La Resolució 2242 de les Nacions Unides suposa una fita en la 1325

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Pau i Resolució de conflictes

 

mujeres conflicto resolución 2242 2

 

Davant la necessitat de comptar amb més dones líders en la presa de decisions, la conveniència d'escoltar organitzacions de dones afectades en temes de conflicte armat, la recerca de seguretat i de pau en la seva participació, i el flux d'informació sobre l'impacte del conflicte en les dones, ha estat el detonant per a l'aprovació de la Resolució 2242, l'octubre del 2015

Impulsada pel Regne Unit i Espanya, la Resolució 2242, complementària de la 1325 de l'ONU, planteja l'ambiciós objectiu d'impulsar i duplicar durant els propers cinc anys, el paper d'augmentar el nombre més gran de dones en la prevenció i resolució de conflictes, així com el d'ampliar la seva presència a les operacions de pau de l'organització.

La Resolució 1325, aprovada l'any 2000, pel Consell de seguretat, sota la presidència de Namíbia, va representar un canvi significatiu en la manera en què la comunicació  internacional enfocava el tema dels conflictes armats en assumptes de dona i gènere. Va ser la primera vegada que l'ONU va reconèixer que el conflicte armat afecta de manera diferent a les dones i les nenes, que als homes i als nens

És indubtable que la Resolució 1325 ha representat un canvi significatiu en la comunitat internacional, enfocada a evidenciar la impunitat i a jutjar els culpables de genocidi, els crims de lesa humanitat i els crims de guerra contra les dones, especialment els relacionats amb violència sexual, però la seva efectivitat ha estat realment pobre, la 1325, segueix sent insuficient, amb processos molt lents i desiguals, segons els països.

Així ho demostra la Human Rights Watch, en informes presentats en diversos períodes, que inclouen referències a les dones, la pau i la seguretat, i el fracàs freqüent de CSNU (Consell de seguretat de Nacions Unides) per traslladar al terreny, situacions de crisi a l'agenda, i l'escàs ús de les sancions i la utilització d'instruments a la seva disposició.

El Consell de Seguretat de l'ONU, està integrat per 15 membres dels quals, cinc són permanents (Regne Unit, França, Estats Units, Xina i Rússia), i són els que prenen les decisions. Els altres deu membres són transitoris, elegits en Assemblea General. Aquest primer de gener, van prendre possessió cinc nous membres transitoris o no permanents, Japó, Ucraïna, Egipte, Senegal i Uruguai, elegits per votació a l'Assemblea General, i que entraran en el Consell per a un mandat de dos anys.

Espanya escollida el 16 d'octubre del 2014, ocupa un dels seients durant el període 2015-2016, i s'ha proposat com a temes prioritaris les respostes humanitàries, la lluita contra el terrorisme i la reactivació de l'agenda de dona, pau i seguretat.

Espanya va ser escollida per presidir el Consell de Seguretat, on es va aprovar la Resolució 2242. Es va comprometre a fer el 2016 una contribució d'un milió d'euros al Fons ONU Dones, contra la violència sexual en conflictes armats, i a incrementar el finançament de la unitat de gènere del Departament d'Assumptes Polítics de la Secretària de Nacions Unides.

L'interessant de la nova Resolució, és que planteja la necessitat de la participació de les dones en la presa de decisions en les institucions, i aporta mecanismes de prevenció, gestió, solució i eradicació de conflictes en estaments locals, nacionals i internacionals, per això es diu que: "Invertir en la prevenció té un destacat impacte en l'execució"