Lidia Falcón: "El feminisme és avui més necesari que mai"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Igualtat - Discriminació

alt

 

"Cal promoure el Pacte feminista i no deixar perdre el que hem guanyat” és la crida que fa Lídia Falcón

Amb aquestes paraules es pot resumir la invitació col.lectiva a continuar la lluita per un nou tipus de societat que va fer Lidia Falcón el passat dimarts 4 a la Casa del Llibre de Barcelona, en la presentació del seu nou llibre: Los Nuevos machismos.

L'acte en el que Falcón va estar acompanyada de Victoria Camps i de Consuelo Barea va ser molt reeixit i hi van assistir un gran nombre de persones. Los nuevos machismos de Lidia Falcón és el cinquè llibre de la col·lecció ARESTA DONES que Ma. Àngels Viladot, directora de l’Editorial Aresta, ha posat en marxa  amb l'objectiu  d'informar sobre la situació de discriminació de les dones en tants àmbits. D'aquest projecte editorial sorgeix aquest nou llibre que Viladot va encarregat a Falcón, com la dona referent del feminisme al nostre país en els ultims  35 anys, i  “posa en evidència la reacció de vegades brutal amb què els avenços feministes que s’han produït en els últims deu anys estan sent contestats i en moltes occasions anul·lats per l’ofensiva ben organitzada dels sectors patriarcals”.

 

Estem devant d'una reacció contra el feminisme

Com ens diu Lidia Falcón, l’ofensiva es “tremenda i cotidiana” a nivel polític i social: “S’han eliminat directament els Instituts de la Dona de diverses comunitats autònomes, o no tenen recursos;  s’han tancat de centres d’atenció sanitària i de control de natalitat; s’ha deixat a les associacions de dones sota mínims, etc.  I quan s’apliqui la Llei de l’avortament amb la imposició de les exigències més rígides ultradetranes, la nostra legislació es posarà a la cua de les dels països avançats d’Europa i tornarem als anys 60. A més,segons Falcón continuem davant d’una llibertat tutelada i d’un poder que controlen els homes i  que ha cedit espais al feminisme institucional o dels partits tancats, per què tot continui igual o pitjor”.  I posant un exemple, va comentar: “la aquiescència i atenció aprobatoria desmesurada dels mitjans a un curset subvencionat sobre prostitució, com si fos la cosa més natural del món”.

 

alt

 

Falcón es va emocionar i va emocionar al pùblic quan gairebè plorant va explicar l’impuls que el seu company Carlos Paris, que va morir fa un mes, li va donar perquè acabès d’escriure aquest llibre: “Tinc ne marxa dues novel·les, però el meu company, que sempre ha destacat com profeminista actiu es sentía molt indignat del que està pasant, i em deia que ara per ara aquest llibre era el més important. Li haguès agradat tant veure’l publicat…”.

Tant Victoria Camps, com Consuelo Barea van destacar la situació de “retrocès social del feminisme i la seva necesaria recuperació (...) perquè les propostes del  nostre moviment segueixen sent revolucionàries i amb capacitat de canvi”.  Falcón d’acord amb elles, va  defensar un nou feminsime revolucionari – mès enllà d'allò politicament correcte - que arribi a les mes joves - algunes de les quals creuen que ja s’ha aconseguit la igualtat i que no cal lluitar, i que torni a funcionar una  amplia convergencia de grups feministes. 

Falcón como líder del Partit Feminista defensa la candidatura d’aquest partit a les eleccions europees, per què fins ara s’ha demostrat que el camí que voliem recorrer les feministes dintre dels partits tradicionals, s’ha convertit en un carrerò sense sortida”. Aquest llibre te un ampli calendari de presentacions.  El dilluns 10 de març es presentarà a l’Ateneu de Madrid