¨Cedaw i Cooperació. Entrevista - Reportatge I. Marta Macia

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Entrevistas a mujeres del mundo. - Mujeres del mundo.

No hay traducción disponible

 

Cedaw mios 

 

 

 

Marta Macia Quesada, ha estat directora general de Cooperació al Desenvolupament, nomenada per la Generalitat. Una de les missions que va tenir a l'accedir al càrrec va ser recompondre les tenses relacions que cooperació i desenvolupament mantenia amb les ONG.

També va haver de batallar per augmentar uns pressupostos per a cooperació internacional que la Generalitat havia retallat dràsticament durant els últims anys.

Segons les seves paraules un dels seus objectius principals va ser, "Tenim un 'Enfocament Estratègic que dóna cobertura a tot el' Pla Director 'i per tant totes els actuacions estan subjectes a un enfocament basat en el dels Drets Humans i la igualtat de gènere. Per sota de este enfocament hi ha a els dos  objectius estratègics: els drets humans de les dones i els drets col·lectius dels pobles "i Treballant els drets Específics de les dones podem treballar els drets humans col·lectius de dones i homes, i els drets col·lectius dels pobles que requereixen ser defensats i impulsats tant com  el paper que fa a la participació política i democràtica amb l'autogovern dels pobles, com  el que fa a la defensa dels drets lingüístics i culturals "

 

És una de les dones pioneres en càrrecs polítics, al  igual que Marta Selva, durant el seu càrrec en la Presidència de l'Institut Catala de les Donas, ICD, d'introduir el dircurs i la pràctica feminista a la Política. Això de vegades a les dones, els passa factura.

 

Marta Macias

  

Marta Macias Quesada: Activista a favor dels Drets Humans de les Dones.

 

Sòcia fundadora de l'empresa coop4equality consulting.

 

 

Què és la Cedaw? S'estan duen a terme les recomanacions dels països signants a la Convecció Cedaw? Que representa? 

   

Nacions Unides estableix tres instruments per la protecció i garantia dels drets humans de la dones, i que cal diferenciar.

En primer lloc, la Convenció per a l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Envers les Dones (CEDAW) és un tractat internacional de drets humans, i per tant són universals, inalienables, interdependent i indivisibles,  i els Estats parts han de respectar, garantir i protegir. La Cedaw aborda específicament la discriminació de les dones, i és part del Sistema Universal de Drets Humans (Nacions Unides). Adoptada en 1979, en vigor des de 1981. L’Estat Espanyol la ratifica en el 1984. La CEDAW és la principal declaració en defensa dels drets de les dones, complementa la declaració universal de drets humans que fou insuficient i endocèntrica.

Un segon instruments és el Programa d'acció per posar fi a la discriminació per raó de sexe: els Estats que ratifiquen el Conveni tenen l'obligació de consagrar la igualtat de gènere en la seva legislació nacional, derogar totes les disposicions discriminatòries en les seves lleis, i promulgar noves disposicions per protegir contra la discriminació contra la dona. També han d'establir tribunals i les institucions públiques per garantir a les dones una protecció eficaç contra la discriminació, i adoptar mesures per eliminar totes les formes de discriminació contra la dona practicada per persones, organitzacions i empreses.

I el tercer instruments és el Protocol Facultatiu de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona.

El Protocol Facultatiu és un instrument complementari de la Convenció, que permet a les parts a reconèixer la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona per examinar les denúncies de particulars. El Protocol Facultatiu va ser aprovat per l'Assemblea General de Nacions Unides el 10 de desembre de 1999 i va entrar en vigència el 22 de desembre de 2000, després de rebre's la desena ratificació.

  

Són diferents els avenços en cada país?

La Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona va declarar il·legal la discriminació de gènere, obligant als Estats part a derogar lleis discriminatòries i a garantir la igualtat en els camps de la salut pública, l'ocupació i l'educació. El Protocol Facultatiu és un text complementari a la Convenció. No estableix cap nou dret, sinó que més aviat permet que els drets reconeguts en la Convenció siguin respectats.

