Les amenaces a una família de periodistes revela la inseguretat a Mèxic

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Llibertat d'Expressió

 Rosa Maria Rodriguez

 Rosa María Rodríguez Quintanilla

Deixant casa, treball, escola i afectes, una família de periodistes s'ha vist obligada a fugir de l'estat de Tamaulipas, al nord-est mexicà, a causa d'unes amenaces de mort rebudes aquest 29 d'octubre.

 

És un exemple de la inseguretat de la professió en un país on fa setmanes el seu president Enrique Peña Nieto assegurés, davant la Sociedad Interamericana de Prensa (SIP), que el seu govern treballa en mesures de protecció per a periodistes, gremi que registra com a mínim 11 assassinats el 2016 a Mèxic.

Rosa María Rodríguez Quintanilla, coordinadora per Mèxic de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG), el seu marit Francisco Cuéllar Cardona, director del diari Expreso de Ciudad Victoria, i la seva família van deixar amb presses la capital de Tamaulipas a causa d'amenaces, signades pel narco "Grupo Bravo Puro Zeta Vieja Escuela", dirigides cap a un dels seus fills, el també periodista Ilich Cuéllar, que s'estenien als seus pares.

La trajectòria d'aquests professionals ha aixecat una onada de pronunciaments de rebuig en les xarxes internacionals, especialment feministes, a causa de l'activitat de Rodríguez, la qual, l'abril de 2016, va ser a Barcelona a la 6a Trobada de la RIPVG on va ser nomenada com una de les sis coordinadores internacionals.

 

Raons i agressions

Les causes certes de les amenaces es desconeixen i ni tan sols la mateixa família de periodistes se les explica amb claredat, encara que saben molt bé les seves possibles conseqüències. Rodríguez Quintanilla ha viscut en altres ocasions també atacs a la seva integritat física, "per exemple, el passat 3 d'octubre va ser colpejada per un escorta del procurador general de Justícia de Tamaulipas, Irving Barris Mojica, quan ella intentava acostar-se a realitzar una entrevista amb el funcionari", assenyala l'agència Comunicació i Informació de la Dona AC (CIMAC).

Cuéllar Cardona, que es va acomiadar en la seva columna La Talacha del diari Expreso, el 2009 va sobreviure a ser "tableado" (colpejat amb fustes) "per no publicar una nota (article), com havien ordenat els Zetas", com recorda Julio Hernández López, en la seva columna al diari mexicà La Jornada.

Però a més a més les amenaces van acompanyades d'acusacions, que en aquest cas arriben al fill periodista de la parella. "Ni jo, ni la meva família, ni cap ciutadà honest pot ser tacat i calumniat d'aquesta manera", ha dit Ilich Cuéllar en les xarxes socials, les mateixes per les quals es va difondre l'amenaça en la qual se'l vincula a una facció narco que pugna pel mateix territori amb una altra.

 

 

 

Periodistas asesinados-Anabel Flores

A l'Anabel Flores la van segrestar i assessinar, van deixar el seu cos en una carretera.

 

 

Criminalitzar la víctima

Aquest tipus d'amenaces són ja una manera habitual d'advertir, que acaba moltes vegades executant, a periodistes que incomoden de tal manera que, a més, se sembren dubtes sobre l'honorabilitat de les víctimes relacionant-les amb actes i grups de delinqüents. Així les autoritats s'excusen i es consolida la impunitat, adverteix la Casa de los Derechos de Periodistas de Mèxic.

Ja al juny d'aquest any, la Casa de los Derechos de Periodistas, va emetre un butlletí a propòsit de l'assassinat de la periodista freelance i professora, Zamira Esther Baptista Luna, en el qual manifesta la seva indignació i rebuig perquè "autoritats de seguretat pública i de l'administració de justícia" difonguessin "informació que suposadament la vincula amb un grup del crim organitzat que opera a Ciudad Victoria, Tamaulipas".

