Refugiades sirianes al Marroc (i 2): Matrimoni forçat

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Drets Humans - Drets de les Dones - Drets de les Dones

There are no translations available.

 foto siria marroc 1

http://conacentomarroqui.blogspot.com.es

Per l'honor familiar 

Un altre tipus d'humiliació que exerceix la societat patriarcal sobre les refugiades sirianes, és el matrimoni forçat. Ambdues, les societats marroquina i siriana són patriarcals, però hi ha diferents nivells. Al Marroc, per exemple, ara les dones no pateixen els crims d'honor que pateixen les sirianes.

Si volem resumir-ho, hi ha dos països en el món àrab que reconeixen més drets a les dones, el Marroc i Tunísia. Les dones sirianes encara pateixen un nivell més alt de discriminació sexista.

Diversos mitjans de comunicació àrab han cridat l'atenció a l'extensió del fenomen del matrimoni forçat en els països d'acollida, que les famílies sirianes imposen a les seves filles fins i tot a les menors d'edat, sota el pretext d’ "amagar-les”. La virginitat de la dona és una cosa molt important en el món àrab, la que la perd porta vergonya i deshonra a la seva família. A Síria poden arribar a matar-la (per crims d'honor), davant aquest realitat les famílies refugiades prefereixen casar a les seves filles, encara que siguin menors d'edat, per tal que no portin deshonra.

Aquesta por fa que les famílies acceptin matrimonis urgents, sense condicions, només una dot "normal", per a un matrimoni ràpid, ja que el afligit pare vol "cobrir o ocultar" la seva filla amb qualsevol interessat encara que sigui l'Anticrist.

És a través de tot l’explicat anteriorment, que les dones són les primeres víctimes d'una guerra que no han planejat, ni han volgut. El fet de ser dones refugiades en societats patriarcals i masclistes les fa patir, a més del patiment propi dels refugiats homes, una discriminació sexista, que té a veure amb el fet de ser dona en una cultura que les oprimeix.

 De país de trànsit a país d'acollida

Marroc ha passat, en la primera dècada d'aquest segle, de ser un país de trànsit a un país d'acollida, gràcies a la intensa migració de les i els africans subsaharians. A la segona dècada Marroc es troba amb la problemàtica de la migració siriana. En tots dos costats hi ha problemes de guerra civil, de fam i de pobresa.

Marroc va ser un dels primers països que han ratificat la Convenció de Ginebra sobre els refugiatal juliol de 1951, així com el Protocol Executiu de la Convenció en 1974.
La discussió de la llei d'asil marroquina representa la nova iniciativa relacionada amb els temes de la gestió de les migracions i la protecció internacional promoguda pel rei de Marroc Mohammed VI  des de 2013, any en què va iniciar una reforma de la política migratòria del país que, oficialment, es va realitzar en resposta a les recomanacions del Consell Nacional de Drets Humans (CNDH).

Tot està condicionat per la nova llei d'asil que està sempre a la Secretaria General del Govern. També va llançar una iniciativa excepcional de regularització durant l'any 2014, arrel d’aquesta, van ser regularitzades 5.250 persones procedents de Síria durant el mes de gener de 2015, a més de la immigració subsahariana.

Segons les xifres de l'oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) al Marroc, més de 3.500 persones de Síria s'han inscrit com a sol·licitants d'asil des de finals de 2011 fins a 2015, de les que s'han regularitzat més de 1.000 segons les autoritats marroquines.

A falta de xifres oficials, el total de persones sirianes refugiades al Marroc superen els 5.000; en concret 5.250 dels 3.500 que han sol·licitat asil, igual que en molts altres països, el nombre exacte és desconegut, segons un article de Jesús Cabaleiro (http://laesfera.opennemas.com) publicat al gener passat

Al nord del Marroc hi ha una colònia siriana a Tànger, on existeix una mesquita siriana. També hi ha sirians a Tetuan i Asilah, a més de les grans ciutats com Rabat, Casablanca, Kenitra i encar que menys tambè a Fes, Marràqueix i Beni Mellal.

 

foto siria marroc

 

Intransigència i obstacles administratius

La Xarxa siriana per als Drets Humans critica al Marroc per la seva "intransigència i els obstacles administratius" que acostuma a imposar a les persones refugiades de Síria a l'hora de sol·licitar asil. Marroc no concedeix la nacionalitat als infants nascuts de pare sirià i mare marroquina, tot i que la llei els reconeix aquest dret; però, són tractats com a refugiats. D'altra banda hi ha unes 1.500 persones de procedència siriana esperant passar a Ceuta i, sobretot, a Melilla.

Després de la conclusió d'un acord sobre el control del flux de persones refugiades sirianes i iraquianes, entre Turquia i la Unió Europea (el 29 de novembre del 2015), les màfies de tràfic d'éssers humans s'han dirigit cap a altres rutes més segures. Marroc seria la nova destinació, tot i que sigui més costós econòmicament donada la seva llunyania, encara és més segur per a la màfia de traficants d'éssers humans.

Marroc no va concedir l’asil a cap persona procedent de Síria. A la tardor de 2013, Marroc s'ha compromès, davant de la tragèdia de Síria, a la concessió de l'estatut de protecció temporal a tota la ciutadania Síria- en altres termes, reconèixer a totes les persones com refugiades - sense investigar la seva situació personal mentre duri la guerra.

Però mai hi va haver res, des de la primera llista de persones sol·licitants d'asil que va estudiar i va validar el B.R.A (Bureau des Refugiés et des Apatrides), no va tornar a funcionar en més d'un any. Òbviament, sense llei d'asil, cap persona refugiada pot ser reconeguda.

Més encara, Mohammad VI (el rei del Marroc) en el seu discurs del 18 d'agost del 2015, va anunciar que a partir d'ara, el Marroc requereix un visat per a la població siriana.

A més d'aquesta posició del palau reial, quatre representants de Reagrupació Nacional d'Independents, a l'ajuntament de Tiznit, han exigit l'expulsió dels immigrants subsaharians i les persones refugiades de Síria; el que va suscitar unes reaccions d’indignació per part de la societat civil i la premsa marroquina.