Colita: Un gest de dignitat i compromís

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Fotografia

  colitab

foto:colitafotografia.com 

Des de fa anys la cultura s'està convertint en una despesa exclusiva, que des de l'inici d'aquesta crisi tan profunda encara s'està accentuant. No es pot dir que creadores i creadors de diferents manifestacions artístiques no estiguin intentant, de diverses maneres, denunciar-ho.

Aquest any el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports li ha concedit a Isabel Steva Hernández (Colita) el Premi Nacional de Fotografia 2014, dotat amb 30.000 euros, com a reconeixement a la seva trajectòria artística al llarg de cinc dècades dedicades al fotoperiodisme, retrat i assaig fotogràfic.

La seva postura davant aquest premi ha estat una memorable plantada al Ministeri i a la seva gestió cultural, renunciant a aquest guardó.

Colita va remetre una carta al Ministre de cultura José Ignacio Wert, després d'haver rebut la notícia. A la carta diu no tenir coneixement que hi hagi un Ministeri de Cultura, per la qual cosa es veu en l'obligació de rebutjar el premi i explica que "la situació de la cultura i l'educació a Espanya, com expressar-ho, és de pena, vergonya i fa mal al cor. No és possible que hi hagi aquest ministeri. És una quimera. Caldrà esperar amb il·lusió, altres temps, altres gents, altres governs, que ens tornin a nosaltres l'orgull i a ells l'honor". I s'acomiada: "Així doncs, de moment, Sr Wert, no em ve de gust sortir amb vostè. A la foto".

També escriu en la carta: "La meva condició de ciutadana catalana i la situació actual, no tenen res a veure amb la meva renúncia. No facin invents. Jo crec i milito en la cultura universal".

Colita va néixer a Barcelona el 1940, acabat el preuniversitari en lletres, es trasllada un any a París per estudiar civilització francesa a la Sorbona. Quan va tornar a Barcelona, es relacionà amb els fotògrafs Oriol Maspons,Julio Ubiña i Xavier Miserachs, amb els quals aprèn i es professionalitza en fotografia.

El 1962 treballa creant l'arxiu dels personatges de la pel·lícula "Los Tarantos", fent amistat amb Carmen Amaya, protagonista de la pel·lícula, i s'introdueix en la temàtica flamenca traslladant-se a Madrid on va residir dos anys, fent fotografia de promoció d'Antonio Gades i la ChungaD'aquest període sorgeix el seu llibre "Llums i ombres del flamenc" publicat per la (Editorial Lumen 1975).

Quan va tornar a Barcelona té una etapa de col·laboració amb la premsa progressista del moment, Fotogramas, Tele-Expres, Mundo Diario i Destino. S'especialitza en retrat consideránt-la com a la fotògrafa de la "Gauche Divine" barcelonina (grup de professionals, intel·lectuals i artistes de l'època).

colita.jpg si

Foto:Aulafotografica.blogspot.com

Aquests retrats van ser els que va penjar a l'Exposició promocionada per Boccaccio a la Galeria Ayxelà (1971), resultant ser la més curta de la seva carrera, ja que va durar dos dies clausurada per la policia.

Participà en el moviment "La Nova Cançó Catalana", en promoció, campanya de premsa i  pòsters. El 1998 amb tot aquest material realitza l'exposició "El Serrat de Colita".

Va ser directora del departament de fotografia de "Vindicación Feminista" fins a 1978, i Beatriz Moura, directora de Tusquets Editor li confia la col·lecció de novel·la "Sèrie Negra".

Ha obtingut diferents distincions entre elles, el 1998, la Medalla al mèrit artístic, otorgat per l'Ajuntament de Barcelona, el 2004 La Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Durant els seus anys de professions realitzà més de 40 exposicions i ha publicat 30 llibres de fotografia.

 

 

colita premiao

  

 

De maig a juliol de 2014 es realitzà a la pedrera una retrospectiva de tota la seva obra "Colita, perquè si !, reunint un centenar de fotografies i documentació gràfica, fotos de rodatges i treballs personals, més llibres, cartells discos, incloent l'armari on guarda totes les seves càmeres, fins i tot la primera. En aquesta exposició es creà un retrat de les transformacions històriques, socials i culturals de les últimes dècades a través de la seva mirada. El 19 de juny un grup de dones feministes van tenir una trobada amb ella a Caladona per compartir juntes punts de vista i continguts de l'exposició "Colita, perqué si!. Se la considera com un referent de dona lliurepensadora i feminista, transgressora en  les formes creatives, i compromesa socialment.

   

Colita porque si

  Foto: Colita !porque si!

  

colitab

  

Colita, referent indiscutible de la fotografia catalana contemporània