La indústria cinematogràfica mundial perpetua la discriminació contra les dones

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Movies

There are no translations available.

 
Amecopress cine
 
Foto: Archivo AmecoPress
 
 
L'Institut Geena Davis sobre Gènere en els Mitjans, ONU Dones i la Fundació Rockefeller presenten el primer estudi internacional sobre imatges de gènere en pel·lícules del món sencer.
 
 
El primer estudi mundial sobre personatges femenins en pel·lícules populars revela una discriminació profundament arrelada i uns estereotips generalitzats de les dones i les joves per part de la indústria cinematogràfica internacional. L'estudi va ser encarregat per l'Institut Geena Davis sobre Gènere en els Mitjans, amb el suport d'ONU Dones i la Fundació Rockefeller, i va ser portat a terme per la Dra. Stacy L. Smith i el seu equip d'investigació de l'Escola de Comunicació i Periodisme Annenberg de la Universitat del Sud de Califòrnia. 
 
La investigació analitza pel·lícules populars dels països i territoris més lucratius internacionalment, entre ells, Austràlia, Brasil, Xina, França, Alemanya, Índia, Japó, Rússia, Corea del Sud, Estats Units i el Regne Unit, així com col·laboracions britànico-nord-americanes. Malgrat que les dones representen la meitat de la població mundial, menys d'una tercera part dels personatges amb línies de diàleg en les pel·lícules són dones. Menys d'una quarta part de la força laboral fictícia que apareix en pantalla són dones (22,5 per cent). En general, quan es contracta a dones, aquestes no personifiquen llocs influents. Les dones representen menys del 15 per cent dels executius de negocis, figures polítiques o  llocs de treball de ciència, tecnologia, enginyeria i/o matemàtiques. 
 
"La realitat és que les dones tenen una representació significativament menor pràcticament en tots els sectors de la societat i a tot el món, no només a la pantalla, encara que en la major part de casos simplement no hi ha consciència de l'abast. D'altra banda, les imatges dels mitjans de comunicació exerceixen una gran influència a l'hora de crear i perpetuar els nostres prejudicis inconscients ", va afirmar Geena Davis, Fundadora i Presidenta de l'Institut Geena Davis sobre Gènere en els mitjans. 
 
"No obstant això, aquestes imatges també poden repercutir molt positivament en les nostres percepcions. En fer una pel·lícula, podem configurar el futur d'una altra manera. La xifra de dones que són directores executives en el món és terriblement baixa, però pot haver-hi un gran nombre d'elles en les pel·icules. Com podem animar moltes més nenes que triïn carreres de ciència, tecnologia i enginyeria? Doncs escollint en les pel·lícules a moltes dones per a llocs en aquests àmbits així com en la política, el dret i altres professions", va  afegir. 
 
Així mateix, els estereotips marginen les dones en els llocs professionals de prestigi. Els personatges masculins predominen sobre els personatges femenins quan es tracta de fiscals i jutges (13 enfront d'1), professors (16 enfront d'1) i metges (5 enfront d'1). Per contra, la balança s'inclina a favor de les dones quan es tracta de la hipersexualització. En comparació amb els joves i els homes, les joves i les dones tenen el doble de possibilitats d'aparèixer vestides amb robes suggestives, parcialment nues o primes. 
 
"Les dones aporten a la societat alguna cosa més que només la seva aparença", va afirmar la Dra. Stacy L. Smith, investigadora principal. "Aquests resultats reflecteixen que, a nivell mundial, el problema de valorar les joves i les dones va més enllà de la seva representació en les pel·lícules. Tenim un problema com humanitat". 
 
Si bé l'informe mostra com les actituds discriminatòries que afecten les dones i les joves es reflecteixen en pel·lícules de tot el món, també assenyala diverses diferències significatives entre països. Els països més avançats (Regne Unit, Brasil, Corea del Sud) compten amb personatges femenins en un rang del 38 al 35,9 per cent dels papers amb línies de diàleg en pantalla. Les col·laboracions britànico-nord-americanes i les pel·lícules índies ocupen les últimes posicions, amb xifres del 23,6 per cent i el 24,9 per cent de dones respectivament. En la meitat de les pel·lícules sud-coreanes apareixien dones protagonistes o coprotagonistes, igual que en el 40 per cent de les pel·lícules analitzades procedents de la Xina, Japó i Austràlia. 
 
