Anna Gabriel i la pràctica del "tres voltes rebel"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

 

AG CD0

 

Com posem les dones i els feminismes al centre del procés constituent i la constitució per construir la República Catalana Feminista?

Feministes per la Independència varen convocar un debat amb Anna Gabriel i Sabaté sota el lema: "La pràctica del tres voltes rebel". Fou aquest 16 de novembre a Ca la Dona.

Tal i com recordava l'activista de les Terres de l'Ebre de Feministes per la Independència (FxI) i de Cala Dona, Erica Bel Queralt, Anna Gabriel és feminista i actualment Diputada al Parlament de Catalunya per la CUP.

La xerrada de la diputada i el debat posterior està enfocat, deia Bel, en: "Com posem les dones i els feminismes al centre del procés constituent i la constitució per construir la República Catalana Feminista".

Altres de les reflexions de FxI giren al voltant de la desobediència i la pràctica feminista: "S' acosten temps que requeriran creativitat en la desobediència col.lectiva ...pot la pràctica feminista ser un element clau que ens possibiliti fer realitat la República que volem?

Començà la seva intervenció, l'activista i diputada, manifestant el seu respecte vers la tasca feta a Ca la Dona i el seu reconeixement a les militants del moviment feminista lligades a la casa.

Tot seguit feu una semblança de la seva àvia (la seva cuidadora car la mare treballava fora), que no sabia llegir ni escriure però que li va transmetre el "ser feminista". Aquest agraïment el feu extensiu a tota la família ja que en el seu si hi havia confiança mútua, s'hi compartia la generositat i s'establien espais col.lectius. Per a ella, doncs, aquest "ser feminista" no es res afegit.

Al mateix temps volgué remarcar que "soc independentista convençuda perquè vivim en un territori del qual hem de reivindicar els seus drets i ja esta!". Això si! sempre "Solidàries amb altres racons del món".

Per a ella (tal i com s'expressava Maria-Mercè Marçal en la seva divisa), l'eix nacional independentista, l'eix de classe i la reivindicació feminista, de gènere no es poden dissociar. "Em ve de classe" i ho reblà amb un somriure.

Mai ha militat en l'àmbit feminista però sempre ha intentat introduir la perspectiva de gènere a tot arreu.

 

 

 

AG CD1  AG CD2  AG CD3

 

 
 
 
Anna Gabriel entrà a fons en el debat proposat, tot preguntant i preguntant-se: "Quins espais podem construir amb pactes entre dones a fi que les reivindicacions feministes siguin més visibles?"

 

Sobre el Parlament, els municipis i un nou espai de representació i incidència
 
"Serè molt clara i contundent: L'àmbit parlamentari es molt poc procliu, idoni i efectiu per pactes entre dones i per crear Agendes compartides". Per a Gabriel, es tracta d'un àmbit constituït com per allunyar- se d'espais on poder treballar al marge dels partits i de les seves iniciatives. És un àmbit molt partidista amb la dinàmica parlamentaria de la correlació de forces.

Explicà, com des del seu grup han proposat que les compareixences de polítiques amb responsabilitat amb la implementació de gènere es fessin en debats menys protocol·laris i amb més marge per l'intercanvi i l'aprofundiment i menys dirigides al titular. " Hem dit moltes vegades que adoptem una agenda feminista i ens allunyem del típic debat parlamentari. No s' ha aconseguit !".
 
Un altre obstacle que especifica és com l'aplicació de l' executiu difereix del que es diu en el legislatiu.
 
Per aquestes raons, Gabriel creu que és més útil l'àmbit municipal, on si que es poden dissenyar, implementar i avaluar les polítiques, que a més fan un retorn. D'altra banda "tenen menys atenció mediàtica" opinà i en positiu que les accions de les dones joves en el municipalisme poden afavorir més encara els posicionaments feministes.
 
El tercer eix és un nou espai de representació i incidència de la voluntat feminista. Opina que cal  fer un esforç per treballar en l'ambit de representació de dones de mitjans, acadèmia, diferents nivells de representació política... ja que aquests àmbits, a vegades, han tingut agendes en paral·lel i allò que ara cal buscar es basa en dos objectius: compartir el que es fa i fer l'Agenda política.
 
