Interpel•len als homes italians: “Si no és ara, quan?”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

ITÀLIA:

. Silvio Berlusconi serà jutjat a l’abril per prostitució de menors i suborn

. JA N'HI HA PROU! 1.000.000 de dones, acompanyades d'homes amics i còmplices, han sortit a les places d’Itàlia per la dignitat de les dones

bastaItalia

 

El primer ministre Italia s’enfronta a una pena de 15 anys de presó

Silvio Berlusconi visitarà una altra vegada els jutjats el proper 6 d’abril, en el Tribunal de Milà. Si res ho impedeix, Berlusconi s’haurà de presentar a quarts de deu del matí, ja que la jutgessa Cristina di Censo ha dictaminat que el primer ministre ha de ser processat pels suposats delictes de suborn i prostitució de menors, tal i com sol·licitaven els fiscals que han instruït el cas Ruby, sobrenom de la jove marroquina Karima El Maghour.

 

 

En el seu dictamen, la GIP (sigles de Jutge per a la Investigació Preliminar), ha fixat que la primera audiència se celebri a la 4ª Secció Penal del Tribunal de Milà, fet que implica que el col·legi que jutjarà Berlusconi estarà format per tres dones: Carmen D'Elia, Orsola De Cristofaro i Giulia Turri.

berlusconi

 

La ressolució de Di Censo confirma plenament la tesi dels fiscals de què existeixen proves evidents contra el magnat i polític italià de 74 anys. Berlusconi té ara 15 dies hàbils per decidir si prefereix optar a un procediment escurçat, que en cas de condemna se li oncederia un descompte d’un terç de la pena.

El delicte de suborn està penat amb un màxim de 12 anys de presó i el delicte de prostitució amb un màxim de tres anys. La màxima pena pot ser de 15 anys de presó i interdicció definitiva per ocupar càrrecs públics a Itàlia.

 Manifestacions a Itàlia per lluitar per la dignitat de la dona

El passat dissabte 13 de febrer es van realitzar marxes a totes les ciutats d’Itàlia per manifestar-se contra la política social i cultural liderada pel primer ministre Silvio Berlusconi. Les accions eres convocades per dones d’organitzacions socials, i polítiques, tot interpel·lant als homes per a què es facin presents. Transcrivim la crida per la dignitat de les dones “si no és ara, quan?”, que pot ser signada per Internet http://senonoraquando13febbraio2011.wordpress.com/

A Itàlia, la majoria de les dones treballen fora o a dins de casa, creen riquesa, busquen un treball, estudien, es sacrifiquen per consolidar-se en la professió que han escollit, s’encarreguen de les relacions afectives i familiars, de la cura de les criaturas, marits i pares i mares ja grans.

Moltes d’elles estan comprometes amb la vida pública, en tots els partits, sindicats, empreses, associacions i en el sector del voluntariat per fer més amigable i rica la societat en la que viuen. Tenen estima i respecte per elles mateixes, per la llibertat i la dignitat de les dones que han assolit ser, a través de les aportacions de moltes generacions de dones –que hem de recordar en el moment de la celebració dels 150 anys de la unitat d’Itàlia- han construït una nació democràtica.

Aquesta experiència de vida rica i variada és destrossada per la representació repetida, indecent, on apareixen les dones com a objectes d’intercanvi sexual que és visible en certs diaris, la televisió italiana i la publicitat. Això és intolerable!

Una cultura creada des del mitjans dominats per Berlusconi ofereix a la joventut obtenir els seus objectius i el diner fàcil de manera poc ètica. Si fan això, tindran recompenses en recursos i funcions públiques. Aquesta mentalitat, i els comportaments resultants, estan contaminant la convivencia social i la imatge que hauria de reflexar-se sobre la conciencia civil, ètica i religiosa de la nació. D’aquesta manera, sense donar-nos compte, hem superat els límits de la decència.

El model de relació entre dones i homes, fet per una de les més altes autoritats de l’Estat, té una profunda influència en els estils de vida i la cultura nacional, legitimant conductes que atempten contra la dignitat de les dones i les institucions.

Qui vulgui romandre en silenci, donant suport, justificant i reduint aquest tema a “afers personals”, que ho faci assumint la pesada responsabilitat que implica, fins i tot davant la comunitat internacional. Fem una crida a totes les dones, sense distinció, per defensar el valor de la seva pròpia dignitat, de la nostra dignitat, i diem als homes: si no és ara, quan? És el moment de mostrar l’amistat cap a les dones.