El coratge de Tess

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Minories

tess

Tess Asplund a les notícies

S'ha tornat una heroïna a la xarxa per la seva valentia. Una dona sueca d'origen colombià, menuda i morena, que ha enfrontat amb el puny aixecat a un grup de 300 neonazis en una manifestació contra la immigració, autoritzada a Borlange, una petita ciutat al nord d'Estocolm, el passat primer de maig.

 

"Ets magnifica", li va dir, apreciant-la, entre d'altres l'escriptora J.K Rowling, autora de Harry Potter.

Com ha explicat en nombroses entrevistes als mitjans, Maria Teresa (Tess) Asplund va sentir una ràbia improvisa en sentir els eslògans racistes cridats pels manifestants i, abans de pensar en els riscos que anava a enfrontar, es va plantar davant de la manifestació que avançava, mirant als ulls dels primers homes de camisa blanca i corbata verda, que anaven al capdavant de la manifestació.

Mentre ella aixecava el puny, en homenatge a Nelson Mandela, es va trobar per uns segons amb les mirades d'odi d'ells, davant la mirada de desafiament d'ella. Quan un home de la fila successiva va avançar amb hostilitat, va intervenir la policia a defensar-la. "En els ulls d'aquests homes vaig veure el pitjor d'Europa", va relatar als diaris.

Tess Asplund, nascuda a Cali fa 42 anys i adoptada als pocs mesos per una família sueca, somia algun dia viatjar a Colòmbia i conèixer la seva mare biològica. Des de fa 26 anys treballa com a activista contra el racisme i en suport als refugiats i ha rebut alguna vegada amenaces i insults, però no imaginava haver fet res extraordinari en la manifestació sinó fos per les fotos que van donar la volta al món, difoses pel reporter d' "Expo" (la revista fundada per Stieg Larsson, l'autor de Millenium), que la va retratar en el seu gest de desafiament.

Com el mateix Larsson comptava en la seva famosa trilogia, també en el polit i democràtic Nord d'Europa, com Suècia, Noruega i Finlàndia amb els seus exemplars estats socials, hi ha nuclis durs de racistes. Aquests amplifiquen a la Xarxa la por i neguit que viu part de la població enfront d'una immigració "tumultuosa" (les peticions d'asil el 2015 van arribar a ser 150.000 en un país de 10 milions d'habitants com Suècia), transformant-los en odi i apostant al rebuig total dels estrangers.

 

tess 1

Diferents publicacions van destacar la valentia de Tess Asplund.

 

En el cas del Moviment de Resistència Nòrdica (sigles en suec NRM) a l'odi contra les persones migrades s'hi agrega a l'hostilitat primària contra els jueus, propietaris de mitjans de comunicació i bancs, considerats els responsables de la política laxa cap a "els musulmans que destruiran Europa".

En aquest moment, els partits nacionalistes de diversos països europeus, des d'Alba Daurada a Grècia, a Front National a França, al Jobbik d'Hongria o l'FPO d'Àustria, han trobat en els immigrants que fugen de guerres i fam els perfectes bocs expiatoris d'una crisi política i econòmica global. Aquests partits estan augmentant la seva presència en els parlaments, inclòs l'Europarlament, i obligant els governs a escoltar-los per no perdre vots. Així, per exemple Angela Merkel va renunciar a la seva política de portes obertes a les persones refugiades i va impulsar el vergonyós pacte de "recolocació" de pròfugs a Turquia, que vulnera el dret internacional.

"Cap a on has anat, Europa?" (Com has pogut perdre els teus valors de solidaritat social, sobre els quals et vas fundar?), va exclamar recentment el Papa Francesc, en rebre el premi europeu dedicat a Carlemany.

Tess Asplund, que és filla d'una mare adolescent i pobre de Cali que va haver de donar-la en adopció a una família sueca, ha pogut conèixer aquesta solidaritat i vol defensar-la a tota costa. "No es pot tornar enrere en la història, en els temps de l'esclavitud, dels pogroms, dels lagers", afirma.

"Només es pot anar endavant, donant tombs potser, ja que el camí no és fàcil. Però hi ha esperança. Hem de recuperar la memòria històrica, donant a la joventut informació sobre el passat de molts pobles d'Europa, que van sortir de la pobresa emigrant. Cap ésser humà és il·legal, que ho tinguem ben clar. D'altra forma, un dia podríem despertar-nos en una Europa totalitària, i serà massa tard ".