Máxima Acuña: Defensora de la Mare Terra

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Drets Humans - Drets de les Dones - Drets de les Dones

MaximaAcuña2

Máxima Acuña - ©GRUFIDES

A tot el planeta Terra i especialment a Amèrica Llatina l'acció de les indústries extractives i les violències contra les dones són dues cares de la mateixa moneda. Així ho evidencia Màxima Acuña, que resisteix a la minera d'or més gran de Sud-amèrica.

 

El sistema colonial amb afany d'acumulació mercantilitza la vida, els cossos i territoris, tractant-los com productes sobre els quals exerceix control, dominació, explotació i depredació. Aquesta pràctica de poder patriarcal, androcèntric, antropocèntric i capitalista menysprea, destrueix i manté al marge les diverses maneres d'entendre i promoure el "Desenvolupament Sostenible", invisibilitza les savieses i epistemologies diferents a les occidentals i destrossa la relació simbiòtica amb la Pacha Mama que és practicada per les defensores de la sostenibilitat de la vida i la sobirania alimentària, les dones de les comunitats indígenes.

 

L'Observatori de Conflictes Miners d'Amèrica Llatina (OCMAL) ha registrat 208 conflictes a tot el continent llatinoamericà, amb 218 projectes implicats i amb una afectació a 312 comunitats. I assenyala que "la majoria de les grans companyies mineres provenen d'Amèrica del Nord, en particular de Canadà, però moltes companyies d'extracció de gas i petroli que operen actualment a la regió són originàries d'Europa. Les Institucions Financeres Internacionals com el Banc Mundial , el Fons Monetari Internacional i la Corporació Financera Internacional han facilitat crèdits a les exportacions i garanties d'inversió per permetre que aquestes companyies puguin operar. Els bancs europeus també han jugat un paper significatiu en el finançament de les operacions extractives".

 

Aquesta setmana, La Independent va dialogar amb Màxima Acuña, una defensora indígena que resisteix a la minera més gran d'or de Sud-amèrica, Yanacocha. Ella viu amb la seva família al predi "Tragadero Grande", en la comunitat camperola de Sorochuco (Regió Cajarmarca - Perú), a 4.100 metres sobre el nivell del mar, al costat d'un bonic llac anomenat Laguna Azul, un territori en disputa, cobejat per la minera per imposar el projecte Conga.

 

 

  

Màxima, sabem que porta gairebé 11 anys resistint els intents de desallotjament forçat i de violència policial, de part de la minera Yanacocha. ¿Què ha significat aquest procés per a vosté?

 

Han estat anys molt durs de suportar. Tota la meva família viu amb intranquil·litat, en  saber que en qualsevol moment poden venir a treure'ns. Des del 2011, en què la minera va pretendre enjudiciar-me i acusar-me d'usurpadora de la seva propietat, no han cessat les violències dels policies i els treballadors de la mina, que han vingut a casa meva a destrossar, amenaçar i colpejar sense importar les nostres vides, ni la nostra dignitat, fins i tot ens van matar les meves ovelletes i els meus gossets. Amb la meva família hem pensat que tard o d'hora ens faran desapareixer del predi, perquè sabem que així ho han comentat al campament miner els enginyers de Yanacocha. Fins i tot la meva salut, la del meu marit, dels meus fills i filles s'ha vist afectada, sento molta tristesa i cada dia estic preocupada. Les meves filles estan afectades amb els seus estudis, perquè abans treballàvem la terra sense cap preocupació i veníem les papes i oques al mercat local per guanyar uns calerons i poder ajudar-les en els estudis, però ara no podem perquè la minera ens fustiga dia i nit.

 

Però quan camino per les muntanyes i la Laguna Azul, sento que les forces em tornen, i llavors penso que val la pena seguir lluitant.

 

 

Malgrat les amenaces a la seva vida i la de la seva família ...

 

Sí, perquè tot i l'angoixa hem de ser forts i perdre la por, perquè si no lluitem qui ho farà?, qui protegirà les muntanyes i les llacunes. La minera només vol treure l'or i el coure, emportar-se'l del país i fer mal a les muntanyes i les llacunes, omplir-les de químics que causen càncer i mort als animals, a la gent i a les plantes. Jo no em rendiré, perquè estic reclamant els meus drets, estic defensant les nostres aigües i el nostre medi ambient, perquè segons diu la nostra llei: les aigües i les terres no es venen.

 

 

Ens dius que aquesta situació ha afectat la teva salut, què és el que sents?

 

No em trobo bé, no em trobo sana, de vegades per no preocupar a la meva família callo. Des que em van pegar i em van arrossegar els policies ja no puc caminar grans distàncies ni carregar pes com abans feia. En les nostres comunitats les dones i homes estem acostumats a caminar grans distàncies, a carregar pes sense problema, i a generar el nostre propi aliment de la terra i l'aigua. Però això per a mi ja es va acabar, perquè realment no puc, sento que no tinc forces i energia. No és lícit que facin això amb la gent, que la mina vingui a destruir les nostres vides.

