Com s'ha implementat la 1325. Jornades de l'ICIP

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Pau i Resolució de conflictes

 Jornadas ICIP

 

En el marc de les Jornades que l'Institut Català Internacional per la pau va impulsar el passat 3 de novembre, sobre "Dones, Pau i Seguretat: 15 anys de la Resolució 1325 de les Nacions Unides", es van fer valoracions relacionades des del context del sorgiment i evolució de la norma al llarg de la seva història en alguns països.

La Resolució que ha estat considerada com una eina per a la construcció de la pau de les dones, s'empra  com a barem de prevenció, seguiment i postconflicte del Consell de Seguretat de l'ONU. Té com a objectiu principal la violència sexual en els conflictes armats.

Des del punt de vista del Dret internacional humanitari i del Dret Penal Internacional, la violència sexual es tipifica en la resolució com una forma específica de crims de guerra, de lesa humanitat i de genocidi, i en la definició jurídica els crims de violació en els conflictes armats i els delictes de naturalesa sexual estan clarament establerts

Així doncs, la norma disposa dels instruments jurídics necessaris per castigar els que cometen el delicte, generant conseqüències jurídiques derivades d'un fet tipificat a la Llei penal com un fet punible. Així, el dret penal està orientat no només a reparar el dany a la víctima i sancionar el culpable, sinó que exigeix la reparació del dany d'acord a la dimensió del menyscapte al perjudici causat.

Podríem dir que l'enfocament que se li ha donat a la resolució 1325, és un fenomen extraordinàriament complex per les característiques i conseqüències que deixa la violència sexual a les víctimes. A la pràctica, hi ha grans dificultats per jutjar els culpables i portar un jutjament real dels delictes comesos

Resulta imprescindible deduir que l'anàlisi sobre les dignitats i límits que té la 1325 després de 15 anys de l'Agenda de Dones, Pau i Seguretat, en la jornada es va obrir el debat per valorar els seus progressos, el seu compliment i com s'ha implementat en els països de les dones que van participar com a ponents.

Luz Piedad Caicedo, de Corporació Humanes de Colòmbia; Lesja Somun-Krupalija, Consultora Independent, de Bòsnia i Hercegovina; Manuela Mesa del Centre d'Investigació per a la Pau, CEIPAZ, per Espanya; Alaa Muràbit The Voice of Libyan Women. Grup assesor per L'ESTUDI global sobre la Resolució 1325; Ruth Ochieng, Isis-Women'sInternational Cross Cultural Exchange, Isis-wicce; Tsarina Khan, Saferworld, han parlat sobre els avenços i obstacles, i sobre el resultat del nou estudi global de la 1325 impulsat pel Secretari General de les Nacions Unides prioritats identificades i reptes del futur.

La conclusions de la jornada van anar a càrrec de Tica Font, directora de l'Institut Català Internacional per la pau, ICIP; i Marta Macías, directora general de Cooperació Al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ACCD.

En el resum sobre les ponències realitzades per Sicom per a Sicom i La Independent, les exponents van analitzar la seva percepció sobre la 1325:

 

Alaa Muràbit

El 2015 és un nou any, un any històric per a les dones, 15 anys enrere en el mateix octubre la Resolució 1325, que fa referència a dones, pau i seguretat, va ser adoptada des de llavors s'han fet importants avenços, al final en un pla global, per incrementar la participació, representació, lideratge i la importància de la protecció de les dones de forma global.

El 2011 la revolució a Líbia va caure i per primera vegada, als carrers, les dones al costat dels homes, més actives en la participació de la revolució. I normalment, quan participaven, eren l'origen d'això, elles proveïen la informació, els recursos, armes ... i la part més interessant per a mi, era que el sistema social reforcés íntegrament això.

Ara als germans i marits deixaven conduir a les dones per poder transportar millor les coses, ara a les dones se'ls preguntava per participar en política i en seguretat. Però immediatament al fet que el conflicte acabés, quan la situació política es torna més estable les dones són retirades cap enrere una altra vegada.

Vaig trobar una organització anomenada "La Veu de les Dones Libaneses". La que es dedica a avançar en el paper de la dona en pau i seguretat, específicament, però assegurant també un canvi social i cultural que permeti a altres dones i noies joves tenir càrrecs públics actius.

