"La veritat és en el seu cos" o les seqüeles de les esterilitzacions forçades al Perú

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Salut - Salut sexual i reproductiva

 EF 0

Les dones continuen enfrontant diversos sistemes d'opressió que controlen, exploten i ocupen amb impunitat els seus cossos, els seus territoris.
A la dècada dels 90 al Perú foren esterilitzades més de 350.000 dones durant el govern de Fujimori. Només donaren el seu consentiment, sense engany, el 10 per cent.

  

EF-1

 

 Del projecte a tres bandes – Peru, Senegal i Dominicana – es presenta l'informe peruà

 La Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, l'Instituto de Apoyo al Movimiento Autónomo de Mujeres Campesinas-IAMAMC i l'Asociación de Mujeres de la Provincia de Huancabamba, amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, han presentat el passat divendres 14 d'octubre a Barcelona una important recerca sobre les seqüeles de les esterilitzacions forçades en l'autonomia física, econòmica, sexual i reproductiva de les dones indígenes i del seu benestar emocional i social: "La veritat està en els nostres cossos. Seqüeles d'una opresió reproductiva". Ho han fet al Centre Cívic Drassanes tot compartint els resultats amb un públic molt participatiu.

Abans i després de l'acte es pogué veure una exposició fotogràfica que explica part de la lluita vindicativa de les dones indígenes per la veritat, la justícia i la reparació.

La sots directora i fundadora de la Independent, Tona Gusi, presentà i moderà l'acte. Feu, també, una revisió dels articles sobre Perú apareguts en les edicions setmanals de la Independent, essent en total una seixantena i en concret 16 d'ells sobre les esterilitzacions forçades publicats en les seccions de violència contra les dones i de salut sexual i reproductiva (veure enllaços al final de la crònica).

La Independent en la resta d'articles que són sobre els sabers, els treballs i les lluites de les dones, ha tractat temes com ara: la violència masclista; l'avortament; l'extracció de mines or i drets de l'aigua amb les "damas azules", així com les reserves de gas i petroli; l'economia i els Tractats de Comerç; la participació en l'administració pública i denúncies i peticions a les Institucions ( internacionals i nacionals); el tractament a mitjans de comunicació i webs, així com notícies relacionades amb periodistes, escriptores, cineastes, i creatives; i finalment, els premis a lideratges femenins.

   

EF-2

 

Bombo Ndir és presidenta de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, mediadora intercultural, agent comunitaria de Salut i activista pels Drets Humans de les Dones. Ha participat en l'elaboració del document operacional per a les i per als profesionals sanitaris respecte a la prevención per erradicar les Mutilacions Genitals Femenines. Ha coordinat projectes de cooperació internacional com el projecte "Soxali Jigeen" d'apoderament de les Dones (2009 -2012).

En la seva intervenció, va explicar la mirada ample que aporta en el context dels DDHH aquest projecte sobre Senegal, Perú i Colòmbia. D'aquí pocs dies es farà la presentació de la part del projecte sobre Senegal, que ella n'és la coordinadora.

  

EF-3

 

Arlene Cruz és advocada feminista i integrant de la Xarxa de MIgració, Gènere i Desenvolupament, experta en justícia de gènere i polítiques d'igualtat. Està Llicenciada en Dret per la Universitat Iberoamericana de Santo Domingo i té un Màster en Dret Europeu per la Université d'Avignon (França). Ha dut a terme plans d'igualtat i responsabilitat social en empreses privades, així com el monitoratge i avaluacions de projectes en entitats del tercer sector. Actualment ofereix de forma voluntària assessorament i formació jurídica a dones que viuen en contextos de migració.

Segons Cruz, aquest projecte incorpora la saviesa dels països d'origen de les dones migrades i les moltes col•laboracions al projecte han aportat incidències en les polítiques socials a Dominicana, en els drets sexuals i reproductius i en concret sobre la llei de l'avortament, que encara es troba a les beceroles.

