El dolor de les dones és ja política?

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Recerca

flor

 OPINIÓ

XXV Seminario de Duoda i IX Diàleg Magistral

La passada setmana va tenir lloc el que, en el llenguatge comú, hem anat anomenant moltes dones com el Seminari de Maig de Duoda. El divendres 9 de maig començava el IX Diàleg magistral, el títol del qual era: Dècades de feminisme: història de la meva pràctica de la relació. L'endemà, l'activitat continuava amb el XXV Seminari de Duoda que obria amb la pregunta El dolor de les dones és ja politíca?

L’espai va ser la Facultat de Filosofia i de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i va començar Mireia Bofill, històrica del feminisme que ens va portar dels anys seixanta fins a l'època actual. Al centre de la seva reflexió sobre la pràctica política, va ser la relació amb la seva mare i les amigues de la seva mare, Montserrat Abellò, refugiada republicana amb la seva família a Xile. Tot de la mà de la poesia de la seva mare i de les seves pròpies experiències, sorgides al voltant de voler respondre a un desig: trobar un lloc on ser estimada, acolliment, apreciada en harmonia i on poder realitzar els seus somnis.

 

Una historia del feminisme a Catalunya?

En aquest recorregut inicia la seva formació universitària, el seu camí professional de traductora, editora, partícep de l'experiència de la Sal, dels seus quaderns inacabats i de la seva vivència de primera Coordinadora de la Bonne Maison així com el seu recorregut en Ca La Dóna des de fa dècades. L'excel·lent presentació de Mireia Bofill a més d'estar recolzada per un creatiu Power Point commovia i connectava amb les i els assistents a aquest IX Dialogo Magistral la presentació inicial, que per Duoda fou a càrrec de la catedràtica María-Milagros Rivera-Garretas. En finalitzar la seva intervenció va haver-hi un intercanvi de paraules, unes de preguntes i unes altres de plantejaments que van suscitar les reflexions dels anys viscuts en primera persona per Mireia Bofill. Un extraordinari Diàleg que obre l'espai a l'elaboració d'una història del feminisme a Catalunya que, tant de bo tingui a be oferir-nos en algun moment la nostra benvolguda mestra Mireita.

El dissbte, l'activitat continuava amb el XXV Seminari de Duoda que s’obria amb la pregunta El dolor de les dones és ja politíca? Aquestes reflexions es van fer en el marc del Grup Simbòlic de Duoda que des de fa dos anys i, en concret aquest any, van abordar i preparar Cori Mercadé i Pilar Babi Rourera.

La presentació del seminari d'aquesta secció, la realitzava la historiadora de l'Art Assumpta Bassas -amb qui Cori Mercadé té relació d'amistat i professional- i que havia posat en relació a Cori Mercadé, artista i mestra amb la metgessa Pilar Babi. Cori acompanyava la seva intervenció Stabat Mater (la mare que hi és) amb un Power Point on projectava part de la seva obra. Les paraules de la intervenció de Cori ens portaven El drap de la Verónica, la Santa Generació i Stabat Mater amb una bellesa i una singularitat extraordinària on el llenguatge pictòric i el llenguatge verbal, corporal i para-lingüístic (tons, volum, pauses, ritmes, dicció) no només estaven congruentment vinculats, sinó que també ampliaven el nostre univers de comprensió simbòlica en l'exploració de la relació amb la mare, de la seva presència. Cori Mercadé planteja que ella volia fer “que aquest repertori d'expressions esdevingués un lloc, un lloc habitable”. Després s'obriria un torn breu de paraules, preguntes, recepció del que s'ha dit per l'artista.

 

 

Crear un límit protector

Tot seguit escoltaríem a Pilar Babi Rourera, metgessa i professora del master en Estudis de la Diferència Sexual de Duoda. L'encarregada de presentar-la va ser Núria Beitia, psicòloga, co-directora al costat de María-Milagros Rivera-Garretas del Màster. El dolor difícil és el text amb el qual Pilar Babi ens relata la seva reflexió sobre el dolor de les dones fins a aceptar, en part, la que ella nomenava com a rendició de les dones enfront de la necessitat de crear un límit protector encara que aquest vingués des de l’etiquetaje de medicina patriarcal.

Pilar Babi Rourera rastreja la seva relació amb el dolor, la seva relació amb les dones amb les qui té, com a pacients, una relació singular tot compartint aquesta exploració amb el dolor. La seva relació a través de la seva mare i les d'elles, a través de les seves pròpies experiències de vida amb el dolor que les ha portat a tenir fatiga crònica en uns casos, en altres fibromialgia.

Els seus plantejaments van oscil·lar d'una negació contundent al diagnòstic a un potser No creus tenir diagnòstics? I a un no pretendre dissuadir a les dones del diagnòstic. Una trobada amb una dona pacient en un altre context li obre escletxes quan aquesta dona li diu “Aquí no hi tinc gens de dolor”.

 

Observació dels cossos i les emocions

A la següent sessió seria la metgessa i directora de Metis, Gemma Martino, que es va centrar en l'atenció al sentit del dolor de les pacients de càncer de mama. L'escolta atenta no només del seu exquisit, fi i matisat llenguatge científic sinó també matern, acurat, agut i que planteja un canvi epistemològic que, més enllà de les paraules, observa els cossos, les emocions, la qual cosa passa amb les dones i les maneres en què elles són vistes, escoltades, ateses, cuidades o no.

La seva dissertació va captar el nostre ésser i després ens va obsequiar amb les pràctiques que, en la seva experiencia, ha adquirit. Quan escoltes la traducció realitzada per María-Milagros Rivera-Garretas t'adones que estàs, no només davant una científica, sinó també davant una dona sàvia, una dona que usa els dos costats del cervell, tal com la neurociència ens ha ensenyat. Desprès s'inicià un torn de paraules que va recollir propostes, impressions, interrogants i el suggeriment per Duoda de convidar-la de nou i realitzar amb ella un taller.

Si haig de dir que aquest Seminari, que es va realitzar el dissabte a l'Arxiu de la Corona d'Aragó en el Palau del Lloctinent, a la Sala d'Actes en el càrrer Comtes, (al costat de la catedral) a Barcelona és un dels seminaris on les intervencions van connectar amb el públic i les emocions van permetre obrir la compressió i l'obertura a alguna cosa que està canviant i que ja ens acompanya; una nova presa de consciència de les dones en relació, no només entre elles, sinó també amb els homes postpatriarcals.

 

Per a més informació

Obres: Cori Mercadé, Stabat Mater, la madre que está, texte fotocopiat 1, versió en castellà, entregat en el seminari, Barcelona, 2014. Pilar Babi Rourera, El dolor difícil, versió castellana, fotocopia entregada en el seminari, Barcelona, 2014.