El Protocol Facultatiu de la Convenció és un protocol que estableix els mecanismes de denúncia i recerca de la Convenció. Els Estats part del Protocol atorguen competència al Comitè per a l'eliminació de la discriminació contra la dona per conèixer denúncies d'individus o investigar «violacions greus o sistemàtiques» de la Convenció, la qual cosa ha donat lloc a una sèrie de decisions en contra dels Estats membres, en qüestions tals com la violència masclista, el permís parental i l'esterilització forçosa, així com una recerca sobre l'assassinat sistemàtic de dones en la localitat mexicana de Ciutat Juárez, Chihuahua

Malgrat el Programa d’acció i Protocol Facultatiu de la Convenció sigui un mandat i una obligació de Nacions Unides, la voluntat política de cada estat i per tant s’avança de manera gradual i diferent segons el País.

 

I l'aplicació pels diferents països?

Depèn del país, dels recursos i de les voluntats polítiques. L'impacte d'un tractat internacional pot ser mesurat de dues maneres: per la seva acceptació o per la seva implementació. Respecte de la primera forma, el Protocol Facultatiu ha obtingut una àmplia acceptació internacional, doncs la majoria dels Estats més importants ho han signat, sent el Protocol el segon mecanisme impositiu més acceptat després del Primer Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

En canvi, respecte a la seva implementació, el nombre de queixes ateses pel Comitè ha estat limitat. Existeixen avaluacions on s’observa que el raonament del Comitè era imprevisible; que no havia tingut impacte en la formulació de polítiques; i que, malgrat les previsions, l'ús del Protocol per part d'organitzacions no governamentals havia estat més limitat del que al principi s'hagués esperat i solament rarament s'havia usat el dret de denúncia. Així mateix, s’ha observat que l’èxit és limitat, destacant la importància de les polítiques efectives per protegir a les dones de la violència masclista  i de l'esterilització forçosa; però que, fora d'aquestes àrees, el Protocol no havia portat a un avanç en la promoció dels drets de la dona.  Finalment, es constata que, tret que s'emprenguessin majors esforços per a una presa de consciència sobre el Protocol Facultatiu i que s'enfortís la confiança en les decisions del Comitè, el mecanisme de denúncies seguiria sent infrautilitzat.  

El Protocol Facultatiu ha estat criticat per juristes i per feministes que qualifiquen el mecanisme de denúncies com molt complex, llarg i freturós de transparència. El caràcter voluntari del Protocol i la naturalesa no vinculant de les seves «recomanacions» són vistes com a límits claus per a la seva efectivitat. Malgrat això, aquestes crítiques tendeixen a apreciar el Protocol com un instrument valuós, encara que imperfecte, per a la realització dels drets de la dona.

 

Hi ha diferència en el compliment de les recomanacions de la Cedaw, entre països més o menys desenvolupats?

L’adequació del marc normatiu de cada un dels països signats a la CEDAW avança, dins de la Unió Europea no trobarem normativa discriminatòria contra les dones, però que no equival a dir que són lleis que ajudin a la igualtat i tinguin mesures d’equitat. Per tant és la voluntat política la que determina si existeixen lleis que busquin la plena igualtat entre homes i dones. No obstant, el veritable repte és la implementació de la lleis, sota el marc internacional de la Cedaw, del Pograma d’acció i del Protocol facultatiu.

Al voltant de 185 països han signat la Cedaw, però l’adhesió al protocol facultatiu no és la mateixa, per tant existeix un desajust entre països que atorguen el màxim poder al Comitè i els que  ho limiten dins del seu sistema judicial. Recordem que la Cedaw té el seu propi programa d’acció, on s’obliga als estats ha modificar i adequar la legislació interna al mandat de la Cedaw i a establir els tribunals necessaris per tal de fer complir les lleis. No obstant, si els país no ha signat el protocol, no ha delegat el control al Comitè, que és el màxim òrgan internacional que ha de vetllar per la no discriminació.

Sabem de les incapacitats dels estats en democratitzar les institucions i els poders, però també les dones pateixen majors discriminacions quan ens referim a estats no democràtics o estats conduits per fortes conviccions religioses. La religió i el conservadorisme sempre tenen associat la discriminació de la dona, per tant que sobre aquests països no existeixi un control internacional sobre la implementació de la CEDAW és molt preocupant, perquè de sobres sabem que les dones en aquests països veuen freqüentment els seus drets vulnerats.

