Una dona que desafia el patriarcat

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Entrevistes a dones del món - Dones del món

There are no translations available.

Juan Alonso 3

Sheeba Baddi - © Juan Alonso

"L'educació em va canviar la vida. Va ser gràcies a la decisió de la meva mare, que al quedar-se vídua als 41 anys no va seguir el mandat social, sobretot el dels homes, que obligava a les nenes a abandonar l'escola i casar-se. Ella, al contrari, va voler per les seves tres filles un futur millor".

Amb una mirada desperta, pròxima i interpel•ladora, clara en les seves idees i segura en les seves opinions, així és Sheeba Baddi, als seus 37 anys, una dona que des de molt petita va desafiar al patriarcat a l'Índia, negant-se a seguir els preceptes de control i subjecció als que encara la majoria de dones al seu país continuen sotmeses. Ella és llicenciada en Història i portaveu de la Fundació Vicente Ferrer a l'Índia.

"L'educació em va canviar la vida. Va ser gràcies a la decisió de la meva mare, que va quedar-se vídua als 41 anys, i que no va seguir el mandat social, sobretot el dels homes, que obligava a les nenes a abandonar l'escola i casar-se. Ella, al contrari, va voler per les seves tres filles un futur millor", afirma Sheeba Baddi amb determinació, mentre somriu. "La meva mare va ser molt valent per la seva època, sempre ens deia: 'L'educació transforma la vida', i així va ser".
 
"Quan la meva mare era jove no era normal veure una dona estudiar. Els homes no volien enviar les nenes a l'escola perquè només pensaven que era per a les castes altes i per als nens. la meva mare només havia aconseguit estudiar el nivell de primària. Per això, ella sempre va valorar la importància de l'educació. Tenia clar que les seves filles havien d'assistir a l'escola. Així, va començar a treballar i es va fer càrrec de la nostra criança i desenvolupament", relata Baddi amb orgull.
 
A l'Índia la condició de viduïtat en una dona significa la postergació social i l'oblit. A més, es considera que una dona no és completa sense la companyia d'un home. Així, li preguntem a Sheeba Baddi com va assumir la comunitat la decisió de la seva mare de fer que les seves filles estudiessin i no concertar casaments per a elles. "La meva mare, tot i que altres nenes de la nostra edat s'anaven casant, es va negar a concertar casaments per a nosaltres. La comunitat la criticava molt, però ella no es va deixar intimidar ni influenciar i va posar tot el seu esforç per fer que acabéssim els estudis. Ara la comunitat aprecia molt la nostra experiència. La mateixa gent ha canviat d'opinió i tenen consciència del dret a l'educació per a tothom".
 
Sheeba Baddi admira la seva mare, i aquest sentiment es reflecteix quan ens parla d'ella. Vincula a la seva mare amb el significat de lluita, esforç i decisió. "La meva mare ens va permetre enfortir les nostres capacitats en un món advers al desenvolupament de les nenes".
 
En els seus records també és present la figura de Vicenç Ferrer. "Quan era nena l'observava molt. Era una persona jovial, tenia un sentit d'humor que no enteníem. Sempre estava preocupat pel benestar de les altres persones, sovint preguntava com estàvem i com estava la família. Li agradava parlar i reflexionar sobre com transformar el món i ser millors persones".
 
Baddi, a més, valora la feina que realitza a l'Índia. "La Fundació Vicente Ferrer és part important en la meva vida i la de moltes dones i nenes. A Andra Pradesh, cada vegada més les nenes tenen oportunitat d'estudiar i no acabar només en el matrimoni i dedicades a la casa. Amb el suport i compromís de les persones que formem part de la Fundació, centenars de nenes estan culminant els seus estudis. Ara, les dones comencen a decidir amb autonomia si el seu desenvolupament acaba en el matrimoni o no, i estan apoderant-se".
 
Així reflexiona Baddi sobre l'apoderament de les dones: "Significa generar un canvi en les nostres vides, de reconèixer que som les transmissores socials en les famílies, però també reconèixer que tenim capacitats per contribuir al desenvolupament de les nostres comunitats. Si nosaltres canviem les nostres vides, automàticament canviarà la vida de tota la comunitat i de les famílies".
 
Quins canvis has observat en les dones durant aquests anys li preguntem. "Els canvis més significatius són l'haver perdut la por a expressar la nostra opinió en públic, a sortir soles cap a altres pobles sense que sigui imperatiu i necessari fer-ho en companyia d'un home. Ara nosaltres decidim sobre la gestió dels diners perquè treballem i tenim els nostres propis ingressos, tenim autoconfiança i autoestima."
 
Un altre canvi ha estat l'impulsat per la Fundació Vicente Ferrer. "Es va decidir que les cases que es construïen havien d'estar a nom de les dones, en aquest moment va començar una transformació en les comunitats. El col·locar a nom de les dones la propietat ens atorga seguretat i més respecte des de la comunitat, però a més genera estabilitat econòmica i emocional."
 
També reflexiona sobre la violència masclista i la manera de eradicar-la. "Cada dia veiem situacions de violència masclista contra les dones. Moltes prefereixen callar i patir en silenci. Hi ha molta por a evidenciar i denunciar aquesta realitat ja que es pensa que va en detriment del prestigi de la família. Cal conscienciar les dones i enfortir les seves capacitats. A més, es treballa amb comitès d'homes i dones per establir vigilància comunal enfront de situacions de violència, i es promou una atenció integral a les dones víctimes".
 
Per Shebaa Baddi  l'acció col·lectiva és clau. "Les dones organitzades som més fortes. Mantenir l'unitat entre nosaltres és important, perquè podem lluitar, resistir i superar el patriarcat amb més facilitat. Abans, les dones estàvem més a casa sense poder sortir, cuidàvem els nens i les nenes, només fèiem el menjar i no teníem oportunitat de treballar fora de la llar, i ningú sabia què passava dins de casa. Ara que participem de manera organitzada, la realitat està canviant, ara som més visibiles".
 
Li preguntem com s'imagina el futur per a les noves generacions de dones."Volem que les nenes d'avui millorin les seves condicions, més que les nostres. Anhelem que totes culminin els seus estudis complets, que puguin capacitar-se i siguin emprenedores de les seves vides, que tinguin autonomia econòmica i generin els seus propis ingressos, que es casin quan elles decideixin, que visquin lliures de violència."
 
Finalment, ens parla de l'energia i vitalitat de les dones del seu país i del missatge que pretén deixar sempre que ve a Espanya i Catalunya, a compartir la seva realitat. "Les dones de l'Índia rural, encara que vivim impactades per les desigualtats, l'exclusió, les violències i la pobresa, tenim un gran esperit de lluita contra qualsevol tipus de problema i violència. Som dones amb sabers, coneixements valuosos, amb capacitats, amb molt per aportar i amb força. Tenim esperança, assumim la vida amb decisió, i podem fer qualsevol cosa si ens ho proposem. No ens compliquem la vida anhelant coses materials, o pensant en el consum. Nosaltres valorem el més essencial, la convivència, la proximitat i les relacions entre les persones. Valorem el que tenen en el cor i com converteixen el que senten en una acció transformadora".
  
 Montse Ortiz 011
 
Sheeba Baddi - © Montse Ortiz