Al Brasil, désprés del cop, en risc els drets de les dones

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Entrevistes a dones del món - Dones del món

 

Dilma

 

El cop d'Estat contra Dilma Rousseff és un cop contra el poble brasiler. Per Dilma ha estat el seu segon cop d'Estat i aquest últim va ser directe contra ella.

Avui, els drets conquerits per la classe treballadora i les dones estan en risc, diu Ana Carolina Costa Lacerda, de relacions públiques internes de la Casa da Mulher Trabalhadora (Camtra) del país sud-americà.

En entrevista per SemMéxico, la jove activista diu que es va avançar molt durant els últims 13 anys de governs progressistes en la conquesta de drets per a les dones i de les treballadores, drets que avui perillen.

Costa Lacerda és tan jove que tot just tenia un any d'edat, quan en fa 19 es va fundar la Casa de la Dona Treballadora i cinc quan Lula da Silva va emprendre les reformes que avui li preocupen.

 

Però no hi ha mal que per bé no vingui

Per al "colpista" Michel Témer les protestes no paren i aquests moviments als carrers brasilers té una base social composta per una majoria de dones, que van començar les manifestacions, d'aquí a dos anys, el poble estarà davant d'una nova oportunitat, diu Ana Carolina Costa Lacerda a propòsit de les eleccions.

L'ara ex presidenta ha dit que es va tractar d'un cop d'Estat misogin - li dic recordant una de les frases del discurs de Rousseff després de la seva destitució fa uns dies-. Ella somriu amb discreció i confirma que sí, la frase va ser utilitzada per l'expresidenta.

Adverteix que el missatge és clar per a les dones del seu país: la política i el poder no són per a les dones.

L'esforç de Dilma Rousseff en la seva pròpia defensa és motiu d'admiració entre la població, altres presidents van preferir renunciar-hi. Ella es va defensar i va estar un dia complet responent a les preguntes de diputats i senadors.

Ella es va quedar fins a la fi, es va quedar mostrant que no tenia cap culpa que era un cop contra les dones i els seus drets, per no sucumbir a la voluntat d'aquests homes colpistes.

 

Les reformes per a les dones

Costa Lacerda explica que entre els avenços aconseguits en les dues últimes administracions de Lula Da Silva i de Dilma Rousseff destaquen la llei Maria da Penha (any 2006), creada específicament per reconèixer la violència contra les dones: la violència física, patrimonial, psicològica i verbal.

Arran d'ella, es va crear un registre estadístic amb les denúncies, és fiable, a més de mesures de restricció i allunyament del victimari, i el millor, la societat va patir una conscienciació que la violència contra les dones és un crim.

Mentrestant, amb Dilma Rousseff es va crear una llei per castigar el feminicidi com un crim d'odi cap a les dones, la mateixa expresidenta destituïda va agregar dues causes a la interrupció legal de l'embaràs: malformacions del fetus i quan la vida de la dona corre perill.

 

Drets que ara podem perdre, insisteix.

Després planteja que una dona a la Presidència de la República és important. La presència de Rousseff es va notar, vam poder comprovar que podem arribar a les dones amb dones en el govern.

 

El retrocés està en marxa

Ana Carolina Costa Lacerda diu que el retrocés està en marxa: s'han començat a prohibir totes les gestions de gènere.

Un exemple d'això és el projecte "escola sense partit", en les que s'està prohibit qualsevol discurs polític per part del professorat i els drets humans de les dones poden ser enquadrats dins d'aquesta pràctica.

En alguns congressos municipals són vetades les discussions que contenen la paraula gènere i en alguns plans municipals d'educació es prohibeix esmentar la ideologia de gènere.

És preocupant, afirma, mentre li recordo la imatge de la notícia que va donar la volta al món sobre una adolescent violada per 33 homes.

Diu que encara que és un cas aïllat, però la violència sexual és un assumpte comú al Brasil, i succeeix en tots els estrats socials.

Recorda que en aquest país la cultura de la violació va ser instituïda per la dictadura militar que el 1964 es va instaurar al Brasil al llarg de 21 anys. Fins i tot Dilma Rousseff va ser torturada.

Avui, després d'aquell Estat misogin i que Dilma va tornar a qualificar com a tal en aquest segle XXI, se segueix culpant a les dones que pateixen una violació sigui dins del matrimoni o com a moltes altres nenes i adolescents violades sexualment per algun familiar dins de les seves cases.

Tot i que la violència sexual no té justificació d'alguna manera la gent "la justifica".

En el cas de la violació tumultuària a l'adolescent, moltes persones deien que a ella li havia agradat i altres posaven per davant que estava involucrada en drogues, però no hi ha cap justificació contra una violació sexual.

Al Brasil, diu, la legislació castiga amb penes severes la violència sexual però moltes vegades no és suficient enfront de la cultura, resultant contradictori. Explica el cas d'una menor de 12 anys violada i embarassada pel seu pare, al final el fiscal va acabar dient que a la nena li va agradar la relació sexual amb el seu pare i per tant havia de seguir amb l'embaràs, negant-li el dret a l'avortament.

 

L'esperança

La Relacions Internacionals internes de Camtra guarda alguna cosa per al final.

El procés contra Dilma (Roussseff) ha generat el sorgiment d'un moviment massiu als carrers del qual podrien sorgir nous lideratges que en dos anys més, quan siguin les eleccions presidencials del Brasil, podrien tenir alguna conseqüència, hi ha moltes dones amb un gran protagonisme, però podria sorgir una dona o pot ser un home.

No sé si a Dilma Rousseff li quedin forces per tornar a la política, si fos el meu cas jo no hi tornaria mai.