En societats més obertes i demòcrates també és difícil aconseguir la independència entre  els  diferents poders: executiu, legislatiu i judicial. I alhora que els tres poders es vegin obligats a complir amb el mandat de la CEDAW i el seu protocol. Tots tres poders han de vetllar pel compliment de les normes que garanteixen la igualtat entre homes i dones. Per tant ens podem trobar amb un poder legislatiu que ha adequat les lleis però on el poder judicial que no accepta ni contempla la igualtat de gènere.

 

 

 

Marta Macias 2

 

 

 

Si el dret sexual i reproductiu, està considerat, dret humà de la dona, perquè la dona no té dret a avortar lliurement després de més de quaranta anys exigint?

L’article 16 de la Cedaw tracta sobre l’eliminació de la discriminació en relació al matrimoni i les relacions familiars, establint que les dones tenen els mateixos drets a decidir lliure i responsablement el nombre dels seus fills i l'interval entre els naixements i a tenir accés la informació, l'educació i els mitjans que els permetin exercir aquests drets.

Les interpretacions a l’articulat són nombroses i sempre depèn de la voluntat política, cal recordar  la celebració de la 57a sessió del Comitè de l'ONU sobre l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona del 10 al 28 de febrer; amb la publicació de l'informe de l'UNFPA sobre el compliment del dret a la salut sexual i reproductiva que van realitzat diferents experts i organismes de l'ONU sobre aquest tema.

A la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (CIPD) de 1994, 179 països van adoptar el Programa d'Acció del Caire, per promoure el dret a la salut de les dones i, especialment, assegurar el seu accés universal a la salut sexual i reproductiva.

El programa estableix que “totes les parelles i totes les persones tenen el dret fonamental de decidir lliure i responsablement el nombre i l'espaiament dels seus fills i de disposar de la informació, l'educació i els mitjans necessaris per poder fer-ho”. Per això, l'Estat ha de proporcionar "els més amplis serveis possibles de planificació familiar, maternitat segura, maneig de les complicacions de l'avortament -entre altres-, sense cap tipus de coacció".

Si bé també assenyala que els governs han de “prendre les mesures oportunes per ajudar a les dones a evitar l'avortament”, i que aquest “en cap cas ha de promoure's com a mètode de planificació familiar”, també estipula que sí han de “proporcionar en tots els casos un tracte humanitari i orientació a les dones que han recorregut a l'avortament” i, també “en tots els casos, les dones han de tenir accés a serveis de qualitat per tractar les complicacions derivades d'avortaments”.

Anand Grover, relator especial de NU obre el dret a la salut, va analitzar les restriccions als drets de salut sexual i reproductiva. En ell afirma que “les lleis que penalitzen o restringeixen l’avortament induït són l'exemple paradigmàtic de les impermissibles barreres al dret a la salut de les dones, i han de ser eliminades. Aquestes lleis infringeixen la dignitat i autonomia de la dona, restringint severament la seva presa de decisions respecte a la seva salut sexual i reproductiva”.

Grover recordava que la prohibició penal de l'avortament “és una molt clara interferència de l'Estat en la salut sexual i reproductiva de la dona perquè restringeix el control de la dona sobre el seu cos, i exposant-la a riscos innecessaris”. També que “els Estats estan obligats a assegurar que no es negui a les dones l'atenció mèdica post-avortament necessària, independentment de la legalitat de l'avortament practicat". A més, “la Llei no pot obligar al personal sanitari a denunciar les dones a les autoritats per serveis d'avortament” i, per altra banda, si “ha de protegir als qui practiquen avortaments de l'assetjament i violència perpetrada ja sigui per motivacions religioses o altres”.

El relator també remarca que les lleis restrictives sobre avortament generen mals resultats tant en la salut tant física com mental, i morts que podrien ser previngudes. El percentatge d'avortaments insegurs sobre els segurs són directament proporcionals al grau de restricció de les lleis sobre l'avortament. En aquest sentit, Grover cita al Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Donar (CEDAW), que també ha desaprovat enèrgicament les lleis restrictives sobre avortament, confirmant que aquestes lleis no prevenen les dones d’avortaments insegurs, i fins i tot assenyalant que aquest tipus de legislacions com a “una violació del dret a la vida, a la salut i a la informació”.

