Yasna Provoste: La participació de la dona en els governs

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

There are no translations available.

 LogoForo Iberoamericano

Lidereses al Fòrum Iberoamericà: La Mujer en la Administración Pública.I Conferència Magistral

Les convidades a impartir Conferències Magistrals en el primer dia del Fòrum del 7 i 8 d'abril de 2014 a Tabasco foren la Dra.Yasna Provoste Campillay (de Xile), la Lic. Amalia Garcia Medina (de Mèxic) i la Mtra. Ana María Salazar Slack (de Mèxic). L'objectiu principal d'elles i del Foro Iberoamericano La Mujer en la Administración Pública és aconseguir millorar les polítiques de dones i la major participació de les dones en tots els nivells de l'administració pública.

Després de la sessió inaugural fou el torn d'aquestes tres lidereses reconegudes i apreciades que acostaren, des de les seves idees polítiques però també des de les seves experiències personals, allò que anomenem l' "alta política" al públic de més d'un miler de persones molt interessades degut al seu treball amb o a les administracions.

 

 CM1 1

 

 

 

I Conferència Magistral

Hem avançat? La participació de la dona en els governs

 

Yasna Provoste Campillay

Yasna Provoste. wikipedia.org

Aquest és el títol de la ponència que impartí la Dra.Yasna Provoste Campillay, que és diputada electe del Districte 6 de Xile, que fou governadora de la Provincia de Huasco i ex ministra d'Educació i de Planificació de Xile.

 

Profesora i política democratacristiana xilena, ministra d'Estat del president Ricardo Lagos i de la presidenta Michelle Bachelet. Durant el Govern del presidente Eduardo Frei Ruiz-Tagle fou directora regional del Servicio Nacional de la Mujer (1996–1997) de Atacama. Després fou governadora de la Provincia de Huasco fins que fou nomenada intendenta de la Regió d'Atacama del 2001 al 2004. Aquest any Ricardo Lagos la designà ministra de Planificació i Cooperació.

El juliol de 2006 fou nomenada ministra d'Educació per Bachelet, i la seva primera tasca fou la de negociar amb l'estudiantat que estava en plena movilització. Però el març de 2008, fou acusada de negligencia per irregularitats en subvenciones escolars. Per 20 vots contra 18 del Senat fou destituida i inhabilitada fins 2013. El 15 d'octubre de 2008 va interposar una denuncia en contra de l' Estat de Xile davant la Comissió Interamericana de Drets Humans.

A finals del 2010, fou elegida presidenta del partit en la Regió d'Atacama. I el 2013 aconseguí ser  candidata a diputada pel Districte 6 per a les eleccions parlamentaries. Va ser la guanyadora amb la majoria del districte amb el 43,86%. és diputada des de l'11 de març de 2014.

 

La vida política d'aquesta diputada no ha estat exempta doncs de bifurcacions en el camí i de greus dificultats. Potser per aixó reclama amb tanta força "els mateixos drtes i les mateixes oportunitats", que les dones puguin viure en un desenvolupament integral i equitatiu. 

Es mostra profundament convençuda que les polítiques d'igualtat sostingudes donen els seus fruïts, que aquestes polítiques a més de produir la igualtat han d'aconseguir una legislació vincular. Segons ella, la igualtat de gènere ha d'estar sempre vinculada a la igualtat de drets i d'oportunitats.

Recordà a les i als presents tot el que ha significat la CEDAW i Beijing. Feu una crida a aturar la violència de gènere en totes les seves vessants i exigí lleis específiques. També denuncià la situació d'economia informal i precaria en la que viuen tantíssimes dones.

Hem avançat? -es pregunta i es respongué- doncs...el paisatge no és gaire alentador. La mateixa xifra de dones que participen en la política així ho demostra: un 19 % al món, o un 37% a Mèxic i tan sols se n'escapa Ruanda que en té el 58%.

Es congratulà i la sala aplaudí en ple de tenir a Michelle Bachelet de nou com a presidenta de Xile i Isabel Allende com a presidenta del Parlament. Però aquesta no és la realitat de la vida de les dones. Parlà dels entrebancs que ella ha patit per poder fer la seva carrera política i parlà de la seva terra i de com cal corregir unes desigualtats històriques molt profundes en aquesta zona minera marcada per l'analfabetisme, la violència i la trata. Tampoc s'ha deslliurat de comentaris masclistes sobre el seu tipus físic.

la seva esperança és que "les dones hem arribat per quedar-nos-hi". Va posar en coneixement del públic alguns dels seus èxits com a política durant el primer mandat de Bachelet. Així mentre durant 30 anys només es feren 1.000 casas cuna (llars d'infants), ella en 4 anys en va poder crear 4.000.

Entre les propostes per al seu país, on encara no s'arriba al 40% de participació femenina i per tant no hi ha paritat,i on les dones que s'interessen per la política activa estan molt repartides equitativament entre els partits polítics i les associacions de veins i veines, Yasna Provoste creu que es positiu legislar sobre la cura de la mainada i les persones  malaltes de la llar. Una bonificació per filla o fill nascut viu i una subvenció per l'atenció i cura de la gent gran.  I sobretot "calen mesures de discriminació positiva si volem una ciutadania completa".

Defensa també les polítiques de salut sexual i reproductiva, recordant que encara avui cada 2 minuts mor una dona al món a causa dels parts.

En definitiva: "cal deixar clar que en una societat democràtica la participació en igualtat de les dones no es un "tema de dones" és una qüestió de democràcia i de modernització", reblà Yasna Provoste.

 

 

CM1 2JPG