 

La veritat es troba en el nostres cossos

 

EF-4.B

 

Esperanza Huayama, coautora de la investigació, és la presidenta de l'Associació de Dones de la Província de Huancabamba (AMHBA) i vicepresidenta de l'Associació Nacional de Dones Peruanes Afectades per les Esterilitzacions Forçades. Porta més de vint anys assumint càrrecs directius en la seva organització, essent una de les principals referents en la demanda de Veritat, Justícia i Reparació al Perú. Ella també és víctima de l'esterilització forçada, per això, com bé assenyala " la veritat està en el seu cos".

La seva intervenció fou molt emotiva ja que alhora que partícep de l'informe parlava com a testimonia de la brutalitat de l'esterilització forçosa al Perú en el seu propi cos. De fet fou esterilitzada sense estar informada i contra la seva voluntat, quan estava embarassada de 3 mesos i el nadó nasqué mort als 8 mesos d'embaràs. Explicà la seva pròpia experiència de dolor al centre de salut on diu que no va ser ni anestesiada. I de tractant-se d'anestèsia no pot estar segura que la que reberen les seves companyes no fos anestesia de bestiar o un producte pitjor.

Les conseqüències per a ella i la resta de dones han estat dramàtiques, explicà assertivament aquesta lideresa indígena: dolors en el cos de cadascuna des d'infeccions, mals de cap i "mals en les costures, les esquerdes", rebuig marital davant la seva inapetència sexual o dolors en el coit i fins i tot violacions. "No nos comprendieron" afirma.

Huayama està orgullosa de la investigació i del llibre fruit de la mateixa: " La verdad està en nuestros cuerpos. Secuelas de una opresión reproductiva". I ho està perquè "nosaltres mateixes hi hem pogut explicar el dolor en el cas de cadascuna".

No ha parat de lluitar, durant aquest 20 anys, per la justícia i la reparació per com varen tractar els seus cossos. I diu que no pararà fins aconseguir-les. La penúltima fiscal del cas el va tancar, però l'actual fiscal l'ha reobert i sembla que tenen recolzament de la viceministra.

Aquesta valenta lideresa, explicà que tant ella com la resta de companyes de l'AMHBA han estat amenaçades de mort i ara també la investigadora principal, i es per això que volgué manifestar en veu ben alta el seu agraïment " hasta el fin del mundo" a Sara Cuentas - "Sarita" l'anomena- per patir amb elles persecució i difamacions i també per haver fet un treball tan curós on s'han recollit veus representatives de les més de 300.000 dones afectades i fent-ho des de la saviesa i l'emoció compartida.

 EF-5

 

Sara Cuentas Ramírez, la investigadora principal, és comunicadora social i periodista. Col·labora a El País, és redactora de La Independent i blocaire a La Mula, una web de denúncia social del Perú. Experta en interseccionalitat, gènere i desenvolupament, ha treballat durant més de 12 anys en l'àmbit de la cooperació internacional impulsant projectes encaminats a protegir i promoure els drets humans de les dones. És autora de la metodologia Anàlisi interseccional per al Canvi, la qual ha aplicat a la present investigació. És també l'assessora en incidència política de l'Associació de Dones de la Província de Huancabamba.

En la seva intervenció explicà que la investigació està aplicada des de la crítica feminista descolonial i l'anàlisi interseccional, amb una proposta innovadora metodològica. Destacà l'acció de resistència vindicativa de les dones més enllà de la seva realitat de víctimes, reconeixent els seus sabers, anàlisi i propostes organitzatives.

Destacà que la investigació ha estat un repte, feta en una situació difícil i sota amenaça de mort, que encara hagués pogut ser pitjor si hagués estat elegida la candidata Keiko Fujimori ( que per cert durant la campanya regalava tuppers a les dones indígenes).