 

 

La minera Yanacocha sosté que el predi "Tragadero Gran" li pertany, explica'ns quina és la situació real de la propietat

 

El 1996 la minera va comprar a cada família les seves predis. Els nostres veïns ens preguntaven per què no veníem. 'Aquesta és la nostra terra i aquí ens quedarem', els vam dir. Jo havia comprat el predi "Tragadero Grande", dos anys abans, el 1994, a la Comunitat de Sorochuco. Tinc en el meu poder el certificat de possessió on es reconeix que sóc propietària i comunera. Des que vivim aquí, ens hem dedicat a l'agricultura i al pasturatge, cultivem patates i oques. Vivim de l'aliment que ens dóna l'aigua i la terra, i cuidem el nostre medi ambient, cuidem les muntanyes i les deus que neixen de les llacunes i alimenten les comunitats.

 

 

Vas dir que la minera la va denunciar per usurpació i fins i tot van ordenar que la  detinguessin el 2011...

 

Sí, nosaltres havíem denunciat primer a la minera per intimidació, violència i per invasió de la nostra propietat, però vaig passar de ser denunciant a ser denunciada. La minera va dir que estava usurpant la seva propietat, fins i tot va demanar que anéssim a la presó i que els paguéssim una reparació. Però, resistim i gràcies a la defensa legal de l'ONG Grufides, al desembre de 2014, en segona instància a la Cort de Cajamarca em van declarar innocent.

 

 

No obstant això, la minera ha insistit que la sentència al seu favor és en l'àmbit penal i que no la reconeix com propietària de Tragadero Grande...

 

Si, diuen que s'ha de resoldre en un judici civil, però jo estic tranquila, perquè sóc la propietària legítima i tinc tots els papers que ho demostren. Actualment, hem denunciat a la minera per usurpació agreujada i hem presentat un recurs de protecció per impedir aquesta violència que els treballadors i la policia nacional exerceixen contra la meva persona i la meva família per ordre de Yanacocha. Però passi el que passi no em deixaré subornar per la mina, no vendré el meu predi, perquè no busco benefici personal.

 

 

Què significa per a vosté aquesta lluita Màxima?

 

Vull donar un exemple a la comunitat i la meva família, que siguin forts, que reclamem els nostres drets sense por, que informem a la població de tot el que està passant amb la minera Yanacocha i el que està fent amb les nostres llacunes en Cajamarca. Aquí hi ha poblacions on la majoria té càncer perquè tenen plom a la sang i ningú diu, ni fa res. Per això, la nostra lluita no només és per la meva família i el meu terreny, és per totes les comunitats, per la salut de les persones i per protegir la llacuna i les muntanyes. Jo no callaré, sé que vindran a buscar-me i em faran desapareixer. Però he nascut al camp i en la terra moriré.

 

 

Està lluitant contra un gegant. Sens dubte té una força increïble i transformadora...

 

Sé que Yanacocha és una empresa de molt poder, però hem de denunciar els seus abusos. Aquesta minera menysprea les poblacions indígenes i camperoles, creu que les nostres vides no valen res, que perquè som pobres i analfabets no farem res i que acceptarem la seva voluntat. També creuen que perquè sóc dona en poc temps em rendiré, però s'equivoquen, ja porto anys amb aquesta lluita i segueixo resistint.

 

 

Quin missatge vols compartir amb la comunitat internacional, sobretot amb les dones del món

 

A les germanes i germans de tot arreu els demano que segueixin donant suport a la nostra causa, perquè la seva solidaritat ens protegeix, ens dóna ànim i alè. Demanem la seva ajuda per aconseguir que es faci justícia. Hi ha moltes dones com jo resistint a la mineria que només porta mal, més pobresa i violència. Per això els demano la seva solidaritat i que difonguin la nostra situació, perquè així també el president Ollanta Humala es pronunciï d'una vegada. Ell que ens va prometre en la seva campanya electoral que l'aigua no seria venuda a canvi de l'or, ara no diu res i afavoreix la minera. Això és una traïció a les comunitats que li van donar el seu suport.

 

  

 

MaximaAcuña1

 

Máxima Acuña explica la seva situació davant la població indigena - ©Elvira VH

Acabem el diàleg amb Màxima Acuña amb la sensació que efectivament, la força ancestral de la sostenibilitat de la vida habita en ella, que malgrat el greu impacte que té en la seva vida l'opressió colonial, ella segueix resistint en defensa del seu territori, el de la seva família, de la seva comunitat i de tota la humanitat. Precisament, la seva lluita va obtenir un pertinent reconeixement el 6 de març d'aquest any. La Xarxa Llatinoamericana de Dones contra les empreses extractives (ULAM) va atorgar a Acuña el premi Defensora de l'Any 2014, considerant-la un símbol de les lluites de les dones a Llatinoamèrica. Màxima Acuña va ser seleccionada per a aquest premi a través d'una votació mundial via internet, entre set dones defensores de diversos països.