Els Diàlegs Feministes Inter-Moviments al FSM 2011

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Organitzacions socials

 

dfemlogo2

Com s’ha tractat el tema de les jerarquies entre homes i dones i dins del moviment feminista?; com s’encara el treball productiu i reproductiu com a font d’explotació?; com actua la religió que defineix la identitat de les dones i decideix sobre el cos de les dones; com es tracta la diversitat sexual i els múltiples gèneres?; com es reconeixen i s’incorporen els moviments i les preoucupacions sobre minories?

Aquestes han estat les questions sorgides en aquests Diàlegs Feministes a Dakar.

 

L’objectiu dels Diàlegs Feministes Inter-Moviments es promoure justament el diàleg entre feministes per enfortir les relacions entre els moviments de dones i la seva acció política en espais locals i globals.

Les organitzacions feministes convocants foren: Articulación Feminista Marcosur, Comité por la Anulación de la Deuda del Tercer Mundo (CADTM), Federación Democrática Internacional de Mujeres (FDIM), Femnet, Marcha Mundial de las Mujeres y Via Campesina.

La inauguració, després de 3 canvis de localització per questions logistiques de l’organització del FSM 2011, es feu sota una carpa i al voltant d’una pancarta amb el lema “La teva boca és fonamental contra els fonamentalismes”, lema popularitzat pel col·lectiu Cotidiano Mujer de l’Uruguay, que pertany a l’Associación Feminista Marcosur (AFM ).

 

 


Intervencions

La introducció fou a càrrec de Virginia Vargas d’AFM Amèrica Llatina, que explicà que Marcosur havia convidat a diverses dones de diferents organitzacions del món amb molta experiencia des del feminisme  per reflexionar sobre  el sorgiment de noves mirades i nous paradigmes i per repensar i reformular el feminisme: “Cal recuperar la capacitat de formular noves propostes feministes” digué Vargas. Aquestes noves mirades provenen dels: Moviments feministes indígenes i dels moviments feministes de les comunitats  africanes i asiatiques. En part potser es tracta d’ “ennegrir el feminisme”. També de les dones joves i dels moviments LGBT.

L'activitat fou moderada per Nandita Shah (Akshara, India)i intervengueren: Alexandra Mecozzi del Moviments de Treballadores d’Itàlia, Betania Ávila (Brasil) dels Moviments Feministes d’Amèrica Llatina, Cecilia Moreno de la Red Afrocaribeña i de la Diaspora de Panamà Red Afrocaribeña i Phumi Mtetwa dels moviments trans d’Africa.

Per Alexandra Mecozzi ( dirigent del  CGL, sindicat de la metal·lúrgia) cal tenir present com la crisis fa impacte en la vida de les dones, en la seva condició i en les seves lluites. La crisi és econòmica i social però també es cultural i política i implica l’anomenada crisi de les civilitzacions.

Pel que fa al primer aspecte, el seu impacte ha estat més fort enguany que l’any passat i ha fet que les dones tinguin molta presència a les lluites actuals sobre drets, salaris i negociacions col·lectives ja que la precarització del treball és en les dones on fa majors estralls. La incertesa laboral i els salaris minsos  creen dificultats encara majors en la vida quotidiana de les dones i en els seus esforços de conciliació amb la cura de la família. També la privatització dels serveis públics enfosqueix encara més la situació actual.

Referent al segon aspecte, el cultural i polític, la crisi està representant una regressió. Pel que fa a la llibertat de les dones, un ressorgiment de l’imaginari del cos lligat als diners i al poder i aquí hi tenen molt a veure els mitjans de comunicació. Pel que fa a Itàlia entre el Govern i el Vaticà la pressió és molt forta i les dones, fins ara, no han reaccionat molt i l’actitud de l’esquerra te un to molt baix. Els moviments socials junt amb els moviments de dones són vitals per sortir aviat d’aquesta situació.

Mecozzi reflexiona en veu alta: “ Als homes no els hi hem de demanar ajut, sinó que han d’actuar, han de posar en discussió el model masculí”.