Parlà Sara Cuentas de la incidència feta per les dones de les diverses organitzacions esmentades, de Cusco, Huancabamba i altres poblacions del Departament de Piura. També tingué paraules per a la ja despareguda Giulia Tamayo, la gran lluitadora d’aquesta causa i qui feu la denuncia de Fujimori durant la dictadura, encara que nos fos sempre acompanyada per les organitzacions feministes del país. Cal recordar que l’operació de les esterilitzacions forçades fou una campanya que emprengué Fujimori, signant de les Resolucions de Beijing, amb un ajut del Banc Mundial i del FMI per a programes de planificació familiar. No cal dir que la campanya d’esterilització de Fujimori a dones indigenes, pobres i de zones marginals fou emprada com una eina política.

De fet "les esterilitzacions forçades han estat un punt d'inflexió en les campanyes electorals", afirma Cuentas, que ha fet des del 93 investigació del tema i que actualment té el compromís d'exercir l'assessoria d'incidència política en la demanda de veritat, justícia i reparació.
Parlant sobre aquest projecte que compta amb el suport de l'ACCD, digué a la sala que per a ella era " un privilegi estar aquí incidint en un procés transformador allà" i que "les dones migrades de les diverses latituds que conformen el projecte enforteixen i fan més forts els seus vincles".

 

La investigació i els resultats i el camí futur

El 2013 s'impartiren uns tallers no acadèmics a Huancabamba sobre el sabers que serviren perquè naixessin les coneixences. Aquest tallers es feren ja amb la metodologia interseccional aplicada a l'actual projecte. Aquesta metodologia recupera els sabers ancestrals de les dones, éssent les mateixes testimonis les qui fan les anàlisis de vides i conformen l'organització per lluitar contra la violació del DDHH amb eines própies que volen subvertir la situació. Sara Cuentas està convençuda que l'AMHBA és l'organització fonamental ( i en sororitat) per a la demanda de justícia i reparació.

És desprèn doncs d'aquests testimoniatges que la violació múltiple dels cossos de les dones fou gestionada des del propi estat sobre les dones que viuen en situació de pobresa econòmica, indígenes quítxues, aimares i amazòniques. És tracta d'un delicte de Lesa Humanitat. Giulia Tamayo denunciava en el seu llibre " Nada personal" les evidències públiques dels fets recollida entre 1996 i 2000 del paper directe de Fujimori i el seu ministre de Salut de 1996 al 2000 amb el silenci i la complicitat del personal sanitari.

Malgrat la gran quantitat d'investigació, la fiscal actual del cas ha fet el 3er. arxivament però el seu fiscal superior, Luis Landa ha cursat un avís que en 30 dies hi ha d'haver una revisió de l'arxivament en funció de les noves proves pel que fa a les seqüeles que pateixen les dones esterilitzades. Es connecta així la situació actual amb la memòria històrica i la incidència política.

Entre els resultats de la investigació actual cal destacar: l'aportació directa de les seqüeles d'aquestes dones i de la violència masclista damunt d'elles; l'estigmatització com a "dones capades" i tractades de "lleugeres de moral sexual" en les seves comunitats; emocionalment tocades; totes les conseqüències de no poder desenvolupar el seu treball a causa de la seva debilitat física i dels dolors a la cintura, al cap, marejos...; també la repercussió en la salut mental com és la depressió i l'augment de suïcidis ( tant de dones les dones com de llurs marits); l'empobriment com a conseqüència de no poder treballar a les "xacras" o de peones als cultius; la pèrdua de parella i el desmembrament familiar amb migracions; les parelles èbries amb remordiment i suïcidis; i finalment la pròpia manca de fills i la repercussió negativa econòmica familiar.

Per a la investigadora Sara Cuentas el camí organitzatiu és accionar davant l'Estat les propostes fetes fins avui dia, des de la saviesa ancestral de les filles, segurament de les dones de la costa amb més de 3.000 anys d'història i que l'any 1500 lluitaven contra la invasió espanyola. D'aquests dones d'Huancabamba, de les jíbares, amazones de la selva s'exten el crit de justícia i reparació davant la crueltat dirigida pel Banc Mundial i el FMI denunciada al Perú, però també a Mèxic i a l'Índia.

