Quan ser una noia importa menys

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Infància i Adolescència - Infància i Adolescència

Ma. Àngels Viladot 



OPINIÓ
Al nostre país hi ha 16 centres que separen els alumnes per sexe. Estem parlant de les anomenades escoles "segregades". Com és que al segle XXI, a aquestes alçades de la progressió igualitària entre sexes, hi ha qui encara tria aquesta opció educativa per als seus fills i filles?

No parlarè ara, almenys no de moment, sobre les motivacions d'aquest disbarat sinó sobre el que comporta envers els nens i les nenes el fet d'estudiar en escoles "mixtes" o bé en escoles "segregades". Hi ha diferències entre uns i altres pel que fa a les seves inclinacions acadèmiques futures? Com juga el gènere en aquestes inclinacions?

En la seva investigació, "Quan ser una noia importa menys", els alemanys Kessels i Hannover ens demostren que estudiar en entorns "mixtos" dissuadeix les noies de fer carreres STEM (sigles en anglès de Science, Technology, Engineering i Mathematics). Aquests acadèmics, van dissenyar un experiment a gran escala amb més de 400 estudiants de 4t d'ESO que anaven a escoles "mixtes" i escoles "segregades". A les i als estudiants, per no condicionar-los, se'ls va dir que la investigació tractava sobre diferents mètodes educatius quan en realitat el que es pretenia era analitzar la influència dels estereotips de gènere en l'estudi de l'assignatura de Física.
              

Van trobar que les nenes de les escoles separades tenien un concepte de sí mateixes sobre les seves capacitats per estudiar Física molt positiu, significativament més positiu que les noies de les escoles mixtes. Entre els nois de les dues opcions escolars no es van trobar diferències. No és pas d'estranyar ja que la Física és considerada socialment una matèria per als homes i no per a les dones. Així doncs, aquí el que ens interessa dilucidar és el motiu de les diferències en autoestima trobades entre les noies d'escoles separades i les noies d'escoles mixtes. Però anem per parts.
              

També Kessel i Hannover van demostrar que nois i noies es descrivien a si mateixos amb els estereotips tradicionals propis del seu gènere; però, aquestes auto-descripcions estereotípiques eren molt més pronunciades en els nois i les noies que estudiaven en escoles mixtes. Això vol dir que aquests i aquestes adolescents de les escoles mixtes tenien creences molt més rígides sobre els estereotips que defineixen els gèneres masculí i femení que els alumnes i les alumnes de les escoles segregades. A les escoles mixtes, els nois s'adjudicaven a si mateixos molts estereotips masculins i les noies molts estereotips femenins. Pel conjunt d'aquestes dades sembla que hauríem alarmar-nos ja que, d'antuvi, la balança s'inclina favorablement cap a les escoles "segregades".

              

Què passa? Com podem interpretar aquest conjunt de troballes?

              

La societat "ordena" (prescriu) unes normes i uns comportaments per raó de gènere. Això vol dir que per als nois s'admeten unes coses (uns estereotips) que no s'accepten en les noies. I a l'inrevés. Els adolescents durant les seves interaccions quotidianes a l'aula i en els espais d'esbarjo negocien constantment les seves identitats de gènere; definir-se com "nois" i "noies" és un aspecte indefugible del desenvolupament que s'activa amb la presència de l'altre gènere. Però clar aquest "definir-se" es realitza en base als estereotips de gènere del context social on creixen i conviuen. De manera que, en aquest exercici constant d'equilibrar les seves identitats, propi del període adolescent, nois i noies se sentiran poc motivats per les matèries que no s'ajusten als estereotips de gènere. Per tant, si són noies i la Física és vista com a cosa de nois aquelles es distanciaran de la Física. Així, mentre segueixi viu l'estereotip que ens encasella en la creença que les Matemàtiques i la Física són matèries masculines, la presència de nois a l'aula diluirà en les noies la motivació per sobresortir en aquestes "coses de nois" (independentment de que els seus resultats acadèmics en aquestes assignatures són tant o més bons que els dels nois). Probablement, això és especialment així en una edat en què, com diem, les identitats de gènere adultes no estan formades i són encara insegures.
              

Una de les raons per les quals es fa difícil augmentar la proporció de dones en certs àmbits acadèmics i laborals és que els estereotips, actituds i comportaments que hi són associats els fan poc atractius per a les dones. Tant és així que aquestes perceben que aquests espais d'homes no són per elles; no s’hi senten pertanyents. I és que aquests dominis que són "cosa d'homes" estan modelats i fets a la mida d'aquests. Com a mostra, l'esgarrifós buit de dones en les carreres d'informàtica.
              

Volem significar amb el que s'ha dit, i a la vista dels resultats de la investigació esmentada, que hauríem d’educar els nens i les nenes en escoles separades? No, de cap manera. Els aprenentatges de la identitat de gènere dels adolescents poden seguir un camí discriminatori on els estereotips de gènere estan molt presents i fomentats en l'entorn o bé una via no-discriminatòria, educant per a la igualtat en la diferenciació de sexes. I és aquí on s'hauria de posar l'accent insistentment. A més, les interaccions entre nens i nenes, tan importants per a consolidar la pròpia identitat sexual, no estan a l'abast de la joventut dels col·legis separats: quan les nenes d'aquestes escoles siguin més grans es trobaran en un món laboral ni de bon tros tan segregat. I les que opten per la suite executiva xocaran contra un imprevisible sostre de vidre per al qual no hauran adquirit mecanismes relacionals i protectors de la seva autoestima i, per tant, encara més insatisfactori.
              

És evident que no estem considerant ara les escoles dividides per sexes d'ideologies conservadores, conceptuades per insuflar estereotips de gènere de forma intensiva, negant a les dones aprenentatges contra-estereotípics i la interacció amb l'altre sexe. I reforçant en els nois els estereotips tradicionalment masculins.
              

A Catalunya acabem de perdre una oportunitat d'or per fomentar la igualtat des de l'educació en rebutjar CiU i PP modificar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) en el sentit de prohibir que els centres que separen nens i nenes tinguin concerts econòmics.