"Unidos" i les dones

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

 

tere moll

 

 

OPINIÓ

Aquesta setmana s'arribava a un acord de confluència entre Esquerra Unida i Podem per a acudir conjuntament a les eleccions generals del proper 26 de juny.

Pel que sembla un dels esculls importants que és van haver de sortejar va ser el nom amb el qual acudirien a les urnes. Al final va haver-hi fumata blanca i és va acordar el d'Units i  Podem, ès  va tancar el pacte i és va inscriure la Coalició dins del termini legalment estipulat per a aixó, i a una altra cosa.

Sé, perque m'ho han explicat diverses companyes, que dins de d'Esquerra Unida hi va haver veus de dones feministes que van retreure als que van acordar aquesta denominació, que en acceptar-la, ens ocultaven a les dones i que aixo era injust. Les dones feministes de Podem de la Comunitat de Madrid també van elaborar un manifest en el mateix sentit: no és Pot invisibilitzar més de la meitat de la població que som les dones.

Les reaccions furibundes d'uns quants homes i dones de totes dues organitzacions no és van fer esperar i fins i tot van arribar a l'insult cap a les companyes que els van retreure aquest ocultació.

I és que en política tornem al principi dels temps on la lògica patriarcal és: nosaltres, els homes arreglarem el món, el nostre que és l'important i després si aixó, ja veiem les coses aquestes què ens estan reclamant les dones. Uns quants fins i tot segueixen cridant allò tan ranci de la qüestió femenina. En fi que tampoc en aquesta aspecte hem avançat massa des de la Revolució Francesa quan per reivindicar aquests mateixos tems ja li van tallar el cap a Olympe de Gouges.

En diuen confluència al pacte d'IU amb Podem. I jo dic que per confluir caldrà tenir clars els ojectius. I qui marca els objectius? doncs l'exemple el tenim en les fotos de les cerveses entre Alberto Garzón i Pablo Iglesias.

Confluència per un canvi de model polític, per desbancar el PP del govern, per modificar la Constitució, per derogar les reformes laborals, etc. que sí, que molt bé, que tots escoltin; però sobretot des de la lògica patriarcal. De les demandes per incloure temes específics de dones ni parlar-ne, perque en cas contrari, els nostres estimats, companys de partit, (sigui aquest el que sigui)  saltin immediatament amb el "ja hi tornen les noies amb les seves coses" o pitjor encara, el famos recurs d' "aixo ara no toca", tal i com està passant ara mateix davant les exigències de les dones feministes d'EU i de Podem. En fi, més del mateix, avancem un pas i en retrocedim dos.

I davant el tema de l'ús igualitari dels llenguatges hi ha una resistència brutal al canvi per part del patriarcat perquè aquest coneix el veritable poder transformador de les paraules. I quan parlo de patriarcat incloc también a totes les dones que s'amaguen darrere del discurs que no es senten discriminades o excloses amb una  definició com la de Units Podem,  perquè "en l'expressió UNIDOS hi ha tots els éssers humans". Com si el terme "éssers humans" no fos en si mateix excloent vagi !!!

Que si les feministes filem prim amb aixó del llenguatge, que si això no és important, que si som feminazis, que si fixa't tu amb el que ha costat aquest acord, com es posen per una  paraula de re, que si som unes radicals. I així un  llarg reguitzell d'Insults, desqualificacions i fins i tot justificacions propies per negar la invisibilitat a què ens han portat a les dones amb aquesta denominació.

Busquen el cambi polític; però s'obliden de nomenar a més de la meitat de la població. Això no és canvi senyors d'EU i de 'Podem. Això és tan sols recanvi i per tant no em val.

El canvi passa per ser de veritat inclusius en tot. El canvi passa per nomenar-nos i reconeixer-nos i reconeixer les nostres aportacions perque vostès estiguin aquí. El canvi passa per baixar el nivell de testosterona existent a l'arena política i incloure'ns com veritablement iguals i deixar-se de numerets al congrés amb nadons que no pinten res en aquest espai. El canvi passa per fer de les reivindicacions feministes part dels seus programes electorals i de les seves agendes polítiques, ja que aquestes reivindicacions són d'exigència d'una igualtat real.

Una igualtat encara inexistent com acaben de demostrar de nou vostès amb la denominació d'aquesta coalició què ens exclou a les dones. Igual que la del Psoe que s'oblida de les obreres o la de ciutadans que s'oblida de les ciutadanes o com el PP cada vegada que parla dels espanyols. El canvi polític passa perque en les seves agendes sigui prioritària la vida de les dones perqué no siguem assassinades per ser dones. I les nostres criatures no siguin  condemnades a viure con els seus maltractadors perquè així ho mana una justícia que tambe és patriarcal en formes i fons i que también hauríen de revisar.

El canvi passa perqué una reforma educativa radical impulsi a les escoles un model coeducatiu real on la igualtat entre dones i homes fos un valor indiscutible en el currículum educatiu formal dels centres i s'eradiqués aquest currículum ocult que segueix condemnant a les nenes a les cantonades dels patis mentre els nens n'ocupen el centre amb el futbol, per exemple. 

El canvi passa per que impulsin que les religions, totes elles, és quedin en l'àmbit d'allò que és privat de cada persona i deixin d'ocupar espais públics, de cobrar diners públics, de socialitzar en la submissió de les dones i en la violència contra els mateixes.

El canvi, senyors què volen canviar els coses, passa perque ens reconeguin com a ciutadanes d'igual nivell que el que vostès tenen. I  això a la primera de canvi se'ls ha oblidat, perqué no ens han nomenat, perque ens han amagat. I això és patriarcat pur que s'amaga darrere d'un discurs que aparenta progressisme però que amaga desigualtat entre les persones.

I el terme persona s'escriu en femení senyors meus. A la vista ha quedat que el canvi que proposen és un canvi; però no el canvi per a les persones, per a totes les persones, ja que s'han oblidat de més de la meitat de la població que som les dones.

I francament senyors, aquest canvi a mi no m'interessa. I no m'interessa perque no em representa. I si no em representa ni tan sols en el nom, ja que no em crec el de la seva confluència. Ni que el canvi que proposin sigui el que necessitem les dones i les nenes. I per això mateix ja els anuncio que no els  votaré.

I em permeto advertir-los que aquesta opció de no votar-los no és només de qui escriu aquestes lletres. La compartim dones de tot l'espectre polític i cadascuna votarà el que cregui més adequat, però no ens creiem els seus discursos patriarcals, arrogants i plens de vacuïtats, quan no directament ple de mentides.

 

Sense les dones no hi ha democràcia real. Sense les propostes feministes no pot haver-hi canvi real. I sense canvi real només són sopes de lletres. I com la genial Mafalda, no m'agrada la sopa.