 

EF-6

  

Drina Ergueta: es defineix com a periodista amb perspectiva de gènere, forma part de l’ Equip d’editores de La Independent i és columnista permanent als diaris bolivians Página Siete i Los Tiempos, així com de l’agència mexicana SemMéxico (que dirigeix la periodista Sara Lovera). Forma part de la XIDPIC.CAT i la RIPVG.

Ergueta fou l'encarregada de repassar l'informe redactat aquest any i que ara ha sortit en forma de llibre.  Segons els dossier central les campanyes d'esterilització afectaren el 10 per cent de les dones del país, més de 400.000 esterilitzacions de les quals un 90 per cent foren practicades a dones.

Per aquesta periodista el valor de la investigació rau en que s'hi troben reunides les coses comunes i els aspectes íntims. S’hi posen en context i els responsables queden al descobert en la seva estructura en el govern.

També demostra la focalització de la violència sobre els cossos de les dones, justament en aquesta part del cos.

 D’altra banda, segons Ergueta, la investigació dona força a les denúncies pel reconeixement de la veritat.

 

El debat

Per acabar, i abans de revisitar l’exposició, s’obrí el debat. Debat on sorgiren reflexions, preguntes i propostes. Des de percebre el poc coneixement d’aquesta situació, a animar a presentar demandes consulars.

Des del reconeixement íntim del biaix de la mirada occidental en el tema de les esterilitzacions, lluny de la mirada feminista descolonial, a l’èxplicit d’organitzacions de joves feministes, com les del Manifest del 2014 sota el lema “Somos las hijas de las mujeres que esterilizaron” que malgrat dir que s’havien sumat al moviment, en cap ocasió s’han apropat a les dones indígenes. Col·lectius doncs, que – a parer de Sara Cuentas i d’Esperanza Huayama – tenen dificultats en entendre els simbolismes i els discursos de les dones indígenes des de la interseccionalitat. Temes com plaer, sexe, maternitat, avortament, desig...s’haurien de treballar des d’aquesta metodologia que comporta la visió descolonial i interseccional.

Esperanza Huayama no volgué que el públic (majoritàriament format per dones) marxés sense sentir encara més empatia i sororitat en la seva lluita quan recordava: “ens van dir: vinguin! que els hi donarem aliments i vitamines per a la salut” i “nosaltres mateixes volíem anar-hi”. “No ens van dir res i ens ho van fer perquè érem camperoles, analfabetes i indefenses”. Ens arriba el seu plany -encara avui que ja fa uns dies que ha retornat a Huancabamba- quan reproduïa llurs crits durant l’esterilització: “pareu, que m’esquartereu a trossos” i “em feia mal la vida”.

 

 

       foto-10                                       EF-7

 

foto-9foto-8

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més Informació:

Barcelona: Presentació de la recerca sobre esterilitzacions forçades al Perú 13 d'octubre de 2016

Cooperació Catalana impulsa llibre sobre seqüeles d'esterilització forçada 22 de setembre de 2016

El 8 de març és nostre 10 de març de 2016

Esterilitzades de manera forçada: entre les amenaces i la utilització 24 de febrer de 2016

Barcelona: Judici als responsables d' "Esterilitzacions Forçades" /La Independent / Notícies Gènere 29 d'octubre de 2015

Va ser una política d'estat, no una negligència mèdica 22 d'octubre de 2015

Barcelona - Internacional: " Les Dones Parim, Les Dones Decidim" 1 d'octubre de 2015

Les esterilitzacions forçades en el context electoral peruà 3 de juny de 2015

Una mirada descolonial a les esterilitzacions forçades 14 de maig de 2015

Espanya - Perú: Inventari a favor de l'alegria 22 d'abril de 2015

Esperanza Huayama: Veritat, Justícia i Reparació 4 de febrer de 2015

Les esterilitzacions a l'Índia, una llarga i fosca història 13 de novembre de 2014

"Memòries d'esterilització forçada" al Perú 12 de novembre de 2014

Les llavors de Giulia Tamayo 24 de setembre de 2014

Barcelona: Llavors de Giulia / La Independent / Noticies génere 10 de setembre de 2014

Barcelona: Per què els cossos de les dones són territoris de violències? abril 2014