La LOMCE i la masculinitat hegemònica

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Igualtat

 

Maestras-en-la-II-República

Foto: www.pesoecaceres.com

OPINIÓ

La segregació de sexes a l'escola i el nacional catolicisme

Molts són els aspectes que han merescut una dura crítica contra la LOMCE.

Però, un dels que conté una forta càrrega ideològica, i que en certa manera s'ha estat considerant com de segon ordre, és aquest: Les subvenció amb diner public a les escoles d'elit que segreguen l'alumnat per sexes dins la xarxa pública.

Cal tenir en compte, també, que un bon nombre d'aquestes escoles pertanyen a l'Opus, amb la qual cosa estaríem parlant d'una interrelació entre la religió catòlica i la dreta política més conservadora.

Aquest fet de separar l'alumnat per sexe dintre de les aules, no és una novetat, ja que durant el segle XX fins l'any 1970, les escoles públiques del reino d'Espanya, llevat dels anys de la II República, sempre van segregar l'alumnat per aquest motiu. Lògicament, els resultats sempre van ser deplorables, tercermundistes, d'analfabetisme general i, especialment, en el cas de les dones.

Valgui el meu exemple, atès que jo vaig néixer a finals dels anys cinquanta del segle passat i vaig fer els estudis primaris en una escola de nenes. En acabat, vaig continuar en un institut de noies, amb la peculiaritat d'haver de cursar assignatures diferents de les dels nois: les de la Sección Femenina que comprenia Hogar, Economía Doméstica, Labores, Religión Catòlica..., amb l'afegit de ser impartides en llengua castellana, malgrat viure a Catalunya. Ben segur que és fàcil adonar-se d'aquests greuges i molts d'altres que coneixem, els quals van significar veritables atemptats contra la dignitat, la consciència i la condició de ser dona.

Certament, aquells temps ja han passat, però encara estem pagant amb diner públic escoles privades. I no només això, ja que a la Llei d'Educació (LEC12/2009, 10 de juliol), no hi ha una bona defensa envers la no segregació de sexes a les aules, al contrari. Això ésdevé un atac ideològic als avenços aconseguits en la nostra escola pública i majoritàriament, va en detriment també de les dones molt especialment.

Aquesta segregació de sexes a les aules vol ser defensada amb una malentesa justificació pedagògica. És a dir, bàsicament es pretén fer valer dos supòsits: 1) un millor rendiment acadèmic que afavoriria la desaparició del fracàs escolar; 2) el desenvolupament biològic que és diferent el dels nens i el de les nenes.

Històricament, si analitzem la formació d'homes i dones, veurem que sempre va estar separada per sexes, ja que temps enrere, es considerava que homes i dones tenien diferents destinacions socials i, per tant, la seva formació havia de ser diferent. I tal com ja sabem, els estereotips establien que la destinació social de l'home era la de dirigir el món. La de la dona era la de formar-se només per a la procreació, formació que posava al seu abast nombrosos manuals. Així, és fàcil comprovar que la dona va ser exclosa de la formació acadèmica social. Malgrat això, mai no va estar al marge de la cultura. Per tant, aquest fet social mai no s'hauria de confondre amb el primer supòsit que té com a objectiu el millor rendiment acadèmic.

Pel que fa al segon supòsit referit al desenvolupament biològic, no cal explicitar que hi ha diferències entre homes i dones. Ningú no discuteix qui dels dos patirà perquè això ja està implícit al cos de manera intransferible. Però aquestes diferències no tenen per què comportar destinacions diferents o participacions socials diferents i tornar a una segregació escolar, que amb tota seguretat amagaria un perjudici evident per al sexe femení.

És interessant saber que, actualment, només es compta amb l'experiència de segregació de sexes a les aules, en escoles d'elit. No hi ha cap estudi, ni empíric ni metodològic rigorós, important, que sigui representativament aconsellable. Ni tan sols a favor d'una disminució del fracàs escolar com es pretén assegurar.

Aquest anomenat fracàs escolar, ja que hi som... diem-ho, és majoritàriament masculí i amb escreix. Ara bé, aquest "fracàs escolar masculí", cal no oblidar que no només es produeix a l'escola, sinó que hi ha un factor social d'allò que significa ésser home, lligat amb el comportament i la violència. En gran part és aquest factor social el responsable del fracàs escolar masculí.

Aleshores, per què l'escola mixta? Quina és la bondat de l'escola mixta davant de l'escola segregada per sexes? És indubtable que és l'espai social més democràtic on viurà una persona al llarg de la seva vida. És on es té l'oportunitat de créixer cognoscitivament, adquirir aprenentatges i destreses enmig d'un entorn social divers, que ajuda a percebre i acceptar les diferències, la primera entre elles, la sexual.

És innegable que l'escola mixta té un gran camí al seu davant. Els moviments pedagògics són els grans innovadors que aporten millores i avenços en associació amb expertesa i tècnica en altres camps. Però siguin quines siguin les seves aportacions i propostes, sempre defensaran una escola inclusiva i per tant, coeducativa i més lliure, a l'aula, al pati, als llibres, als aprenentatges. També afavoriran una diversitat de models masculins, que no sigui només l'hegemònic i inclourà el femení de manera sistemàtica.

Una escola esbiaixada d'aquest model mixt, representaria un pas enrere en tot, s'allunyaria del sistema social en què vivim, deixaria d'imitar-lo i s'oblidaria que cal respectar les dones, on la segregació per sexes a les aules les podria tornar a convertir en ciutadanes de segon ordre i els homes tornarien als seus patrons de masculinitat clàssica, patriarcal, de nefast record.

En resum, pagar amb diner públic una escola segregada com s'ha exposat, només obeeix a una qüestió ideològica que afavoreix les posicions més conservadores de l'Església Catòlica Apostòlica i Romana, i del PP i de la dreta política. Cal recordar que aquesta religió, així com la de l'Islam o la jueva, etc., mai no han acceptat les dones en la seva jerarquia. Fonamentalment, volen dones obedients, submises i dependents. Cal traçar una mirada global a tot plegat que va de bracet amb la reforma de la llei de l'avortament, perquè en definitiva es tracta d'una creuada contra les llibertats femenines. Saben que controlar les dones és controlar el món. Contràriament a això, és la llibertat femenina la que té les llibertats del món.