 
El compartir i l'Agenda política

"Que cal aconseguir?" es pregunta i es respon: " Seguretat sobre la incorporació de les nostres propostes. Parlar en profunditat sobre quin sistema es vol generar. Aconseguir els pactes necessaris pels quals totes sapiguem si les polítiques de drets, contra les violències....si tot això tindrem possibilitat de debatre-ho o no".

A la militant de la CUP i diputada, li agradaria poder anunciar que hi ha un treball fet i una agenda concertada, però no pot fer-ho. Enmig d'aquesta realitat decebedora fa l'ullet a les dones presents: "Com que ningú s'està organitzant massa potser podrem ser les primeres i fer ho bé".

"Te sentit que tot el treball fet i totes les reivindicacions puguin ser exposades i valorades. Té sentit per justícia social, democràcia, igualtat i la independència amb majúscules", conclogué.

 

 

 

AG CD4 AG CD01

Anna Gabriel i Erica Bel Queralt a la taula

 

 

AG CD02 AG CD03  

 


 

 

 

 

 

 

El Debat

Només començar el debat, La Independent demanà a la diputada si podia confirmar que no hi ha hagut trobades de les diputades de Juntsxsi i CUP per treballar propostes constituents amb visió de gènere. Gabriel ho confirmà, i en cas d'haver-se produït almenys ella no n'ha estat assabentada. Es lamentà que no es facin propostes "almenys dels 4 punts més importants" i de no treballar, en el Parlament, juntes les dones de diversos grups.

Parlà tot seguit de la participació popular en els processos constituents d'Islàndia, de Bolívia...i els seus avenços ( en drets indígenes en el darrer cas, per exemple), afegint que el Procés català no té precedents.

Pel que fa a les propostes feministes per aquesta República Catalana, el Procés Constituent no és per interpel·lar únicament a les feministes, ja que "si alguna virtut té és que s'adreça a tothom i si hi posem l'agenda feminista és que és per una majoria de la població".

En resposta a d'altres preguntes i opinions sobre els diversos àmbits, es reafirmà que per ella era imprescindible l'espai comú d'incidència i representació, i posà a tall d'exemple la gran difusió de les declaracions de les diputades i dirigents de la CUP en l'acció - roda de premsa després de rebre la munió d'insults masclistes.

Des de la sala s'alcaren veus per parlar de la feminització de la pobresa, del menysteniment de les opinions de les entitats de dones i del moviment feminista, de les dificultats que s'albiren per fer un Procés Constituent amb veritable participació directe.

Massa sovint toca a les dones ser les sobrevivents, patir urgències immediates... és per això que cal alhora posar damunt la taula una demanda de condicions dignes, una agenda d'urgències i elaborar continguts. "Cal  una prèvia, doncs, un Pacte polític i social en el que és delimiti que tenim el dret a incidir", respongué la interpel·lada- "I la feina cal fer-la des del carrer, amb una forta pressió social perquè es moguin al Parlament, per apretar al govern, als mitjans de comunicació, a la comissió de mitjans audiovisuals del parlament...".

Per a Gabriel la llei d'igualtat del Parlament és un mínim, com ho serà la incorporació de la paraula feminicidi en un text parlamentari de la setmana que ve.  I cal apel·lar a responsables de les campanyes institucionals perquè no se'n fan quan ja se n'han demanat, com ara "No es No". Aquesta feina és en l'àmbit de mínims exigible en el Parlament en qualsevol situació política. Ara s'hauria de desbordar i l' agenda feminista hauria de ser incorporada.

 

 

 

 

AG CD5

 

AG CD6

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entre d'altres intervencions, la politòloga Tània Verge en feu una sobre els temps d'elaboració de continguts per al Procés Constituent i la coordinació en relació a les feministes independentistes i a les feministes no independentistes. També feu una reflexió sobre la participació de les dones feministes, tot recordant que en l'assemblea de càrrecs electes només el 16% són alcaldesses i que si es fes un sistema de tant per cent per sorteig tampoc asseguraria que hi hagués feministes.  "Que no ens surti per la culata!" va exclamar!