El relator també cita el Comitè dels Drets de l'Infant –el qual ha alertat sobre l'impacte d'aquest tipus de lleis sobre el dret a la salut de les adolescents- i el Comitè contra la Tortura, el qual ha instat a replantejar aquestes lleis perquè “condueixen a la violació del dret de les dones a no patir tractes inhumans i cruels”. Grover també alerta de la marginalització i vulnerabilitat de les dones com a resultat de l'estigma i discriminació lligats a l'avortament que, juntament amb la seva penalització, perpetuen i intensifiquen la violació del dret a la salut de les dones, amb un sever impacte en la seva salut mental i emocional.

Per últim, el relator defensa la planificació familiar per reduir el nombre d'embarassos no desitjats i avortaments. Segons l'Organització Mundial de la Salut, els obstacles identificats per satisfer la necessitat de planificació familiar a nivell global són la falta d'un millor accés a la informació i a anticonceptius; l'oposició cultural o religiosa; la baixa qualitat dels serveis disponibles; i la discriminació per raó de gènere.

 

Les dones estan prou informades que és la Cedaw, que significa i que drets que inclou?

La Cedaw i el seu protocol són poc coneguts pel conjunt de la societat, sempre es tendeix a defensar i exigir els DDHH però es marginen els drets que han estat recoguts per la Cedaw en defensa dels drets de les dones. Cal recordar que la Convenció per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones (CEDAW), i que forma part del Sistema Universal de Drets Humans és d’obligat compliment per tractar-se d’una una Convenció i no d’una declaració.

La Cedaw no es coneguda en general, ni majoritàriament per les dones ni pels poders públics. El marc dels drets humans queda quasi sempre ocupat per la declaració universal dels drets humans, i que cal recordar que és una declaració i que per tant no és vinculant. La Cedaw és la principal eina de les dones per aconseguir un vida justa i equiparable amb drets als homes, és una eina que empeny cap a la igualtat d'homes i dones. Malauradament la Cedaw es desconeguda per molts estaments polítics, i tampoc els mitjans de comunicació en fan ressò, és complicat i difícil trobar polítics que es declaren feministes, i per tant la CEDAW queda sempre marginada davant d'altres tractats internacionals. Habitualment es confon la mitat de la humanitat en un col·lectiu, hi ha molt camí per recórrer, però tenim l’eina que treballar i reivindicar.

 

S'haurien de crear protocols més seriosos i amb mes obligació de compliment?

Els protocols i les opcions de defensa són prou importants perquè per un costat es disposa de la accés a la justícia interna de cada país i si aquesta, segons la denunciant, es continua vulnerat el seu dret, pot accedir a la justícia internacional mitjançant el Comitè de la CEDAW. Per tant, els procediments existeixen, el que s’ha de vetllar és per la informació i la accessibilitat de la ciutadana.

L’Estat Espanyol té l'obligació de complir els acords de la Cedaw, i també és Estat part del Protocol Facultatiu  que és un instrument complementari de la Convenció, que permet a les parts a reconèixer la competència del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona per examinar les denúncies de particulars.

Recordem que l’Estat Espanyol al formar part de la CEDAW ho és també del Programa d’acció, és a dir té l'obligació de consagrar la igualtat de gènere en la seva legislació nacional, derogar totes les disposicions discriminatòries en les seves lleis, i promulgar noves disposicions per protegir contra la discriminació contra la dona. També han d'establir tribunals i les institucions públiques per garantir a les dones una protecció eficaç contra la discriminació, i adoptar mesures per eliminar totes les formes de discriminació contra la dona practicada per persones, organitzacions i empreses

La força internacional de la CEDAW és mitjançant El Protocol Facultatiu, obert a la ratificació dels Estats que ja són part de la CEDAW. L’estat espanyol el va signar en l’any 1999 i en vigor des de 2000.

Els Estats parts del OP-CEDAW donen competència al Comitè CEDAW per a conèixer denuncies de persones individuals o per investigar “violacions greus i sistemàtiques” de la Convenció.