Per Betania Ávila, que procedeix d’una regió del nord- oest del Brasil, hi ha dues qüestions principals a Amèrica Llatina: el procés de democratització de la regió i la crisis econòmica que genera tensió entre els moviments socials i els nous governs democràtics.


dialeg

El moviment feminista d’Amèrica Llatina  està lluitant per la igualtat, per l’emancipacióde les dones, per un procés de democratització política, perla democratització de la vida social i de la vida quotidiana.

En el moviment feminista hi ha un questionament obert de les pràctiques jeràrquiques però això no significa que no hi hagi tensions. Malgrat aquestes tensions es pot afirmar però que és un moviment obert que incorpora noves propostes i noves estratègies.

El moviment feminista indígena ha qüestionat molts conceptes i pràctiques del moviment feminista, com ho ha fet també el moviment de les dones feministes negres en temes racials i també cal comptar en les estratègies per al futur del feminisme amb les aportacions dels moviments lèsbics i transsexuals.

A Amèrica llatina té una especial importància la realitat del treball domèstic, la feina de les treballadores domèstiques que alliberen a les dones de classe mitja a costa de la desestructuració de llurs famíli

es i que incideix en la desigualtat entre les dones. El moviment feminista necessita un compromís de solidaritat vers el treball domèstic. Està clar que la manca de polítiques socials  se supleix amb el treball de les pròpies dones.

Pel que fa a la religió, l’església catòlica ha dominat històricament molt fortament els estats i les altres religions, les indígenes, les afro i les d’altres esglésies cristianes. Aquesta història comporta que

la lluita per a la legalització de l’avortament sigui molt dura i encara no es vegi l’horitzó. Cal una transformació estructural forta i potent sobre l’aportament i les polítiques públiques en la salut i la contracepció i que l’embaràs sigui una decisió lliure.

Pel feminisme l’autonomia sobre el cos i la subjecte és fonamental. I per refusar el masclisme cal avançar en el sentit d’aquesta autonomia en relació als seus significats, generar noves qüestions crítiques sobre aquests significats: cos, igualtat, subjecte, relació entre poder i cos, jerarquia. Aquests conceptes no són iguals per a cada dona.

Per Cecilia Moreno, de Panamà, treballar en els moviments de dones afrodescendents ha e

stat una part del procés treballat en el feminisme. Descobrir les diversitats i ser conscients que la majoria d’organitzacions feministes del seu país varen descobrir Beijing l’any 2000. La majoria de dones viuen excloses de la informació dins del paradigma colonial que exclou a la població afrodescendent. Les dones africanes viuen un model patriarcal molt potent dins les seves societats.  Per tant tenen major vulnerabilitat pel racisme, la pobresa i la manca d’informació. Viuen en la negació de les seves arrels històriques, la pròpia cultura els hi és desconeguda.


senegalesa

Per aquesta representant de la Red Afrocaribeña, el paradigma del feminisme és la democràcia, la participació en igualtat: “ ¿Com aconseguir aquesta autonomia a partir de les identitats de les dones?, ¿com afrontar el fonamentalisme que ens impedeix aliar-nos entre nosaltres?...

Es respon Moreno, que cal traduir i portar el missatge del feminisme a les dones afrodescendents. Brasil, Colombia i Equador han treballat molt en aquesta línia, en canvi al Panamà s’ha retrocedit. Per avançar la Cimera Mindial de Dones Afrodescendent de l’11 al 22 d’agost del 2011 a la selva d’Hondures és la gran oportunitat.

 

 

 

Virginia Vargas, no volguè tancar eltorn de les intervencions de les organitzadores sense recordar les reflexions de Phumi Mtetwa, d’Àfrica ( que degut als canvis de la logística del FSM 2011 ja no era a la carpa). Mtetwa és una de les lidereses més rellevant dels moviments trans d’Àfrica i una lluitadora incansable contra els governs africans i les seves lleis que reprimeixen l’homosexualitat i el lesbianisme i que condueixen directament als assassinats de les persones amb aquesta identitat sexual o a les “violacions correctives” aplicades normalment per grups d’homes a les lesbianes a fi que “es curin”. La Independent ja va denunciar recentment aquesta actes cruels a Sud Àfrica.

