L’adéu de Marta Macias i l'agraïment de les ONGs a la seva tasca al capdavant de l'ACCD

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

 marta macias

 

Marta Macias ha dimitit com a  directora de l'ACCD. En el seu escrit difós el 31 de març feia un clar alegat a favor del seu llegat més important, el Pla Director de Cooperació 2015-2018 que ha incorporat per primera vegada en la cooperació catalana la visió de gènere d'una manera integral i ineludible. Moltes ONGs li han manifestat, a la ara ja ex-directora, el seu reconeixement a la seva tasca i a la de seu equip.

 marta 11

 

Foto Amada Santos. La Independent

El darrer dia de març saltava la notícia, la directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Marta Macias, explicava en una carta que en els propers dies deixaria la seva  responsabilitat com a directora de l'ACCD. I així ha estat, Macias va dimitir: "Els motius de la meva renúncia són les discrepàncies que s'han anat succeint en les darreres setmanes amb la Conselleria" - s'explicava i testimoniava- "Però el que ara importa és que la cooperació catalana té un magnífic instrument que és el Pla Director de Cooperació 2015-2018, un pla àmpliament debatut i consensuat i que és el millor antídot contra els vells models de cooperació, en els quals els drets eren només necessitats, els titulars de drets eren simplement beneficiaris i la igualtat de gènere un mer discurs polític sense cap connotació real".

Però alhora que renunciava al seu càrrec també recordava amb emfasi."De no complir i/o arraconar el PD s'estaria contravenint la Llei de Cooperació i qüestionant la sobirania i mandat del Parlament de Catalunya".

Per a Macias i el seu equip, assessorat per expertesa externa, el més important ha estat aconseguir una cooperació transformadora a través d'un lideratge compartit amb les entitats de cooperació. Es tracta doncs, no només d'una intenció sinó de fets, d'haver aconseguit aquest segell de primera que representa la incorporació de la visió de gènere a les institucions públiques i a totes les seves actuacions. Parla doncs de lideratge compartit, que ben segur ha implicat bones dosis de sororitat.

De fet, ella mateixa ho afirma quan diu que aquesta transformació "només ha estat possible des de la perspectiva feminista, des de la dimensió col·lectiva dels drets humans, i amb una profunda determinació per propiciar un canvi d'hàbits i de costums que esperem no tornin mai més".

Moltes han estat les ONGs que han piulat manifestant decepció per la sortida de la directora de l'ACCD i entre els valors que li atorgen destaquen: l'apropament de l'ACCD tant als tècnics de la Coordinadora com a les entitats; saber transmetre l'enfocament de gènere i DH; el saber escoltar, tenir en compte i recolzar; restablir i refer la interlocució amb les ONGs; el compromís amb la cooperació transformadora i feminista; el treball consensuat i en equip; la defensa dels drets de les dones i la mirada feminista de la solidaritat; la sensetesa, coherència i coneixement global de la cooperació; proposar i aconseguir una política pública de cooperació digna d'aquest nom; situar en el primer pla de l'estratègia de moltes entitats la defensa de les dones arreu del món quan abans estaven incorporats com un element més, entre d'altres; la proximitat al territori i les entitats.

En definitiva es podria resumir amb un dels missatges "un llegat que, si fossim un país com cal, no es pot deixar perdre."

Marta Macias, acabava el seu escrit a l'equip i a les ONGs amb les que ha treballat donant-els-hi les gràcies "sobretot, per haver fet possible una revolució al si del Govern que fa dos anys només podíem imaginar". Deu ser que les revolucions mai agraden a Palau. I potser haura de passar el temps abans de conèixer si es tracta o no de continuar posant més dificultats o resistències a la visió de gènere en les polítiques públiques o simplement es tracta del joc de les cadires de sempre.