"Fa 20 anys, 189 governs van aprovar la Plataforma d'Acció de Beijing, el full de ruta internacional a favor de la igualtat de gènere, que instava els mitjans de comunicació a evitar descripcions estereotipades i degradants de les dones. Dues dècades després, aquest estudi és un signe d'alerta sobre el llarg camí que encara ha de recórrer la indústria cinematogràfica mundial", va afirmar la directora executiva d'ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka
 
"Amb la seva gran influència a l'hora de modelar les percepcions de grans públics, els mitjans de comunicació són un factor determinant en l'agenda per la igualtat de gènere. I amb la influència ve la responsabilitat. Aquest sector no pot permetre esperar altres 20 anys per prendre les decisions correctes", ha afegit. 
 
Un remei per solucionar la disparitat en pantalla és contractar més dones cineastes 
 
Entre les pel·lícules analitzades, les dones constituïen gairebé una de cada quatre cineastes darrera de les càmeres (direcció, guió, producció). Això no obstant, quan les pel·lícules comptaven amb una directora o guionista, la quantitat de personatges femenins en pantalla augmentava significativament. Un remei obvi per solucionar la disparitat de gènere en pantalla és contractar més dones cineastes. Un altre enfocament és instar les i els executius cinematogràfics a obrar amb més sensibilitat davant del desequilibri de gènere i els estereotips en pantalla. 
 
"Les proves són encara més clares ara, quan el que veiem en pantalla reflecteix fidelment les realitats que viuen les dones fora de la pantalla", va afirmar Sundaa Bridgett-Jones, Directora Associada de la Fundació Rockefeller. "Amb vista al futur, la Fundació Rockefeller està compromesa amb ampliar les oportunitats perquè la prosperitat inclogui cada vegada a més persones. Per aconseguir-ho, hem de superar estereotips obsolets que limiten a les dones i els homes a l'hora de realitzar el seu ple potencial humà". 
 
Entre els resultats clau de l'estudi, s'inclouen els següents: 
 
Únicament el 30,9 per cent dels personatges amb línies de diàleg són dones. 
 
Hi ha diversos països que estan per sobre de la mitjana mundial: Regne Unit (37,9 per cent), el Brasil (37,1 per cent) i Corea del Sud (35,9 per cent). No obstant això, aquests percentatges són molt inferiors a les xifres de població del 50 per cent. Hi ha dos exemples per sota de la mitjana: en les pel·lícules coproduïdes pel Regne Unit i els Estats Units (23,6 per cent) i les pel·lícules índies (24,9 per cent) els personatges femenins representen menys d'una quarta part de tots els papers amb línies de diàleg. 
 
Falten dones en les pel·lícules d'acció i aventures. Únicament el 23 per cent dels personatges amb línies de diàleg en aquest gènere són femenins. 
 
D'un total de 1.452 cineastes dels quals es coneix el gènere, el 20,5 per cent són dones i el 79,5 per cent són homes. Les dones van constituir el 7 per cent dels directors, el 19,7 per cent dels guionistes, i el 22,7 per cent dels productors de la mostra estudiada. 
 
Les pel·lícules amb una directora o un guionista tenien un nombre significativament més alt de nenes i dones en pantalla en comparació amb les pel·lícules en què no hi havia directora o guionista. 
 
La sexualització és la norma per als personatges femenins a tot el món: les joves i les dones tenen el doble de possibilitats, davant els joves i els homes, d'aparèixer en roba sexualment suggestiva, nues parcialment o íntegrament, i primes; i tenen cinc vegades més possibilitats que es faci referència a elles com a persones atractives. Les pel·lícules per a públics més joves són menys propenses a sexualitzar a les dones que les pel·lícules per a públics de més edat. 
 
Les adolescents (de 13 a 20 anys d'edat) tenen la mateixa probabilitat d'aparèixer sexualitzades que les joves adultes (de 21 a 39 anys d'edat).
 
Els personatges femenins únicament constitueixen el 22,5 per cent de la força laboral de les pel·lícules a nivell mundial enfront dels personatges masculins, amb una xifra del 77,5 per cent. 
 
En els llocs de lideratge predominen els homes; únicament el 13,9 per cent dels executius i només el 9,5 per cent dels polítics d'alt nivell són dones. 
 
Entre les professions de prestigi, els personatges masculins superen els femenins en fiscals i jutges (13 enfront d'1), professors (16 enfront d'1), professionals mèdics (5 enfront de 1), i en àmbits de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (7 enfront d'1). 
 
 
*Estudi realitzat per la Dra. Stacy LSmith, Marc Choueiti i la Dra. Katherine Pieper de la Iniciativa de Mitjans, Diversitat i Canvi Social de l'Escola de Comunicació i Periodisme Annenberg, Universitat del Sud de Califòrnia.