La diputada independentista uruguaiana Ana Surra reclama treball, papers i dignitat per a les persones emigrades

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

 Ana Surra 1

Tupamara, refugiada, sindicalista, independentista, basquetbolista, immigrant, àvia, acaba d'entrar a la política espanyola des de l'hemicicle al Congrés dels Diputats.

Ana Surra (Montevideo 1952) parla amb convicció en una entrevista a La Independent i amb la idea d'un "bon llançament" com els que feia quan era àrbitra professional de bàsquet.

Ha explicat a l'agència de notícies amb visió de gènere* el perquè creu que els tres problemes principals i que tenen en comú les persones emigrants en aquest moment a Catalunya són tres: treball, papers i dignitat.

 

 

 

Ana Surra 2

 

 

 

 

Pel que fa al treball creu que "no el tenen perquè moltes de les coses que feien habituamente o han parat en la seva activitat, com és el cas de la construcció, o les han assumit ara els espanyols que estan sense feina i que abans no les feien com és el cas de cambrers o cambreres, entre altres, fet que ha accentuat l'atur a l'emigració "i per això" el primer que cal fer és que aconsegueixin una feina "perquè tenir-la o no implica tenir o no tenir papers .

"Si no tens feina, la Llei d'Estrangeria et condiciona la renovació de la residència. La residència no te la treus de per vida i si no reuneixes una sèrie de condicions te la treuen. Hi ha molta gent que s'ha quedat sense papers després de haver-los tingut", adverteix.

I com es soluciona tot això i "perquè la independència és important per a nosaltres" assenyala convençuda que amb "la independència hi haurà molta feina en la mesura que quan s'acabi l'espoli fiscal a què estem subjectes a Catalunya hi haurà diners circulant per aquí i amb la construcció del Corredor Mediterrani que és una de les primeres coses que s'han a fer, hi haurà feina i no només en la construcció".

Surra forma part de la comissió mixta per a la UE al Congrés dels Diputats i relaciona l'obtenció dels "papers" amb l'economia del país. Assegura que els governs espanyols i totes les mesures de la Unió Europea s'han dictat per condicionar l'emigració "la necessiten, però amb pocs drets, quan no ens necessiten ens fan fora com va succeir quan va començar la crisi econòmica i ens van dir que ens pagaven el passatge si tornàvem a casa nostra i ho feien amb els nostres diners el que habíem produït nosaltres mateixos, amb el nostre atur".

Amb l'experiència viscuda d'exili i emigració des de la seva Uruguai natal a Xile, Panamà, Bèlgica i França fins a arribar al districte barceloní de Nou Barris, Surra es mostra convençuda que "amb la independendencia serem ciutadans i ciutadanes catalans de primera des del minut zero, i abans d'aquest minut zero volem participar de la idea mateixa de la construcció de la República i en el seu procés constituent i poder votar". "Estem ara treballant a ERC i a la sectorial d'emigració de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) en el vot de l'emigració perquè una futura república catalana no es podrà construir sense el vot dels emigrants, sense la seva participació".

Aborda Surra el tema de la dignitat i diu que les persones emigrants aquí "encara som ciutadans de segona i en la mesura que tinguem la ciutadania de ple dret, amb obligacions i amb drets, ho serem  de primera". "Les persones emigrants, afegeix Surra, portem a aquest país un valor afegit, ja es parlen aquí 268 idiomes, més que a l'ONU que en són dos-cents quaranta i escaig, o sigui que nosaltres i els nostres fills i filles podrem fer una diplomàcia ciutadana i poder anar a negociar en els nostres països d'origen", sense esquilmarlos.

Per aconseguir els tres punts proposats, la líder independentista creu que la República "és imprescindible, per sortir d'aquesta porqueria que tenim amb la Llei d'Estrangeria espanyola que és pitjor que les directives de la Unió Europea i que està sota la seva influència, t'empresonen o no et deixen entrar o estàs explotat pels patrons, molt més que els treballadors que tenen documents".

 

La dona emigrant és i no és la baula més fràgil

En abordar la situació de la dona emigrant Surra qüestiona que sigui la baula més feble de la cadena i diu "és el més feble i no ho és, perquè quan emigra la família completa la dona emigrant és la primera que aconsegueix treball en neteja, cura de les persones o altres i amb això s'enfronta a problemes de gènere perquè canvien els rols en la família, ella surt a treballar i l'home es queda a casa a la cura dels fills. I aquí sorgeixen de vegades problemes de violència de gènere perquè els homes no accepten aquest fet i en la majoria dels casos la parella es trenca i la dona es queda la cura dels fills.

S'enfronta a qüestions de gènere de manera directa i cal resoldre aquest problema que no és teòric sinó pràctic".

 

Suspensions del Tribunal Constitucional i Llei d'Estrangeria

Preguntada per la suspensió de la Llei d'Igualtat del Parlament, Surra assenyala que el Tribunal Constitucional "es va carregar la llei d'estrangeria de 2010, una llei d'acollida per rebre dignament a gent emigrant i ara seria per a les persones refugiades, se la va carregar com s'ha carregat tot allò  progressista que tenim i és per això que cal acabar amb el Constitucional, la nostra sortida és la República Catalana".

Membre de la Comissió d'Igualtat del Congrés dels Diputats veu que hi "tenim molt poc marge, el millor és fer-ho a Catalunya perquè qui ratifica les lleis del Congrés és el Senat i al Senat hi ha majoria PP i no canviarà, ho veta tot i és il·lusori creure que hi haurà un canvi".

Surra explica que va parlar del treball domèstic al Congrés i mentre "ells parlaven de percentatges, jo els explicava que les dones emigrants han de deixar els seus fills en els països d'origen i fer de mares els diumenges des d'un locutori i és allà on va la policia d'emigració a emportar-se-les perquè no tenen papers, aquesta és la vida de les dones de fer feines i aquesta realitat no la sabien o la ignoraven altres grups".

Surra va viatjar recentment per primera vegada a València i allí se li va acostar una dona valenciana amb una filla de tretze anys que la va abordar i li va explicar que treballava de dona de fer feines i "amb el que va dir vostè al Congrés em vaig sentir representada". "Em vaig emocionar -reflexiona Surra- i vaig comprovar que no només em vaig referir a les emigrants sinó a totes les dones oprimides que treballen en aquest camp. Va ser molt millor que organitzar un col·loqui".

 

No totes som iguals

En aquest sentit incideix que "el probema de les dones és el mateix que el de les persones emigrants. Es fa una declaració que diu que tots som iguals i ja està. És mentida. No som tots iguals. La dona no està considerada com una igual. Ho veus en els partits: jo sóc la primera designada per un partit per representar als emigrants i sóc emigrant i això m'ha donat un suport en la meva gent que no té parangó fins i tot homes musulmans m'han vingut i dit que se sentien representats per mi". Tant les dones com les persones emigrants només aconseguiran els seus drets si es mobilitzen perquè els teòrics tots estan d'acord però en la pràctica no busquen que les reunions s'acabin aviat i que les dones puguin militar i estar amb la família.

Conclou Surra amb la crida a no posar-se sostres de vidre i a organitzar-se i, emulant el seu company de grup, Joan Tardà, explica que s'ha comprat un exemplar de gatet xinès que mou la mà dient adéu i ho deixarà de record a la seva oficina madrilenya.

 

 

 

 Ana Surra 3  Ana Surra 4

 

 

 

*La Independent ha entrevistat Ana Surra després de la visita de la uruguaiana a un rostit solidari que cada any organitzen les seves compatriotes a Castelldefels i que en aquesta ocasió s'ha celebrat als jardins del castell de la ciutat.