Un cop obert el debat, Lilian Celiberti de Marcosur i Cotidiano Mujer de l’Uruguai preguntà a la italiana Alexandra Mecozzi : “Si als anys 70 les feministes italianes foren inspiració per a les de tot el món, ara -50 anys després i amb l’impacte negatiu-  com generem un debat global per veure com partim des del nostres errors? Hem interactuat poc amb la política, amb dirigents?

 

Per Mecozzi és cert que el moviment feminista tot i ser fort no ha canviat la política, no ha canviat la societat. Però cal saber que darrera la política de dretes i reaccionaria hi ha un poder econòmic i financer fortíssim. Però la lluita de les dones dels anys 60 i 70 ha canviat molt la societat, per exemple en la Universitat, on avui hi ha una nova generació de dones joves estudiants que reivindiquen el protagonisme social i canvis en les accions dels governs. Per canviar la política i l’economia “calen aliances més grans, amb dones d’arreu, mestisses, àrabs, ... i no témer al poder”.

Per a l’antropòloga italiana Giselle Evangelisti, resident a Barcelona i amb molts anys de treball decamp a la selva de l’Amazona del Perú, l’habitat i el bon viure són temes reivindicatius de les dones arreu del planeta. El moviment indígena s’ha plantat i les dones, que fa 20 anys eren excloses de les reunions de les comunitats, avui lluiten contra les represes, també les que ha planificat el govern de Lula i que ara continua Dilma Rousseff. El tema del medi ambient es refereix molt a les dones i cal veure com actuaran els nous governs democràtics i les dones al capdavant de la política.

Perla Wilsón, pertany a AMARC, l’associació de ràdios comunitàries, i no deixa de denunciar l’absència dels mitjans en la visibilització de les dones i la seva lluita. Per això AMARC treballa l’empoderament de les dones a les ràdios comunitàries, tant per fer sentir les seves veus com per responsabilitzar-se de la gestió dels seus propis mitjans de comunicació. Aquestes dones ja empoderades han treballat molt pels Drets Humans i els Drtes de les Dones.

A l’Argentina s’ha aconseguit la llei de radios millor de tota la Amèrica Llatina. I en aquesta línia s’ha estat treballant a l’Uruguai i al Brasil. En aquest darrer país el govern Lula no va complir, s’espera per tant que sigui Dilma Rousseff qui tiri endavant la nova lei tal i com afirmava el 7 de febrer el Ministre de la Presidencia, comprometent-se en la Reforma.

En aquests dies tant importants per al seu país, Tunísia, Corinna Cumani, considera molt important la connexió política feminista amb la crisi de les civilitzacions: “Com podem centrar-nos en nosaltres mateixes i enfrontar-nos amb el poder dominant?. Hem de crear una nova cosmologia, una nova concepció del poder. Hem de trobar una definició. Els diferents poders...quines diferencies tenen? Quin poder volem practicar nosaltres?...”.

Per aquesta feminista tunisenca si la relació amb la natura és molt important per a les dones també és cabdal com aquestes la pensen utilitzar. La pobresa és una dels altres temes a tractar.

Per canviar l’actitud davant d’aquestes i tantes d’altres qüestions cal un altre imaginari col·lectiu, uns altres Drets Humans, una altra manera d’entendre la sobirania i el desenvolupament: “Si no revisem les nostres accions i reflexions no trobarem una nova visió que ens uneixi. La política en el sentit de tothom igual, un vot per a cda persona però sota un poder dominat no ens fa iguls en la realitat. No tenim institucions, tenim destitucions.”.

En resum, per Cumani, es bàsic trobar un altra manera més epistemològica de fer la política, trascendint i traspassant el poder actual. Aquesta nova cosmologia han de repensar-la les dones i sens dubte s’oposa a l’actual que és molt individualista.

Les intervencions se succeïren i s’acordaren majoritàriament els objectius esperats per les associacions organitzadores.

 

dfem2

 

Objectius

Els objectius consensuats foren: Donar visibilitat i compartir les experiències de les lluites de les dones en el món, en particular a Àfrica i difondre els debats de les activitats realitzades en el marc del FSM; Construir consens cara a enfortir accions comunes entre les participants, dones d’organitzacions i moviments feministes de totes les regions del món; Presentar anàlisi i propostes des de les dones per a l’Assemblea de convergència de Dones del FSM i vers la continuïtat del procés Fòrum Social Mundial.

dfem3