El mateix, afegeix, va ocórrer en els casos de Rubén Espinoza a la Ciutat de Mèxic, Anabel Flores a Veracruz i el de Elidio Ramos Zárate a Oaxaca. Aquestes "filtracions'... criminalitzen persones periodistes assassinades, contribueix a desvirtuar els fets i que l'autoritat els descarti sense investigar la línia pel treball periodístic de les víctimes".

A l'estat de Tamaulipas i concretament a Ciudad Victoria, la capital, els Zetas mantenen una guerra interna entre dues fraccions: els anomenats de la "Vieja Escuela" i els del Cártel Del Noroeste (CDN), que per dominar aquesta regió porten diversos anys deixant milers de morts.

 

 

 

 

 

JavaScript is disabled!
To display this content, you need a JavaScript capable browser.

 Video elaborat per la SIP sobre 20 periodistes assessinats el 2016

 

 

 

 

Morts i impunitat

Quan començava la 72 Assemblea General de la Societat Interamericana de Premsa, realitzada a la Ciutat de Mèxic el passat 14 d'octubre, Peña Nieto va signar la Declaració de Chapultepec, que el compromet amb la defensa de la llibertat de premsa. Aquesta organització, que agrupa mitjans de comunicació, en aquesta ocasió va retre homenatge a les i els 20 periodistes assassinats en tota Amèrica el 2016.

Allà es va recordar que des de l'any 2000 a la regió 115 periodistes han estat assassinats i assassinades, 20 estan desapareguts i s'han perpetrat 50 atemptats contra mitjans de comunicació.

Els registres de la SIP mostren que des d'inicis del 2016 Mèxic té el major nombre de periodistes assassinats (11, on 3 són dones), el Brasil 4 i Guatemala 2, mentre que es va matar a un periodista tant a El Salvador, com a Estats Units i a Veneçuela.

Les dades de la Casa dels Drets de Periodistes, més actualitzats o amb més dades, indiquen que a Mèxic es va assassinar a 14 periodistes el 2016, gran part dels casos amb trets de bala i en situacions en què arribaven o sortien de casa, els havien estat esperant. A Anabel Flores Salazar, reportera del Sol d'Orizaba, la van segrestar i van deixar el seu cadàver 24 hores després en una carretera.

Aquesta organització indica que el 2015 van ser assassinats 12 periodistes a Mèxic, tots homes.

Des de CIMAC s'informa que de 2002 a 2014 "s'han registrat i documentat a Tamaulipas nou fets violents en contra de dones periodistes incloent tres casos de feminicidi" i que especialment les periodistes "no compten amb les condicions mínimes necessàries per poder denunciar la violència a la qual s'enfronten pel que es presumeix un subregistre".

Entre 2006 i 2015, la Unesco va registrar 827 assassinats de periodistes al món; però, aquesta institució només va rebre informació de 402 casos des dels Estats, dels quals es van resoldre només un 16%, xifra que mostra la situació d'impunitat existent. A Amèrica Llatina i el Carib es va resoldre només el 11% dels 176 homicidis registrats en aquest període, d'acord a l'Informe 2016 de la Directora General de la Unesco sobre la seguretat de periodistes i el perill de la impunitat.

"Aquesta tragèdia és encara més frustrant perquè la majoria d'aquests crims no han estat resolts i els culpables no han estat castigats", va dir Pierre Manigualt, president de la SIP, al que Peña Nieto va assegurar que les autoritats mexicanes treballen en mesures de protecció per als periodistes.

 

 

 

periodistas asesinados-Zamira Bautista 2

 Zamira Bautista assesinada el 20 de juny de 2016.

 

 

 

Assetjament insuportable

"Des de la Casa de los Derechos de Periodistes, estem alertes, perquè la fragilitat del treball, en llocs altament perillosos com Tamaulipas, ens posa en perill a periodistes", ens ha dit a La Independent, en ser consultada, Sara Lovera, la flamant Premi Nacional de Periodisme per la seva trajectòria a Mèxic, reconeguda lluitadora pels drets de les dones i Administradora General d'aquesta Casa.

Lovera creu que "les accions han de ser des del gremi, mobilitzar-nos, perquè les cartes o cridats a missa, com aquí diem, no tenen efecte; les i els periodistes hem de organitzar-nos i sumar esforços per aturar les amenaces i la fustigació contra el treball periodístic professional".