Els criteris d’admissibilitat davant del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona son: - La comunicació s’ha de presentar per escrit i no pot ser anònima, en nom d’una o més persones, L’Estat involucrat ha de ser part del OP-CEDAW, Els fets no s’han d’haver produït abans de l’entrada en vigor del OP-CEDAW per a l’Estat involucrat, el cas no s’ha de haver presentat abans al mateix Comitè o un altre organisme internacional (Ex. Tribunal Europeu de Drets Humans) i que s’hagin esgotat els recursos interns (apel·lacions i recursos judicials utilitzats per posar fi o remeiar la situació de discriminació)

La CEDAW és un instrument fonamental per al reconeixement dels drets de les dones i és l’eina bàsica que s’ha d’utilitzar per les denúncies individuals, és especialment important en casos que es consideren emblemàtics o representatius d’una problemàtica general.

És necessari ampliar el coneixement de la CEDAW i els mecanismes existents per fer-la servir davant de casos de discriminació en que no es troben respostes adequades a nivell estatal. A nivell internacional, sovint és la via més adequada davant de violacions de drets de les dones, en comparació amb altres vies com el Tribunal Europeu de Drets Humans

 

Que és la Cedaw Ombra ?, quines són les seves funcions? És reconeguda i vinculant amb la Convenció Cedaw?

Existeixen Plataformes socials interpel·lades també pel Comitè de la Cedaw  que tenen com objectiu controlar l’acció del govern envers al Complement de la Cedaw, Els informes Ombra neixen de la necessitat de contrarestar els informes que els estats parts han de presentar davant de NU. Hi ha un informe ombra per cada país. A través de la societat civil, i les plataformes de dones feministes, es crea la vigilància i el control que realment el país estigui complint amb el mandat de la Cedaw, hi ha els informes oficials, i existeixen els informes ombra. Els informes ombra, són menys permissius a l'hora de valorar si el govern aquesta acatant els acords. Cada país té el seu propi informe Cedaw, per tant podríem llegir l'informe del Brasil o el d'Espanya, i podríem veure els resultats del treball d'aquests governs en la consecució de la igualtat entre homes i dones. A Espanya l'últim informe demostra que el govern ha fet molt poca feina, i li queda un llarg camí per recórrer. La dada de la violència masclista i els feminicidis a Espanya, és una prova.

En el cas de l’Estat espanyol, Plataforma CEDAW Ombra Espanya, que esta  composta per 50 organitzacions de dones, de cooperació internacional i de drets humans de tot l'Estat, presenta anualment els seu informe Ombra. Els informes responen al procés de seguiment i avaluació de l'aplicació de la Convenció per a l'Eliminació de tota forma de Discriminació contra la Dona (CEDAW). La ratificació d'aquesta convenció compromet al nostre país a crear i desenvolupar polítiques encaminades a eliminar qualsevol tipus de discriminació contra les dones prenent les mesures necessàries a tots els nivells de l'Estat. Així mateix, entre les obligacions de l'Estat figuren la d'informar sobre l'aplicació dels articles de la Convenció mitjançant un informe quadriennal que és presentat davant el Comitè de la CEDAW. El govern espanyol va presentar l'informe governamental (2008-2013) davant l'ONU al setembre de 2013. Al seu torn, el Comitè de la CEDAW interpel·la a la societat civil dels Estats perquè elabori els seus propis informes (coneguts com Informi Ombra) amb la finalitat de millorar el coneixement i comprensió de la realitat en matèria d'igualtat més enllà de la visió governamental.

Després de mesos de treball, més de 260 organitzacions aporten la seva avaluació. L'INFORME OMBRA de la Plataforma CEDAW Ombra Espanya evidencia que, lluny de complir amb la Convenció, l'Estat espanyol està duent a terme un progressiu desmantellament de les polítiques d'igualtat.

En termes de violència de gènere i tracta, l'informe denuncia la persistència de discriminació i manca de mitjans en la lluita contra tota classe de violència de gènere. L'Estat espanyol únicament considera violència de gènere a la qual s'exerceix en l'àmbit de la parella o exparella, ignorant altres tipus de violència com la violència sexual, els assassinats contra dones fora de l'àmbit de la parella o pràctiques perjudicials com la mutilació genital femenina o el matrimoni forçós.

Igualment l'informe assenyala que no existeix un acord polític que garanteixi realment un estàndard mínim de disponibilitat, accessibilitat i qualitat de l'atenció a les víctimes de violència de gènere, la qual cosa s'ha traduït en una disminució de la qualitat i els serveis.

