De màrtirs i víctimes

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Memòria

                                                                            maribel

OPINIÓ

Han passat ja 75 anys d'ençà que el President Lluís Companys fos afusellat pel franquisme. En el context del domini feixista l'Alemanya i França, Franco va trobar els aliats perfectes.

La coincidència en la data de la citació judicial del President Artur Mas té unes connotacions coincidents, sí, però el rerefons que pretenia un i el que pretén l'altre és diametralment oposat.

 

Morir a mans del feixisme

Expliquen els documents de la història que, un cop derrotat l'exèrcit francès, França va quedar pràcticament ocupada del tot. Després de l'armistici, el territori francès va quedar reduït a 2/3 parts. Lluís Companys havia retardat la seva fugida per buscar el seu fill, desaparegut després d'un atac aeri, però ja va ser massa tard. Fou detingut per la policia alemanya al pobles de "La Baule des Pins" (Loire inf.) i, tres mesos després, a poc de comunicar-li la sentència de mort, l'escamot d'execució franquista acabava amb la seva vida. Abans però, com és sabut, va demanar de descalçar-se per poder tocar la terra catalana i cridar: "Moro per Catalunya i per la República. Sóc feliç de morir a Catalunya i si hi ha alguna cosa que em pesa és només que ja no podré fer res pels meus ideals. Que tinguin valor els qui encara queden. esperança i fermesa".

 

Les polítiques socials una prioritat

Cada 15 d'octubre hem tingut ben present aquests fets retent homenatge i oferint flors als monòlits o monuments que té arreu del país. Certament el sentit de pertinença a la Catalunya derrotada per la força de les armes ha impregnat l'ànima de generacions senceres. El cert, però, és que alguns han volgut donar el tomb a la Catalunya que anhelava Companys per una altra de sentit contrari. L'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia... tenia una orientació eminentment social, el President Companys estava al costat dels treballadors i defensava els seus drets (recordem, per exemple, els rabassaires).

 

Qui es fa la víctima no és cap màrtir

La política que apliquen els qui avui s'omplen la boca de defensar Catalunya va en una direcció diametralment oposada a la que sospiraven tants i tants avantpassat -que hi deixaren la seva pell- fins veure truncats els seus anhels i esperances a mans de les hordes feixistes. També la seva actitud i compromís té un color diferent. Mentre que, des de les seves profundes conviccions, el President Companys va lluitar fins al final esdevenint un màrtir de la república catalana (màrtir és aquella persona que pateix per restar fidel a una causa), hi ha qui es fa la víctima per imposar les idees i el programa que defensa (víctima és la persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, per algú o alguna cosa).

 

El suport des del respecte a la institució

És cert, el President Mas i les Conselleres Rigau i Ortega estan imputades per defensar un dret eminentment democràtic com és el dret que té la ciutadania d'expressar el seu vot per tal de ser tingut en compte pels governants. En aquest sentit, compten amb el meu suport institucional perquè –com ha denunciat l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau, aquestes querelles són antidemocràtiques, així com la "judicialització" de la política, i es mostren corresponsables amb la convocatòria del 9N feta des de criteris democràtics i cívics i que ha tingut una resposta massiva del poble català.

 

Una defensa de drets democràtics que no és igual per tothom

Però també és cert que el passat 5 d'octubre la Generalitat era una de les parts que acusaven 4 joves de Poblenou per haver participat en la Vaga General del 29 de març del 2012, i per les que es demanen 3 anys de presó i 18 mesos de pena-multa per a cadascun, en una vaga duta a terme per la defensa dels drets socials, uns drets retallats sense rubor pel govern d' Artur Mas, tant víctima de la repressió antidemocràtica ell...

 

Sortir al carrer per cridar contra totes les injustícies

la primera que he sortit i espero continuar sortint al carrer per mostrar el meu suport a persones injustament represaliades a causa de drets fonamentals, però no alimentaré "egos" dirigits a imposar unes polítiques antisocials. Els drets nacionals van intrínsicament lligats als drets socials, i que no em facin triar.

 

Memòria històrica per restituir greuges silenciats

En el seu comunicat, Ada Colau recorda que la intenció del seu equip de govern amb motiu de la celebració del 15 d'octubre és que serveixi també per reclamar institucionalment l'anul·lació de la sentència de mort de Companys i la seva integració a la memòria democràtica i antifeixista europea, clar és l'únic president d'una institució democràtica afusellat durant la Segona Guerra Mundial. Una direcció inequívoca del compromís democràtic a favor de les persones. Una cosa no té res a veure amb l'altra.