Cooperació Catalunya - Guatemala

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Development - Cooperació

There are no translations available.

 Guatemala

Gustavo Meoño, responsable de l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala

ha passat uns dies a Barcelona per signar un conveni amb l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya.

La Independent oferirà el setembre una llarga entrevista que no s'ha pogut completar degut a una causa judicial. L'entrevista versa sobre el conveni signat i sobre el feminicidi a Guatemala.

Meoño fou durant 10 anys president de la Fundació Rigoberta Menchú Tum, personalitat molt coneguda internacionalment i apropada en profunditat a la ciutadania de Catalunya a través d'una biografia escrita per la periodista Montserrat Minobis, presidenta de La Independent. La Fundació ha tingut un paper fonamental en la lluita contra la impunitat de les violacions dels drets humans relacionades amb el conflicte armat al país.

 

guaemala reduc

Fotos:Amada Santos

Des de setembre de 2005 Gustavo Meoño encapçala el procés com a coordinador nacional de recuperació de l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala, fonamental en l'aclariment de la veritat, la lluita contra la impunitat i l'accés a la justícia, el dret a la reparació i les mesures de no repetició que duen a terme des d'aquest Arxiu.L.I. El 2006 l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) del Govern de Catalunya va finançar, en el marc del PNUD Guatemala, una acció per ajudar a recuperar la documentació que permet demostrar casos de tortura, assassinats i desaparicions forçades.

El divendres 13 de juny, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Agència i l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala han signat un Memoràndum d'Entesa amb l'objectiu de donar continuïtat a la col·laboració iniciada el 2006 per l'ACCD, però centrant-la ara en cooperació tècnica.

 

Les dades

Massacres a poblacions, gairebé 45.000 persones desaparegudes en el genocidi perpetrat en els anys 80 per l'exèrcit contra el poble maia. Amb una xifra total de persones mortes i desaparegudes de més de 200.000, segons la Comissió per a l'aclariment Històric (CEH). 442 massacres documentades i 400 petits pobles destruïts per la política de terra arrasada de l'exèrcit. 1'5 milions de camperols i camperoles en desplaçaments interns i uns 450.000 persones refugiades a Mèxic. El 92% de les víctimes van ser civils i les dues comissions de la veritat, una de l'ONU i una altra de l'Església, han coincidit que l'Estat és el responsable de 9 de cada 10 crims. Sense suport de l'Estat i més aviat contra la seva inhibició, només institucions com la seva treballen per a la reparació a les víctimes.

Davant d'aquest terrible panorama, Gustavo Meoño ha dit aquests dies a Catalunya que en els últims 4 anys s'ha avançat molt més que en 4 dècades i que s'ha obert una bretxa perquè hi hagi justícia davant el genocidi.

 

DSC 0038

Feminicidi i violències contra les dones

El feminicidi i genocidi a Guatemala té relació amb les ètnies, cultura, amb la classe social i amb les posicions polítiques.

Hi ha diversos informes (de l'Església i de l'ONU) sobre la violència sexual que van patir les dones durant el conflicte armat, com la Massacre de Pla de Sánchez (Rabinal, 1982).Dones, nenes i dones grans que van ser violades individual i / o col · lectivament, abans de ser assassinades.

Guatemala es defineix com multilingüe, multiètnic i pluricultural. No obstant això més de la meitat de les dones de Guatemala, que són indígenes, viuen en els majors nivells de discriminació, marginació i pobresa. El valor de l'Índex de Desenvolupament relatiu al Gènere (IDG) de Guatemala a l'Informe de 2005 va ser de 0,649, ocupant la posició 94 en un rànquing de 140 països. En l'Informe Sobre Desenvolupament Humà Mundial 2006, va arribar a la posició 90 entre un rànquing de 136 països, amb un valor de 0,659.

Guatemala és un dels països en què es registren més feminicidis, amb el major nombre d'assassinats de dones a Amèrica Central. Els moviments de dones i feministes de Guatemala denuncien el procés de remilitarització que està vivint el país i la regió centreamericana en nom de la "seguretat global" amb l'increment de les violacions dels drets humans de les dones, violència masclista i violència sexual, física i psicològica.

Meoño

Els drets en salut sexual i reproductiva estan vulnerats amb la prohibició de l'avortament, fins i tot en cas de violació, ja que és només i unicament en aquest cas, en perill la vida de la mare, quan es pot practicar.

D'aquestes qüestions i en relació també a les darreres polítiques pel que fa a justícia universal i a drets de les dones a l'Estat espanyol volem continuar parlant amb Gustavo Meoño durant l'estiu.