En àmbits tradicionalment masculins com el judicial i el policial persisteixen els estereotips de gènere associats a violència contra les dones o nenes; fins al punt que si les víctimes no són capaces d'aportar les proves necessàries els casos són sobreseguts sense recerca d'ofici.

– En 2012 la inversió en campanyes de reclutament de l'exèrcit va duplicar a la dedicada en campanyes de prevenció de Violència de Gènere. Des de 2005 fins a 2012 els sobreseïments provisionals en casos de violència de gènere han crescut un 158%.  De 2009 a 2014 s'ha reduït un 23% el pressupost destinat a la lluita contra la violència de gènere. Fins al moment NO s'ha aprovat cap llei integral contra la tracta de dones, ni s'ha traslladat completament la Directiva Europea relativa a la prevenció i lluita contra la tracta d'éssers humans i la protecció de les víctimes. Al contrari, l'abordatge de les qüestions de tracta es fa des d'una visió de política migratòria i de seguretat de l'estat. No hi ha un reconeixement específic de l'estatut formal de víctima de tracta, ni s'aplica el principi internacional de no devolució.

 

Educació, discriminació des de l'escola

Segons l'Informe Ombra de la Plataforma, en la nova llei d'educació (LOMCE) no es fa cap esment al foment de la igualtat entre dones i homes i incompleix diverses de les recomanacions que ja li va fer el Comitè de la CEDAW a Espanya en la seva avaluació anterior: no s'està complint la recomanació 18 de l'informe del Comitè d'implantar programes específics sobre igualtat de gènere en el sistema educatiu, així com la capacitació del professorat en aquesta matèria. Encara més, la LOMCE justifica que no és discriminatori segregar per sexes, i es constata que aquest tipus de centres reben finançament públic.

La reducció d'ajudes, de beques escolars i de menjador redunda en més càrrega de treball per a les dones, alguna cosa que s'incrementa amb l'eliminació del Pla Educa 3 d'educació entre 0-3 anys.  En 2012 només existien places públiques o privades per cobrir a 3 de cada 10 nens/as menors de 3 anys. Les dones científiques, creadores o protagonistes de la història amb prou feines apareixen esmentades en un 7,5% en la totalitat de les assignatures del curriculum oficial. La bretxa va en augment: discriminació en l'ocupació i en els drets econòmics

L'Informe Ombra va denunciar que la deterioració del mercat de treball ha incidit molt més en les dones: tenen major participació en l'economia informal, salaris més baixos i majors llacunes al llarg de la seva vida laboral. És més, les mesures per fomentar l'ocupació en plena crisi econòmica han estat dirigides principalment a sectors masculinitzats  com la construcció, a pesar que el percentatge de desocupació femenina és major.

– La taxa d'ocupació femenina en 2012 no va arribar al 39%, 10 punts per sota de la masculina. Entre 2008 i 2013 la desocupació femenina es va duplicar passant del 13 al 27%. El 72,5% de la persones amb contracte a temps parcial són dones.

– En 2010 érem el 4º país europeu amb major proporció de dones fora del mercat laboral (després de Luxemburg, Malta i Xipre) i dediquem a la llar unes 4,29 hores diàries per les 2,32 hores que li dediquen els homes.

El text denuncia que les polítiques i els organismes encarregats de vetllar per la igualtat s'han retallat a la meitat en aquests últims quatre anys. L'organisme estatal per a la igualtat ha baixat 3 rangs: de ministeri a direcció general i ha estat gairebé dos anys sense un Pla estratègic per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

El pressupost de l'Estat per a igualtat ha estat retallat en un 49% i el de les Comunitats Autònomes un 32% de mitjana. La nova llei de bases de règim local ha eliminat les competències d'igualtat en aquest àmbit territorial, la qual cosa contravé l'article 9.2 de la Constitució, la Carta Europea d'Igualtat de Dones i Homes i les recomanacions del Comitè de la CEDAW.

Falta de compromís amb els drets sexuals i reproductius i vulneracions del dret a la salut. Les últimes reformes del sistema sanitari augmenten la iniquitat en l'accés al dret a la salut per a les dones. Així mateix, grups més vulnerables com les dones immigrants i les víctimes de violència de gènere veuen augmentada la seva vulnerabilitat. Amb la reducció de l'assistència, es limita de manera notable per a les dones espanyoles, i s'elimina per a les dones immigrants, el principal punt de detecció de violència de gènere, que és l'atenció primària.