Així que en la nostra primera campanya "Els càrrecs de la dona libanesa" el 2011, només dues setmanes després de l'alliberament, parlem amb centenars de dones. La resta del món estava extremadament eufòric. Líbia va ser considerada el gran èxit històric de les "Primaveres Àrabs", no sé quantes de vosaltres ho recordeu, però el 2011 tothom tenia grans esperances i allà hi havia les dones, mentre la resta estava preocupat per poder, propietats, terres i diners, eren les dones les que es van asseure a la taula per dir: Entrarem en una pau molt perillosa, necessitem fer alguna cosa, si no ens focalitzem en justícia transicional, si no ens centrem en reconciliació, si no aconseguim més homes i dones joves a taula, ens trobarem en un gran problema.

I, per descomptat, desafortunadament, com la història ens mostra, van ser ignorades. Només uns mesos després es van veure els primers signes d'ascensos de l'extremisme.

Així que cal parlar d'un gran lapse per a la implementació. El per què no estem aconseguint els números rècords que necessitem, per què no estem aconseguint cap número dels que necessitem per a la inclusió de la dona. Això és perquè no treballem amb la gent que coneix millor el context, i no pots dirigir-te de la millor manera i definitivament no els estem donant els recursos a ells. Hi ha milions de dòlars que s'estan dirigint a països amb violència extrema o en dones, pau i seguretat, i, Quants d'ells els filtren? Hipotèticament una quantitat petita, Quants diners per contrarestar l'extremisme està arribant a les dones? El 90% de les dones a Líbia són professores, allà és on necessitem que vagi els diners. A les escoles, a les àrees on les comunitats ja estan organitzades i on hi ha una confiança veritable, on construir missatges i campanyes per dirigir-les a la gent en llocs on se senten còmodes.

 

Ruth Ocheing

El que ens agradaria veure, quan parlem de la dona al centre de les negociacions, al centre de la presa de decisions, que això és una realitat. Perquè en els últims 15 anys hem vist com els números s'han aprofitat en defensa, en la policia, no només volem nombres, volem accions i Quan parlem de participació? Volem veure a la dona en el centre de la presa de decisions i la presa de decisions de la dona és transformadora, no és només un final de la guerra, no són només números de la participació de la dona, la veu que les dones tenen, amb recomanacions molt clares, és l'aspecte transformador que té la bellesa de la pau. Transformador en el sentit que necessitem mirar cap a la reparació, la restauració de la dignitat de les dones, acords amb la ment del cos i l'esperit de les dones que estan assegurant que escoltem a les dones que han patit un abús.

La majoria de dones i, especialment, dones a l'Àfrica han començat a implementar la Resolució 1325 abans que fos posada al seu lloc. Perquè per a elles la definició de pau era molt clara, per a elles pau era assegurar-se un plat a taula, assegurar que nenes i nens anessin a escola, assegurar que els malalts rebessin curacions, que quan hi hagi conflicte, hi hagi negociacions.

Al meu país, per exemple, Uganda, quan ens vam adonar que la Resolució 1325 no havia estat entesa bé pels nostres polítics la reinterpretem des del nostre punt de vista. Què significava la pau per a les dones? I aquest era la força conductora: les dones sabien que podien negociar amb aquells que eren al conflicte. I a l'Àfrica això és molt clar, les dones van a parlar amb els revolucionaris sobre el terreny, no necessiten estar a les taules de negociació. Ella va directa al terreny a Sierra-Leone i diu: -Germans, deixeu aquest lloc, això no és valerós, esteu matant a la nació. I aquesta negociació és un talent de les dones per allunyar els rebels de la lluita. Són les mateixes negociacions que s'estan utilitzant en les bases.

Moltes vegades, molts països no saben que la 1325 és culpa de tots nosaltres, és com: Oh! La 1325 per a tots aquests països en conflicte. Però fixa't que el món ha canviat. Hi ha molts moviments, mentre parlem, hi ha immigrants corrent cap a Europa. La qüestió és: ¿Anem a asseure'ns i a dir: arribarem a acords amb els països en conflicte? No. Hi ha països, com Espanya, que estan rebent immigrants i estan tractant el conflicte. I crec que és important per a nosaltres estar reconeixent que quan parlem de la 1325 no només parlem de l'Agenda de la Dona, la Pau i la Seguretat. No. Estem parlant de l'Agenda Global de Pau, perquè afecta a aquelles que han estat violades i afecta a les persones que reben a les que han estat violades.

