Periodisme amb visió de gènere a Catalunya: donant veu a les dones de les revolucions àrabs

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Agències

 logo xarxa mediterrania cat

 

Cara a la Trobada Mediterrània de periodistes i comunicadores amb visió de gènere, ens va semblar útil fer una petita metanàlisi de les nostres pròpies informacions publicades a La Independent sobre les dones i “les primaveres àrabs”. 

Es tracta de veure en primer lloc a les dones que hem visibilitzat i en segon lloc quina professió exerceixen i quin rol tenen en la noticia, observant les mancances de la nostra feina. 

La Independent es publica gràcies al treball de companyes de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya que està integrada a la Xarxa de l’estat espanyol, a la de la Mediterrània i a la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

És oportú dir, que La Independent va néixer l’11 de setembre del 2010 i que justament part de l’equip de redacció ens trobàvem el febrer de 2011 al FSM de Dakar, on visquérem en companyia de tantes ONGs dels països àrabs i de la resta del món els esdeveniments que es produïen a Egipte i Tunísia. No cal dir que foren moments molt emocionants narrats per companyes i companys en rigorós directe. Després al FSM 2013 a Tunísia varem poder viure de més aprop encara l’esperit de treball de tantes dones, especialment de les tunisianes en el convenciment que “Un món millor sense les dones no és possible”. Per tant, aquest petit estudi longitudinal és alhora un estudi de La Independent I les dones àrabs  d’alguns països de les riberes Sud i Oest de la Mediterrània.

La Independent de fet és la primera agència de notícies amb visió de gènere de Catalunya. Tenim més de sis milións de visites actuals, per tant ja es important el que difonem pel nombre de lectores i lectors, però a més a més, ens ha plagut comprovar que alguns mitjans generalistes han visualitzat, poc després d’aparèixer a La Independent, algunes de les dones de la Mediterrània Sud i Est que hem donat a conèixer. Això també és important! 

Cal fer esment, finalment, a les nostres fonts més properes, les que ens han facilitat poder oferir els nostres treballs periodístics. Entre elles institucions i organitzacions com: Institut Europeu de la Mediterrània (IEmed), Secretariat de la Unió per la Mediterrània a Barcelona (Secretariat of the Union for the Mediterranean in Barcelona); Comissió Europea, Fundació Anna Lindh ( Anna Lindh Foundation); Institut Català per la Pau i els DDHH; Col·lectiu Ronda; Drac màgic (Festival Internacional de Cinema a Barcelona); Plataforma de Dones Artistes contra la Violència de Gènere, Filmoteca de Catalunya i Casa Asia 

Nomenem ara les dones que hem contribuït a visibilitzar.

 

Les protagonistes de les notícies

D’Aràbia Saudita: Huda Mohamed, Bayan Zahran, Arwa a Hujaili

D’Argelia: Nafissa Lahrache, Salima Ghezali, Nafissa El Hur, Yasmina Medani, Wassyla Tamzali i Nadia Aitzai.

D’Egipte:  Sahar Talaat, Randa Achmawi, Dalia Ziada, Nawal El Saadawi, Amal Ramsis, Sahar Elmohgi, Basna i Gihan Fadel, Mona Shaheen, Tahany el Gebal, Nevert Chehab, Gameela Ismail, Azza Balbaa, Ikbal Baraka, Amr Mousa, i Bothaina Kamel.

Del Iemen: Tawakkul Karman, Amal Basha

D’Iran: Marjane Satrapi i  Sholeh Irani.

De Jordània: Rana Husseini i Sana ‘Al-Emam,

Del Líban: Marysaloun Nassar i Muna Raquiq

Del Marroc: Leila Ghandi, Amina Ben Cheikh, Salwa Al Gharbi, Layla Chafai i Aziza Berrada.

De Palestina: Azza Karam, Safa Nasr El Din, Kawther Salam,

De Síria: Leila Nachawati

De Tunísia: Amel Belhadja Ali, Sarah Bouchetob, Sophie Bessis, Amina Tyler, Raba Ben Achour, Sihem Bensedrine, Zakia Dhifaoui, Faten Hamdan, Lina Ben Mehni, Nadia al Fani, Henda Chennaoui, Selma Bacca, Nadia Khiari, Lilia Weslaty i Olfa Belhassine.

De Turquia: Sedef Kabas.

  

La seva professió i el rol en la notícia

De la seixantena de dones 26 són periodistes i 4 d’elles directores de mitjans i també 4 d’elles són a més a més escriptores;  També hi ha 3 Directores d’Observatoris i 3 Professores de Comunicació; 8 són activistes blogueres i/o activistes en ONGs o Associacions de Dones; Del món de la cultura hi ha 1  escriptora,  2 actrius, 2 realitzadores de cinema, 2 il·lustradores o artistes i 1 Directora d’Associació Cultural;  4 juristes i 1 jutgessa; 2 polítiques; 2 Directores d’organisme internacionals i 1 ministra de Telecomunicacions.

I és un goig poder dir que la immensa majoria és “la o les protagonistes” de la notícia, sigui entrevista, crònica, reportatge o article. Només en alguns articles d’opinió i en alguna crònica son només citades en un context més ampli i a vegades compartint protagonisme amb homes dels mateixos àmbits.

També cal assenyalar que la immensa majoria hi són com agents actius i experiències positives, només en alguns articles d’opinió i alguna notícia breu es fa referència a dones com a col·lectiu en un rol de víctima i sempre en clau de denuncia.

 

Millorar la diversitat professional

El que caldria millorar és la diversitat professional ja que la majoria formen part del món del periodisme i la comunicació, per la proximitat i facilitat d’accés a les fonts. Malgrat aquesta evidencia podríem justificar-ho, en part, perquè realment les periodistes, blocaires i activistes han estat juntament amb el jovent les claus de transmissió de les revolucions i de les esperances que hi varen i hi dipositen les dones per unes societats més democràtiques i igualitàries. L’àmbit geogràfic també és excessivament urbà ja que a banda d’algunes activistes que treballen en associacions o grups de dones de l’àmbit rural, la immensa majoria de fonts viuen a les grans ciutats.

Les temàtiques dins del gran tema exposat són força variades (drets de les dones, violència contra les dones, llibertat sexual, religió, islamisme i laïcitat, apoderament i moviments socials, la cultura i l’art transformadores, legislació i Constitucions, economia i treball, llibertat d’expressió, gènere i seguretat...) però desenvolupar-les ja formaria part d’una altra anàlisi.

I, finalment, com que volem visibilitzar les dones, acabem la comunicació amb les periodistes que més han o hem tractat el tema a La Independent: Tona Gusi, Lídia Vilalta i Gisella Evangelisti. També hem comptat amb col·laboracions entre d'altres de: Elena Tarifa, Teresa Carreras, Ma. Àngels Roque, Tere Mollà, Lali Sandiumenge,Giuliana Sgrena, Catalina Carmona, Anaïs Barnolas i Afef Tlili.

 

 

logo xarxa mediterrania cat