Per lògica s'hi hauria de ser des del principi, es va demanar des de la sala ja que encarar textos constitucionals un cop ja elaborats es més difícil. Gabriel hi assentí i reafirmà que no es tracta d'entrar-hi com a colofó final sinó d'actuar per avançada, ja que "amb el que hi ha ara no n'hi ha prou, cal parlar del model d'educació, de sanitat... què es planteja des dels feminismes i el que cal arrencar és el compromís que se'ns tingui en compte".

En el debat es continuà analitzant temes com: la participació popular i l'expertesa;  la interpel·lació a les altres dones i a tothom amb els continguts; l'explicació dels models... semblant, com a opinió majoritària, que cal anar definint-ho però amb la prèvia d'haver aconseguit el compromís.

Per a aquesta convidada de Ca la Dona, "les dones en general hi tenim molt a guanyar, una altra cosa és si tindrem energies" però l' oportunitat és molt gran perquè "és molt potent ser agent protagonista".

L'intercanvi de reflexions continuà una bona estona parlant sobre la conveniència de
Lleis de ruptura, de pressupostos de ruptura. O de si hi ha la possibilitat de fer ruptura ara mateix des del feminisme tot avançant en una llei d'avortament catalana i en una llei integral d'igualtat.

Gabriel es referma en La resolució del Parlament de 9 de novembre de 2015. I assenyalant al Govern de JuntsXSi, afirmà: "el conflicte amb l'Estat espanyol sobre l'avortament, l'educació, la sanitat, l'acolliment a les refugiades... no es només nacional també es democràtic".  Exposà com la desobediència és una responsabilitat política que es pot portar a terme des de les Conselleries a través de circulars internes a tot el personal que en depèn, per  exemple, a no aplicar la llei Mordassa (carta a Mossos a fi de no requerir les càmeres fotogràfiques a periodistes,  o al personal de salut davant la petició d'avortament de les joves). "Un tercer no es pot sentir interpel·lat per la teva llei, si no hi ha voluntat política i responsabilitat", afirmà Anna Gabriel i afegí, perquè hi ha coexistència en el període de transició.

Davant intervencions crítiques sobre les  formes clàssiques de fer política, de les dificultats de les dones que han estat a les institucions i que han explicat les seves estratègies, s'opinà des de la sala que l'actual govern no està al cas.
 
D'acord amb aquesta opinió, es mostrà convençuda que en el context actual autonòmic no hi ha futur, també afirmà que potser el poder no és al Parlament sinó a la Diagonal i com a crítica a actuacions del govern des de 2010 digué: "Em fa molta malicia que els que van començar a retallar, els que tenen contactes amb l'Opus Dei etc. els tinc davant al Parlament. Em fa molta ràbia i tristesa perquè hi ha molta gent que hi ha deixat les hores i la pell" i afegí "gravant el 16% més a 27 persones ens haguéssim estalviat els 6 anys de retallades".

Per a Gabriel, el pitjor risc es pensar que es cosa de 72 diputats i diputades..."Això és a les antípodes, la Presidenta del Parlament, diputades, alcaldesses tenen una força relativa sinó hi ha la gent darrera".

La Independent acabà el torn de preguntes, demanant per les perspectives en l'àmbit municipalista, espai on Gabriel sí que es manifestà esperançada.

Respongué la diputada de la CUP que la nova tongada de regidores feministes als ajuntaments permeten revisar el que s' ha fet i dissenyar el que es pot fer en aquest àmbit que és molt més procliu al futur en feminisme i que té una dimensió humana. Es mostrà també il·lusionada amb els programes de formació de tècniques d' igualat en escoles del País Basc, en possibles intercanvis en tipus de formació i de selecció. També en l'àmbit sindical i  "no oblidem la nostra tradició llibertaria als municipis".

Tot confluint en un espai de representació i incidència.

 

 

 

 

AG CD7

Fotografia FxI