 

Lesja Somun-Krupalija

Bòsnia i el que va passar a Bòsnia entre 1992 i 1995, va ser una de les inspiracions per al desenvolupament de la Resolució 1325.

Han passat 20 anys des del conflicte a Bòsnia i encara tenim moltes dones supervivents de violències sexuals durant la guerra, que mai han rebut cap suport, moltes d'elles han mort, així que en aquest sentit hi ha hagut un progrés molt lent, només hi ha hagut progrés en alguns punts indicatius, en termes de: més dones policia, més persones en el Ministeri de Defensa, més cooperació amb l'OTAN; però en termes de canviar la vida de les afectades per la guerra i per la situació del post-conflicte, hi ha hagut un progrés molt lent.

Aquest és un dels obstacles dels que parlaré. Crec que la Resolució 1325, té el problema de no haver estat prou significant, en comparació amb altres documents sobre la igualtat de gènere.

Recentment, vaig fer una formació amb dones parlamentàries al Parlament de Bòsnia i Hercegovina, moltes d'elles mai havien sentit parlar-ne.

 

Luz Piedad Caicedo

Vinc a explicar com la 1325 ha estat un instrument molt desaprofitat a Colòmbia, en el moment en què neix, no hi ha una comprensió exacta del que aquest instrument significa ni del valor que té. I això jo crec que repercuteix en la forma en que avui les dones som a la taula de converses.

No són tantes les organitzacions de dones les que estan treballant al voltant de la Resolució, encara que cada vegada hi ha més obertura per considerar-la una eina útil, però segueix havent-hi una incomprensió en la importància que tindria aquesta eina per generar canvis, entre altres coses, perquè la manera en què la Resolució està redactada i la manca d'organismes de seguiment, diguem, més contundents dificulta la seva utilització, la seva implementació.

El fet que la Resolució tingui un llenguatge exhortatiu, no facilita la seva utilització.

 

Manuela Mesa

Espanya fa un pla d'acció sobre la 1325, a finals de 2007, és a dir 7 anys més tard que s'aprovés la resolució 1325.

En el context en què es fa el pla d'acció, va ser un moment en què hi havia una aposta per part del govern espanyol pels temes de gènere i això és traduïa en l'aprovació d'algunes lleis, com la llei d'igualtat d'oportunitats, la llei contra la violència de gènere. I en aquest context s'aprova el pla d'acció.

Un dels principals problemes és que el pla d'acció es fa sense consulta a les organitzacions de la societat civil. I hauria estat desitjable que hagués estat així, per què d'alguna manera les organitzacions podrien haver donat suport i exigir un compliment.

 

Zarine Khan

És molt important el poder de la societat civil, crec que hauríem de mostrar-lo als governs que componen el sistema de les Nacions Unides que s'estan equivocant quan decideixen o es posen en desacord amb una cosa que sempre hi és, sempre està present, és la societat civil.

Amb aquestes noves resolucions, com la d'avui sobre pau i seguretat, podria ser simplement una altra nova resolució, un altre tros de paper en el qual les Nacions Unides contribueixen i per sentir-se bé i per sentir-se realment actives, però realment l'activitat real, l'impacte real de la resolució serà ... Sí, que els governs han de fer possible i han de continuar actuant també sobre la societat civil i amb les organitzacions dels països en conflicte, són per a això, els articles de la resolució, fan aquesta realitat, fan que les dones guanyin poder en els conflictes, al camp.

En referència al Regne Unit, el Regne Unit és una gran potència internacional i tenim una xarxa de treball de la societat civil, anomenada: Agenda d'Acció per a la Pau i la Seguretat, el que ve a ser similar a la xarxa de treball de la 1325.

I tenim diverses organitzacions amb molts tipus de membres amb un gran perfil d'ONG i altres independents més petites, amb consells independents, ja veus, individualment, col·lectivament, parlem amb membres de la societat civil que volen conèixer l'Agenda del Regne Unit, en termes dels projectes que donen suport.