobre el tractament de conflictes bèl.lics o armats, sobre l'ús del terme "no em diguis il.legal " ( per cert el mateix Col.legi a través de la seva comissió de defensa juntament amb el Col.legi d' Advocats ja fa anys que va dur a terme una campanya amb recomanancions específiques sobre aquesta qüestió) i finalment sobre la cita de nacionalitats i ètnies. Res a dir. Em sembla correcte en tots sentits. Lamento, i crec expressar el sentiment d'altres dones periodistes i expertes en la problemática de gènere, que no s'hagués plantejat a l'hora de crear aquests annexos i no fer-ne cap d'explícit sobre el tractament de la violència de gènere, després que el mateix CPC juntament amb d'altres institucions del país hagi estat pioner en l' el.laboració d'unes Recomanacions sobre la qüestió. És que no atany al compliment del Codi Deontològic la informació sobre aquesta problemática? Crec que el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i el Col.legi de Periodistes han perdut una ocasió magnífica per explicitar clarament, per què tenim abundosos exemples de com no s'ha de fer aquesta informació, en el món periodístic en general.