La retirada del finançament de 8 anticonceptius d'última generació afecta 1 milió de dones. 6 CCAA no financen la píndola postcoital.

Drets humans i cooperació internacional, la igualtat com a retòrica. Els drets humans de les dones, especialment en el cas dels grups especialment vulnerables, no s'estan complint al nostre país segons informa el text. No s'han establert mesures especials per evitar la discriminació de dones amb discapacitat, d'ètnia gitana o immigrants, malgrat que en l'últim informe de Comitè de la CEDAW per a Espanya recomanava el desenvolupament de recerques sobre les seves necessitats específiques.

Fora de les nostres fronteres també s'evidencia la reculada i incompliment dels compromisos de cooperació al desenvolupament i gènere. En l'últim any l'esforç pressupostari i en recursos abans dedicats a la cooperació internacional s'ha posat a fomentar la internacionalització de l'empresa espanyola a través de la marca Espanya, sense tenir en compte que aquesta promou un enfocament utilitarista de les dones. Elles han de contribuir al desenvolupament econòmic, però no obstant això no s'esmenta gens sobre el respecte als seus drets.

 

Quan va estar a l'Agència Catalana de Cooperació, ha estat pionera, introduint la perspectiva de gènere en els projectes de Cooperació. En les polítiques públiques, s'està introduint la perspectiva de gènere?

Quan parlem de la igualtat de gènere, estem parlant que les societats siguin més justes, més democràtiques i més plurals. Treballar a favor de la igualtat de gènere no és només elaborar i aprovar lleis favorables a favor de les dones, cal també que totes les lleis i polítiques públiques tingui la perspectiva de gènere incorporada. Tenim una llei d'igualtat aprovada a hores d'ara pel parlament de Catalunya, és una llei avançada i que agrada a les plataformes de dones i col·lectius feministes. Segurament es podria haver avançat més en algun aspecte, però en general és una llei que convenç. Però el que vam intentar des de la Dg de cooperació es que la política publica de cooperació tingues incorporada la perspectiva de gènere.  I ho vam dur a terme a través del Pla Director, en el Pla de Cooperació 2015 2018. Crèiem que era necessari que la perspectiva de gènere estigués inclosa en qualsevol projecte de cooperació, fos o no de dones, perquè la perspectiva de gènere ha d’estar inclosa en qualsevol projecte de cooperació,  ja sigui defensant el dret a la salut, de l’educació, de pau, d’alimentació, d’aigua, etc. La perspectiva de gènere, hauria d'existir d'una manera ferma i constant.

En tots les lleis hauria d'existir la perspectiva de gènere i d'una manera àmplia. El legislador ha de conèixer i ser expert de les dificultats de les dones pel seu desenvolupament i elaborar les lleis d’acords amb les vulnerabilitats que pateixen les dones en cada cas, introduint les interseccionalitats del gènere per exemple, i introduint mesures d’equitat.

 

En Cooperació es va fer un gran esforç per incorporar la perspectiva de Gènere?

En la política pública catalana de cooperació es va fer un gran esforç per introduir l'enfocament basat en drets humans amb perspectiva de gènere. Fa aproximadament deu anys Nacions Unides elaborà la doctrina de l'enfocament basat en drets humans en el desenvolupament humà. Vam incorporar aquest enfocament però sumant  l’enfocament de gènere, perquè entenia que la CEDAW no podia quedar al marge del desenvolupament. En tot el procés d’elaboració del pla Director vam convèncer de la necessitat d’incorporar els dos enfocaments que ja es complementaven fàcilment, la construcció del nou enfocament no va ser immediatament entén per totes els actors però no va ser difícil arribar a una entesa ja que deixar de banda els drets de les dones no era possible si el que volíem era la construcció de societats justes i igualitàries.

El Pla Director de cooperació es va convertir en la primera política publica catalana feminista,  perquè introduïa dos trets diferents basics, per un costat el nou enfocament de gènere i basat en drets humans, i perquè un dels dos seus objectius estratègics era la defensa, protecció i garantia dels drets humans de les dones, tenint la Cedaw com a marc normatiu basic.

