"Hi ha molta impunitat en casos de violència de gènere" AI de Catalunya

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Pau i Resolució de conflictes

Adriana Ribas

 

Ariadna Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya assenyala que: "La impunitat no pot ser una realitat davant els casos de violència contra les dones"

 

Des de la implantació de la Llei de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, el 2005, fins el 2014 han mort 623 dones a mans de les seves parelles o ex-parelles, a tot l'Estat espanyol. Ho ha recordat la coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya, Adriana Ribas, en l’acte que ha organitzat, el dimecres 25 de novembre, al Parc de la Ciutadella. L’acte ha tingut lloc a la glorieta de la transsexual Sònia, batejat amb el nom de la dona assassinada per uns neonazis en aquest parc el 6 d’octubre de 1991.

Han triat per aquest Dia Internacional contra la violència de gènere la frase: “Canvia de postura. Pels drets de les dones i les nenes”.

Què voleu donar a entendre amb aquesta crida a “canviar de postura pels drets de les dones i les nenes?

Les xifres que tenim sobre drets de les dones reflecteixen una greu situació de desprotecció i cal canviar-la. Des de gener de 2003 fins a l’actualitat han mort més de vuit-centes dones a Espanya a mans de les seves parelles i ex-parelles. A Catalunya, 129. Cal adoptar noves mesures, canviar la situació. Avui, justament, ho fèiem a través d’una iniciativa de ioga solidari, on el canvi de postura representa aquest objectiu.

 

Segons xifres d’Amnistia Internacional, una de cada tres nenes o dones han sofert violència sexual o abusos al món...

Recentment, s’ha publicat una macro-enquesta sobre violència contra la dona i les dades que mostra són especialment greus i les hem volgut recordar en aquesta jornada. Un 13% de les dones han tingut por a la seva parella, en alguna ocasió a Espanya. Estaríem parlant de més de 2,5 milions de dones.

 

També recordeu que a 52 països les nenes menors de 15 anys poden ser obligades a casar-se si els seus pares ho consenten. Aquesta xifra no disminueix amb el pas dels anys?

Aquesta és una lluita que mantenim Amnistia Internacional i d’altres col·lectius, que vam concretar en la campanya global de l’any passat “El meu cos, els meus drets”. Posa en evidència que els drets sexuals i reproductius són drets humans. Decidir amb qui vols tenir relacions, si et vols casar o no, qui és la teva parella, és una qüestió de drets humans. La campanya ens permet pressionar les autoritats per aconseguir canvis i millores en la vida de les persones com en el cas del matrimoni de menors de quinze anys amb el consentiment patern.

 

S’avança lentament en el combat contra la mutilació genital femenina. Cent quaranta milions de nenes i dones l’han patit.

Molt lentament. És una pràctica a la qual es veuen exposades tres milions de nenes a tot el món, cada any. Amb el treball de diferents organitzacions de dones mirem d’avançar. És un treball que té impacte a mig i llarg termini. En ocasions, les victòries no són totes les que voldríem.

Amnistia Internacional fa més de cinquanta anys que existeix i el treball que fem funciona. Demanem que les persones signin les nostres campanyes i això ens permet fer pressió. Encara que avancem poc a poc s’aconsegueixen algunes millores i hem d’insistir i mirar de canviar aquestes realitats.

 

Hi ha països on mantenir relacions sexuals fora del matrimoni o amb persones del mateix gènere comporta penes de presó o, fins i tot, de mort. La comunitat internacional no se’n desentén massa d’aquest fet?

Per això, Amnistia Internacional va decidir, l’any passat, que els drets sexuals i reproductius, els drets de les dones, eren de rellevància màxima i vam llençar una campanya mundial per mobilitzar, comunicar, sensibilitzar, educar en drets humans, i visibilitzar que la comunitat internacional ha d’entendre que estem davant d’una qüestió de drets humans. No es tracta de polítiques de dretes o esquerres, de ser més o menys. Es tracta de línies vermelles, que són els drets humans bàsiques i que hem de garantir per totes les persones.

 

Què proposeu perquè la gent faci aquest ‘canvi de postura’ que reclameu?

Una de les propostes que estem fent és que les autoritats han d’entendre que amb legislar no n’hi ha prou. No hi haurà mai cap llei o cap norma que sigui suficient si no hi ha un compromís real de dur-les a la pràctica. En el cas d’Espanya, fa dotze anys que va entrar en vigor una llei orgànica de mesures de protecció contra la violència de gènere, i dotze anys després seguim identificant obstacles per la protecció de dones i nenes víctimes de la violència de gènere.

No només cal legislar sinó que cal prendre totes les mesures possibles per aplicar aquesta legislació. Les lleis són fonamentals però en el cas d’Espanya estem demanant a les autoritats que avaluïn totes les mesures establertes, sobretot el funcionament dels jutjats especialitzats en violència de gènere, perquè hem detectat que hi ha traves al sistema judicial que afecten la protecció i garantia dels drets de les dones afectades per la violència de gènere.

Demanem que a les avaluacions que es facin de les mesures que estableix la llei integral hi participin de forma activa les víctimes supervivents i les seves famílies. D’aquesta manera, les autoritats podran conèixer quins són els obstacles que aquestes persones afronten i adoptar les mesures que calgui per atendre les seves necessitats.

 

Cada dia ens trobem, us trobeu amb notícies com la recent d’una altra dona jova lapidada a l’Afganistan per no voler casar-se amb un home molt més gran que ella. Cal fer el cor fort i continuar amb les vostres campanyes i lluita...

Aquestes notícies posen en evidència que no s’està fent prou per protegir aquestes persones i que, per això, hem de mantenir el treball quotidià. Són notícies que deceben a qualsevol, però que alhora et fan entendre que la teva feina és més necessària que mai i que participar d’aquest treball de denúncia és més important que mai. La impunitat no pot ser una realitat davant els cassos de violència contra les dones.
Des de la implantació de la Llei de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, el 2005, fins el 2014 han mort 623 dones a mans de les seves parelles o ex-parelles, a tot l'Estat espanyol. Ho ha recordat la coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya, Adriana Ribas, en l’acte que ha organitzat, el dimecres 25 de novembre, al Parc de la Ciutadella. L’acte ha tingut lloc a la glorieta de la transsexual Sònia, batejat amb el nom de la dona assassinada per uns neonazis en aquest parc el 6 d’octubre de 1991.

Han triat per aquest Dia Internacional contra la violència de gènere la frase: “Canvia de postura. Pels drets de les dones i les nenes”.