Tant en missatges a les xarxes socials, com en blocs i columnes d'opinió que s'han referit a aquest tema, sorgeix un ànim de frustració i impotència davant d'una situació desesperant i recurrent, tal com ho assenyala un editorial de l' Expreso: "Cada dia l'Estat pateix la pèrdua de ciutadans valuosos i compromesos amb el seu poble natal, que emigren davant l'onada de terror i l'absència de mecanismes que els garanteixin el més elemental que és la vida mateixa. Cuéllar ja se'n va anar, i no passa res. Més ciutadans s'aniran i així seguirem ... sense l'esperança de tornar perquè el perllongat menyscapteniment institucional no s'acaba".

Per Lovera, "les autoritats són responsables de la impunitat" i davant d'això és imprescindible que "les i els periodistes hem d'actuar junts, sumar. No és just el que passa".

 

 

 

periodistas asesinados-Joao Valdecir Joao Valdecir, periodiste del Brasil assassinat aquest any.

 

 

Accions de suport

En tot cas, fora de Mèxic s'estan fent arribar cartes a les ambaixades mexicanes en diferents països des d'organitzacions de periodistes. Una d'elles és l'enviada des de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya, signada per la seva presidenta Montserrat Minobis, i dirigida a l'ambaixadora a Espanya, Roberta Lajous Vargas, en la qual demana la investigació immediata de la persecució i amenaces contra Rodríguez Quintanilla i la seva família i adverteix al president Peña Nieto que "qualsevol dany a aquestes persones el considerarem responsabilitat directa del govern mexicà i ho denunciarem a nivell internacional".

En un comunicat conjunt, diverses xarxes i organitzacions exigeixen al Govern federal, al governador de Tamaulipas, Francisco Javier García Cabeza de Vaca, i a la Fiscalía Especial Mecanismo de Protección de Personas Defensoras de Derechos Humanos y Periodistas "ofereixin de manera urgent mesures de protecció per salvaguardar la vida i integritat de la nostra col·lega periodista i la de la seva família".

Entre les organitzacions signants hi ha: l'Acción Urgente para Defensores de Derechos Humanos (ACUDDEH), l'Asociación Mundial de Radios Comunitarias México (AMARC Mx), la Casa del Migrante de Saltillo, la Casa de los Derechos de los Periodistas, el Centro de Derechos Humanos Zeferino Ladrillero, el Centro Nacional de Comunicación Social (Cencos), CIC Propuesta Cívica, A.C, Comunicación e Información de la Mujer (CIMAC), l'Instituto Mexicano de Derechos Humanos y Democracia A.C. (IMDHD), el colectiu Mas de 131, la Red Nacional de Periodistas (RNP), la Red Nacional de Organismos Civiles de Derechos Humanos "Todos los Derechos para Todas y Todos" (Red TDT), el Servicios y Asesoría para la Paz (SERAPAZ) y la SMR Scalabrinianas Misión para Migrantes y Refugiados.

La Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG), que també firma, agrupa periodistes i a xarxes nacionals de 35 països, que per la seva banda també s'han manifestat.

"Fa massa temps que coneixem aquests assetjaments, que en molts casos arriben a l'assassinat, que pateix el món professional del periodisme a Mèxic i que en la immensa majoria queda en la més ignominiosa impunitat. Fins on arribarà la desídia del govern mexicà? Fem arribar la nostra solidaritat i estima a la nostra companya i tota la seva família, al mateix temps que demanem al govern de Tamaulipas i al de l'Estat de Mèxic que garanteixi la seva seguretat", va dir Minobis.

"Davant les amenaces i falsedats que han circulat en xarxes socials contra la meva família, el meu marit, els meus fills i jo hem deixat Tamaulipas i no tornarem fins que s'aclareixi aquesta situació i ens atorguin les garanties de seguretat necessàries", diu Rosa María Rodríguez per mitjà de les xarxes socials en trobar-se ja fora de l'abast dels qui amenacen.