Va ser un gran pas, enorme, de construcció i transformació de la cooperació. Vam enfocar la cooperació des de la igualtat i no discriminació, on les dones passaven a ser conductores dels seus propis projectes i no sotmeses a les discriminacions socials, culturals i econòmiques. On també eren les protagonistes dels processos de pau, i protagonistes de les seves pròpies vides.  No existeix desenvolupament humà sense les dones, i entenen les dones com a subjectes de ple dret no com transmissores o simplement beneficiaries, elles també són titulars de drets.

Malauradament, la cooperació també ha estat cega al gènere, invisibilitat moltes situacions discriminatoris contra les dones. No volíem seguir construir societats on les dones pateixen violència, manca d’accés a l’educació, practiques nocives com avortaments selectius, mutilacions genitals o matrimonis forçats. La cooperació no pot ignorar les practiques androcèntriques que vulneren les drets les dones. El pal director es va proposar recolzar projectes que tinguessin incorporada la respectiva de gènere i que defensessin els drets de la convenció de la CEDAW.

 

En necessària la presència de la Cedaw en la Cooperació?

Quan vaig arribar a l’ACCD no existia el treball en defensa dels drets de les dones, la CEDAW no estava incorporada en cap pla de treball. S’havia avançat en la perspectiva de gènere però de manaré sectorial, no de manera transversal en tots els projectes.

La Cedaw es una convenció, per tant vinculant a tots els nivell, i és un magnífic instrument per treballar a favor dels drets humans de les dones. Estic orgullosa d’haver introduït la Cedaw en la política pública de Cooperació de Catalunya, ara caldrà esperar si qui liderar actualment i en els propers anys la cooperació catalana manté la mateixa política o si torna a les etapes més androcèntriques i assistencialistes de la cooperació.  

 

Les dones en la Cooperació, són conscients dels drets que conté la Cedaw ?, s'apropien i s'empoderen amb ells les dones?

Dones empoderades existeixen en tots els països del món. Possible ment trobaríem països en què la situació de pobresa és alarmant, en canvi, trobem col·lectius de dones, en aquests països, que tenen molt clar quins són els seus drets, lluiten per ells i els defensen. Una altra cosa és la dificultat que tenen aquestes dones per aconseguir-los.  De tota manera, la cultura, la religió, el poder patriarcal és tan gran, que és molt difícil trobar països o espais, on no hi hagi el masclisme i la desigualtat assentat.

La desigualtat hi és arreu, també en els nostres caps. Moltes dones pateixen el poder patriarcal, elles mateixes són complaents amb la desigualtat. També la cultura patriarcal es dominant juntament amb la pressió dels poder polítics i econòmics. Estem submergides en un món desigual i injust, i és difícil despertar. I quan despertem i defensem veiem tot el que ens queda per fer que és molt, i observem com destruir és molt més fàcil que construir.

 

Creu que la seva sortida de l'Agència Catalana de Cooperació, va tenir a veure amb el seu posicionament feminista?

Sí, clar. Van ser diversos factors, però el principal va ser el meu feminisme i el antifeminisme del Conseller. Clarament, el meu perfil feminista molestava al Conseller, i el nou director General desconeixia tot el que envolta els moviment feminista i renovador.

La nova conselleria, liderada bàsicament per homes, no va entendre que el Pla director va ser consensuat, tot un any de treball, aprovat pel Consell de Cooperació de forma favorable unànime i aprovat pel parlament de Catalunya. El fet d’haver aconseguit que la Cooperació Pública Catalana estigués especialitzada en els drets humans de les Dones, amb l'enfocament de gènere i basat en drets humans era radicalment innovar i transformador, una política  avançada que ens hauria situat capdavanters al món en la política de cooperació.

 

Quan en política et posiciones com a feminista, s'entén?

Ni la dreta ni l'esquerra estan preparades per al feminisme. Des de la meva posició apartidista i havent de gestionar la cooperació amb diferents forces polítiques, puc dir que el pla director més innovador que mai hem tingut va ser defensar per un partir conservador, i que amb l’arribada de l’esquerra a la Conselleria aquest mateix pla va tenir els dies comptats. El Pla anual 2016 malmet el pla Director, presentat fa pocs mesos al parlament i on ni la Cup el va defensar. Podríem dir, que l’única política feminista que havien creat s’està morint...