Llançar-se sota els cavalls

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

 

aresta th 3

 

OPINIÓ

El públic dels cinemes Floridablanca a Barcelona va saludar amb un aplaudiment emocionat el final de la pel·lícula Sufragistes ara fa un parell de setmanes.

Em va sorprendre i reconfortar al mateix temps: hi havia raons de sobres, veure durant dues hores els patiments, les renúncies, els greuges i les dificultats de les dones de fa un segle per aconseguir el sufragi universal encongeix el cor. Però, a la vegada, la seva dignitat, noblesa i valentia són el que ens ha permès a nosaltres ser avui aquí. A mi, escrivint aquest article; a vostès, si són dones, llegint-lo amb esperit crític. I a les nostres polítiques, exercint les seves funcions en l'àmbit públic en peu d'igualtat amb els homes... o no?

Aquests darrers dies m'han fet dubtar de la igualtat suposadament aconseguida en l'àmbit polític. I no ho dic per les nostres esforçades representants de tot l'arc ideològic sinó, precisament, pels insults que moltes d'elles han hagut de sentir-se dir només pel fet de ser dones quan elles creien que estaven en una contesa política. Algunes els reben per ser suposadament guapes, d'altres per ser lletges, o grasses, o insatisfetes sexualment... Tot un reguitzell de desqualificacions que no té altre objectiu que desacreditar personalment i intel·lectualment les dones.

Les polítiques catalanes no són, ni de bon tros, les primeres dones a rebre insults quan els seus oponents no tenen arguments racionals per debatre. La brillant Mary Wollstonecraft, la mare del feminisme, va rebre tot tipus d'insults, fins i tot se la va anomenar "hiena amb faldilles" durant prop d'un segle. El seu pecat no havia estat altre que atrevir-se a argumentar públicament contra el filòsof il·lustrat Jean-Jacques Rousseau, aquell que havia dit al seu tractat d'educació Sofia que a les nenes se les havia d'interrompre en els seus jocs sense motiu per tal que s'anessin acostumant a la irracionalitat i als greuges del seu marit sense queixar-se.

Per la seva banda, l'admirada Simone de Beauvoir va ser acusada de mulier virilis, i el mateix epítet havia rebut George Sand abans que ella i tantes altres com la mateixa Concepción Arenal. Totes elles van ser dones amb veu pròpia, transgressores, independents, que van trencar els estereotips que s'esperaven d'elles en un món en què el marge d'actuació femení era molt estret i estava rígidament definit i confinat dins la llar.

En l'actualitat les democràcies s'han dotat de lleis que emparen la igualtat d'oportunitats, inclosa la flamant llei catalana per a la igualtat efectiva entre dones i homes, aprovada fa uns mesos. Però quan s'observen reaccions com les que estem analitzant avui ens adonem que encara perviuen, molt al fons de les estructures de la personalitat, elements d'opressió i desigualtat. Aquelles persones que mantenen viu el sistema patriarcal no poden tolerar que les dones s'erigeixin com a iguals i per això les agredeixen, sigui amb la paraula o físicament.

Quan una persona està discutint amb una altra en el terreny de les idees l'està tractant en peu d'igualtat perquè oposa uns arguments a altres de diferent signe, són dues ments en lliça. En canvi, quan un home insulta una dona pel seu aspecte físic en resposta a un posicionament polític, està cosificant-la, considerant automàticament el seu cos un objecte sobre el qual té el dret a opinar, mofar-se, que pot ridiculitzar i agredir. Tot això són comportaments que practiquen arreu els grups opressors sobre els oprimits, en aquest cas, els homes amb comportaments masclistes sobre les dones rebels, les que trenquen amb l'obediència servil tradicional femenina. Per això els insults a les dones signifiquen una mostra més de violència masclista i són absolutament intolerables en la nostra societat.

Les dones que formem part de Feministes de Catalunya hem declarat el nostre rebuig més contundent a aquests fets i volem expressar el nostre suport a les dones de tot l'espectre ideològic que estan patint assetjament públic mentre exerceixen les seves responsabilitats amb valentia i dignitat. Exigim també que siguin perseguits els actes de violència vers les dones en qualsevol mitjà, incloses les xarxes socials, que ara semblen impunes a aquests requeriments. I demanem a tots els governs i la societat civil que s'impliquin profundament en l'eradicació d'aquestes agressions. Cap futur millor és possible si les dones no ocupen el lloc que mereixen. I seria una mica trist al segleXXI haver de tornar a llançar-se sota els cavalls, com les nostres avantpassades sufragistes, per aconseguir tenir veu i la plenitud de drets com a éssers humans.