Rebuig, desacatament i insubmissió a la sentència del TC sobre la Llei d'Igualtat

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Igualtat - Igualtat

 

llei de igualtat positiva

 (Imatge: web Dones Juristes)

 

 

En veu alta i diversa es manifesta el rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la diversos articles de la Llei 17/2015 d'Igualtat efectiva entre homes i dones en l'àmbit laboral. Tant institucions, sindicats i alguns partits polítics s'han pronunciat en aquest sentit en els últims dies i també s'ha parlat de desacatament i d'insubmissió a aquest dictat.

 

 

llei de igualtat 1

 

La setmana passada es va donar a conèixer la sentència del TC que anul·la vuit articles de la Llei d'Igualtat, que són considerats vitals per protegir els drets de les dones i evitar la desigualtat sexista en l'àmbit laboral, argüint que aquesta normativa legal catalana envaeix les competències estatals.

 

Amb el mateix criteri, també van ser suspeses les normatives catalanes sobre impostos sobre pisos buits i la Llei de governs locals.

Totes aquestes anul·lacions i restriccions de competències se sumen a altres mesures, com possiblement la de  sancionar que els ajuntaments de Barcelona, Badalona i altres s'hagin negat a celebrar la festivitat espanyola del 12 d'octubre, el que en els últims dies han creat noves crispacions en la relació entre autoritats catalanes i de l'Estat Espanyol.

 

 

llei de igualtat2

Imatge d'un video del dia del acord a favor de la Llei al Parlament, 8.07.2015

 

 

Assumpte cabdal de llarga data

La presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD), Teresa M. Pitarch, ha declarat que aquesta sentència del TC contra la Llei d'Igualtat és "una trava en la promoció de drets de les dones que està desenvolupant el govern català" i ha afirmat que les polítiques d'igualtat són un tema capital  per al país que s'està construint.

Per Pitarch, "la sentència del TC judicialitza les polítiques d'igualtat i impedeix la millora dels drets que promouen la igualtat en matèria laboral", segons declaracions publicades en diversos mitjans.

L'aprovació de la llei d'igualtat, el 8 de juliol de 2015, va ser resultat d'un llarg procés de diversos anys en què van participar representacions polítiques i institucionals de diferents legislatures i governs. En aquell moment Montserrat Gatell era la presidenta de l'ICD.

Marta Selva, ex presidenta de l'ICD, és una de les promotores d'aquesta llei, al costat d'Ana Solà, la llavors directora d'aquesta entitat. "Fins i tot abans, amb Joaquima Alemany, ja es va començar a treballar en aquesta llei", tal i com ha explicat Selva a La Independent. Ha recordat que la llei es va portar al Parlament català amb la incorporació de diversos grups i ja des de llavors va haver-hi interpel·lacions des del govern central.

De fet, la seva aprovació va ser per majoria i amb el suport de tots els partits, excepte algunes observacions puntuals que es van fer des de les bancades del PP, Ciutadans i Unió.

Per tota la feina feta, el suport aconseguit en el moment de la seva aprovació i fonamentalment pels efectes positius per a la igualtat de gènere en l'àmbit laboral, la sentència del TC contra la Llei d'Igualtat catalana per Selva està "totalment fora de lloc i  no té sentit" i "demostra una cop més la resistència del govern central a cedir les competències en igualtat".

 

 

                       llei de Igualtat-Teresa pitarchllei de igualtat Marta Selva

Teresa M. Pitarch i Marta Selva.

 

Desacatament des dels sindicats

Tant la UGT de Catalunya com CCOO han rebutjat la sentència del TC sobre la Llei d'Igualtat ja que anul·la regulacions en matèria laboral, els plans d'igualtat en les empreses, l'assetjament sexual per raó de gènere, la prevenció de riscos laborals i la figura del responsable sindical d'igualtat.

Per a la UGT, que ha advertit que no s'acatarà la sentència del TC, la llei catalana "no contravé en cap cas el marc legal espanyol" ja que en molts aspectes el millora. La sentència del TC és "una involució pel que fa als drets de les dones treballadores", afegeix, per la qual cosa des d'aquest sindicat s'espera que se segueixi aplicant la normativa catalana.

Per la seva banda, Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) també ha rebutjat la sentència del TC, a la qual ha qualificat d ' "incomprensible", ja que es tracta d' "un nou atac als drets de les dones i homes, passant per sobre el marc de les relacions laborals de Catalunya".

Per a CCOO, cal defensar una llei com aquesta que afavoreix la tolerància zero a l'assetjament sexual, la participació de les dones en la negociació col·lectiva, les garanties polítiques de no discriminació de les dones a través dels plans d'igualtat en les empreses.

 

Vergonya i insubmissió

Des d'alguns espais socials i polítics el rebuig no s'ha deixat esperar. L'Assemblea de Dones per la Independència de Catalunya, a la seva pàgina web, ha assenyalat que és "una vergonya" el nombre de lleis catalanes que en l'últim temps han estat suspeses pel Tribunal Constitucional, entre elles la Llei d'igualtat entre homes i dones en l'àmbit laboral, encara que també es refereixen a la suspensió de la normativa impositiva sobre pisos buits i la Llei de governs locals.

D'altra banda, d'acord a la JERC segons la seva pàgina web, l'Assemblea Nacional de les Dones d'Esquerra Republicana afirma que "no volem formar part per més temps d'un estat que no ens deixa avançar" i recorden que reivindiquen "la necessitat de construir una nova república on els drets de les dones quedin garantits i puguem dir que les dones i els homes som iguals".

Fa uns dies, diversos ajuntaments catalans s'han mostrat contraris i han explicitat el seu rebuig a les sentències del Tribunal Constitucional i, inclusivament, s'han declarat "insubmisos" a qualsevol ordre que sigui dictada per aquest, entre elles la Llei d'Igualtat entre homes i dones sobre la qual ratifiquen la seva vigència.

Aquests ajuntaments governats per la CUP que inclouen a Badalona, Viladamat i Celrà, i es preveu que aviat també s'inclouran els de Verges i la Bisbal, asseguren que defensaran la legitimitat i legalitat de les lleis aprovades pel Parlament català que representa "la voluntat popular i els interessos de la majoria".

 

 

llei de igualtat

Imatge de una de les notícies publicades quan es va aprovar la llei en 2015.

 

 

Els articles que van ser suspesos

Pitarch ha assegurat, segons reflecteixen diversos mitjans, que tots els articles de la llei d'Igualtat són necessaris i significatius ja que busquen eliminar "tot allò que ens allunya de l'equitat entre homes i dones en diferents moments de la vida pública i privada".

Els articles de la Llei d'Igualtat que van ser suspesos pel Tribunal Constitucional són els següents:

Article 33. Les empreses han de prevenir l'assetjament sexual i per raó de sexe, a més han de donar resposta a les denúncies i reclams.

Article 36. Les empreses estan obligades a respectar la igualtat de tracte id i oportunitats en l'àmbit laboral i els poders públics han d'afavorir l'elaboració de plans d'igualtat.

Articles 39, 40 i 41. Els sindicats d'adjudicar a un delegat la funció de vetllar per la igualtat de tracte entre homes i dones; ha d'haver una representació paritària dels dos sexes en les negociacions col·lectives; i s'ha d'incorporar la perspectiva de gènere en els expedients de regulació d'ocupació.

Article 44. Les empreses han de tenir en compte els factors de risc laboral als que s'exposen tant homes com dones.
Articles 59 i 64, on es tipifiquen les infraccions i s'estableixen les sancions amb ordre jurisdiccional penal.