Amèrica Llatina: Avancen legislacions violència contra dones

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Violències - Feminicidi

 

 

 

 

América Llatina és una de les regions del món amb més avenços legislatius per eradicar la violència cap a les dones, tot i que encara hi ha grans reptes per respondre integralment a aquest problema, assenyalà a l'Havana Neus Bernabeu, coordinadora de l'Àrea de Gènere del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) para Amèrica Llatina i el Carib.


"En els últims 30 anys, gairebé tots els països d'América Llatina i el Carib han adoptat lleis i modificat els seus codis penals i civils per a l'eradicació d'aquest problema", ha precisat la investigadora durant el 7o. Congreso Cubáno de Educación, Orientación y Terapía  Sexual, realitzat a l'Havana del 16 al 18 de setembre.

Investigacions de 2013 revelen que el 97 per cent dels països de la regió han aprovat lleis contra la violència domèstica; 10 països han aprovat legislacions de "segona generació", que suposen importants avenços respecte a les anteriors; i 11 han aprovat lleis o reformes en els seus codis penals que tipifiquen el femicidi o el feminicidi.

"América Llatina és una regió amb una gran capacitat de respondre amb legislacions, però això és també una expressió de reacciò a una problemàtica que existeix i per a la qual les lleis que tenien no eren suficients", considerà l'experta del PNUD.

Les noves lleis o "lleis de segona generació", generades fonamentalment des de 2005, amplien i tenen en compte les diferents manifestacions de violència, incloses la física, psicològica, sexual, econòmica o patrimonial, obstètrica, simbòlica i mediàtica, entre d'altres.

Algunes consideren la diversitat etària, sexual i ètnic-racial de les dones, així com l'atenció integral a les persones afectades i mesures de protecció i accions en cas d'incompliment, ha puntualitzat Bernabeu.

"Si bé és cert que no n'hi ha prou amb tenir lleis per eradicar la violència, aquestes són fonamentals per a establir els marcs de referència a cada país per abordar aquesta temàtica",  digué.

"Les lleis poden perfeccionar-se, poden complir-se o no, però cal .....primer per a poder complir-les", insistí.

A l'endinsar-se en el panorama jurídic de la regió, la coordinadora del Área de Género del PNUD para América Latina y el Caribe va assenyalar que la violència física, sexual i psicològica són les tres expressions de violència contra les dones que estan majorment tipificades penalment en la legislació nacional.

"La coherència entre els instruments legals que tipifiquen aquestes tres expressions de violència és molt alta, ja que un xic més de 9 de cada 10 polítiques o plans nacionals guarden correlat amb la tipificació que d'aquestes expressions es fa en la legislació penal dels 32 països analitzats", detallà.

Bernabeu feu esment especial del feminicidi / femicidi, expressió fatal de la violència exercida cap a les dones que encara és una assignatura pendent en molts països de la regió.
Només en 11 dels 32 països estudiats s'ha sancionat alguna legislació que aborda penalment l'assassinat de les dones pel sol fet de ser dones, indica l'estudi de 2013. Mentre que en les lleis de la regió predomina la visió de la violència cap a les dones com a assumpte privat, les respostes dels Estats denoten una altra mirada.

En 20 països (64%) encara persisteixen legislacions que estableixen l'àmbit familiar, intrafamiliar o domèstic com a única esfera de protecció de l'Estat enfront de la violència contra les dones, mitjançant lleis de violència domèstica, familiar o intrafamiliar, apunta l'estudi.

Però en 11 casos (36%) la protecció legal de l'Estat s'amplia als àmbits públic i privat, mitjançant les anomenades "lleis de segona generació".

La manca de coherència entre legislació i polítiques públiques pel que fa als àmbits d'intervenció de l'Estat davant de situacions de violència contra les dones indica que hi ha polítiques públiques que han fet un salt qualitatiu respecte al deure de diligència de l'Estat, va comentar l'experta.

No obstant això, Bernabeu insistí que les polítiques no s'han d'orientar només en els àmbits de la prevenció i l'atenció, sinó que també cal aconseguir les dimensions de sanció i reparació.

Igualment, han d'estar en mans d'altes autoritats estatals; comptar amb mecanismes de coordinació institucional a un alt nivell, que permeti que les diferents instàncies involucrades realment es comprometin i actuïn; i disposar de models de descentralització per poder sortir dels marcs de la institucionalitat jeràrquica.

Entre altres recomanacions, l'estudi regional desenvolupat pel PNUD suggereix promoure la revisió i harmonització legislativa que permetin avançar cap a la sanció de lleis integrals o de "segona generació".

També advocà per crear o enfortir estructures d'articulació i coordinació interinstitucionals, sistemes d'informació sobre violència contra les dones i garantir més pressupost, claredat i rendició de comptes sobre els recursos per part de les institucions involucrades en la implementació d'aquest tipus de plans i polítiques.