"No hi ha temps", pretext comú contra la visió de gènere en les notícies

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Or-heras

Silvia Heras, al mig.

Periodistes expertes en gènere van debatre sobre la necessitat de posar-se les ulleres liles a les redaccions dels mitjans de comunicació, on falta formació i on hi ha encara l'estigma del feminisme.

 

En el segon dia de les Jornades Internacionals "Mitjans i violències masclistes en la parella heterosexual", organitzat per l'Observatori Origen, hi van participar reconegudes periodistes catalanes, estatals i una representant de Cuba per tractar problemes referits a "com aconseguir que hi hagi la perspectiva de gènere en totes les seccions, en formació i cobertura", i a "com evitar que es margini les redactores identificades com a feministes".

En aquesta taula, l'organització va tenir l'encert de convidar a alguna periodista que va dir "no em considero feminista" i les intervencions van donar lloc a aprofundir en el debat. Es tracta de Silvia Heras, periodista d'internacional de TV3, per a qui el principal argument a l'hora d'explicar per què les notícies no tenen perspectives de gènere és la manca de temps, a més de formació.

Similar resposta es va obtenir el dia anterior de part de la periodista de l'àrea de successos d'El País, Rebeca Carrasco: la manca de temps.

 

 

Or-Isabel-Pilar

Isabel Montané i Pilar Lopez

 

 

Un pretext

La veterana en feminisme i en fer classes de periodisme amb perspectiva de gènere en redaccions de tot l'Estat, Pilar López Diez, va remarcar que no hi ha cap raó perquè falti aquest enfocament, ja que es tracta d'això, de mirar d'una altra manera i tenir en compte a les dones en totes les àrees de la informació. La manca de temps és un pretext, va dir. Sempre hi ha temps, pel que es veu, per fer una notícia amb enfocament masclista.

Heras, que va explicar els seus esforços per "col·locar temes de dones" en les notícies, va assenyalar que moltes vegades els homes simplement no s'adonen que la informació que s'ofereix no mostra el costat femení i que, no obstant això, quan se'ls explica estan oberts, encara que sigui només per ser políticament correctes, que siguin inclosos aquests temes.

"Sempre hi ha la pressió del temps", que no deixa espai per pensar, a consultar fonts expertes o, finalment, a tenir formació, va dir.

 

 

 

Or-tona-sara

Tona Gusi i Sara Mas

 

Formació

Per formar-se, són diverses les persones i agrupacions expertes en periodisme amb visió de gènere que realitzen cursos. La gent d'Origen (Observatori regular per la igualtat de gènere en les notícies) els porta a terme habitualment, per exemple, i, d'altra banda, Tona Gusi, directora adjunta de La Independent, va recordar que des de la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores amb visió de Gènere de Catalunya es van dur a terme a les divereses seus territorials de Col·legi de periodistes de Catalunya les primeres formacions en gènere i comunicació per a periodistes l'any 2007.

En una societat on la mirada patriarcal està normalitzada, la formació és bàsica per tenir les eines i ampliar la visió i incloure a les dones. La periodista cubana Sara Mas, del Servei de Notícies de la Dona a Llatinoamèrica i el Carib (SEMLac), va assenyalar que aquesta formació no només és necessària en el periodisme, sinó també en tots les àrees, especialment les de dret, medicina i psicologia.

Isabel Montané, periodista i co-directora del Màster en gènere i comunicació de la UAB, ha recordat que aquest postgrau ha tingut dificultats per omplir la quota mínima d'alumnat.

 

Feminista, un estigma

Montané va assenyalar que l'estigma de ser periodista feminista va ser molt fort anteriorment. Avui, encara que aparentment és menor el rebuig, encara està latent ja que les crítiques a la forma de fer el treball periodístic, excloent de les dones, són molt difícils d'acceptar.

Per Gusi, la clau està en les aliances i per això les xarxes de periodistes amb visió de gènere són molt importants i han demostrat que poden arribar a tenir incidència en espais d'interès, especialment pel que fa a les denúncies. És el cas de la Xarxa Internacional de periodistes, així com la Xarxa Mediterrània i la Xarxa Europea que actualment s'està enfortint, a més de les diferents xarxes llatinoamericanes amb una presència important per al suport a les periodistes i en l'assoliment de drets per a les dones en general.

Mas ha afegit que és vital que el treball que es realitza des de la visió de gènere sigui rigorós i de qualitat, ja que l'enfocament de diversitat i major obertura no representa una disminució d'exigència professional, sinó tot el contrari.