Lourdes Berdié, impulsora del "Multireferèndum"

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Empoderamiento y Liderazgo - Movimientos Sociales

No hay traducción disponible

Multireferèndum

 

Lourdes Berdié de "Som lo que Sembrem" i de la "Xarxa per la sobirania energètica", entitats que promouen el "Multireferèndum": "Farem un multireferèndum per fer objectiva la voluntat popular en diversos temes i avançar cap a la democràcia directa"

Una trentena de col.lectius, a data d'avui, s'han posat d'acord en tirar endavant una iniciativa batejada com a "multireferèndum". Aquesta iniciativa es definida pels seus promotors com "una convocatòria ciutadana sobre diverses qüestions d'interès públic que es multiplicarà a Catalunya entre el 23 d'abril i el 25 de maig de 2014".

Els promotors són col·lectius implicats en problemàtiques sobre les quals reclamen que s'expressi la voluntat popular de forma directa i determinant. Es tracta d'una experiència innovadora que combinarà el vot electrònic i el presencial en una convocatòria amb diverses preguntes.

 

Multireferèndum-1

 

 

Parlem amb Lourdes Berdié.

Com es va gestar la convocatòria d'aquest Multireferèndum?

La llavor de la iniciativa va sorgir en una assemblea de la "Plataforma Aturem el Fracking" a Tornabous, a l'Urgell, on també hi havia gent de "Som lo que sembrem". Aquests dos col.lectius havien patit dèficits democràtics. La "Plataforma Aturem el Fracking" es va assabentar dels permisos d'investigació de la nit al dia, gairebé, com qui diu, amb els pous perforats a la porta de casa. I "Som lo que sembrem" havia promogut una iniciativa legislativa popular sobre cultius i aliments transgènics , entre els anys 2008 i 2009, amb més d'un any i mig de campanya, més de 106.000 signatures, amb el suport de 60 municipis, 100 entitats,... Després de tota aquesta feina, la iniciativa es va tombar al Parlament, el juliol del 2009.
Els dos col•lectius teníem la necessitat de portar a referèndum les preguntes sobre els transgènics i el fracking. En veure que les iniciatives legislatives no prosperaven, que amb les lleis actuals és impossible fer referèndums vinculants, i que, les ILPs no poden ser referendades per la ciutadania, ens vam proposar fer un referèndum, en principi, sobre aquests dos temes. Amb el temps, la pregunta sobre fracking s'ha modificat i el referèndum s'ha vist ampliat després amb les preguntes d'altres col·lectius.

 

Les temàtiques que s'ha triat pel "Multireferèndum" són "Cultius i aliments transgènics", "dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives legislatives populars (ILP)", "Deute il·legítim" i "Control democràtic de l'energia". Per què heu triat aquests temes concretament?

L'idea original era treballar les preguntes relacionades amb les Iniciatives Legislatives Populars tombades, com la de Som lo que Sembrem. I també amb lluites blocades com era en aquell moment la del fracking.
Es va contactar amb la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca, amb el grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular sobre Fibromialgia, amb el grup promotor de la ILP sobre incineració de residus... I també amb grups promotors de Iniciatives legislatives populars en marxa com la Plataforma Aigua és Vida, que promou una Iniciativa Ciutadana Europea sobre la privatització de l'aigua i el grup promotor de la Renda Garantida Ciutadana.

Cada col·lectiu té però els seus ritmes i prioritats i alguns no s'han pogut adherir per fer una pregunta amb tota la campanya que això implica, però donen suport a la iniciativa.

A més, es va deixar obert a qüestions blocades pel Parlament com era al juny de l'any passat el tema del fracking. Amb el temps, la lluita contra el fracking semblava que havia estat guanyada, tot i que les darreres notícies indiquen que cal seguir alerta. Per això amb la participació de la Plataforma Aturem el Fracking com a grup impulsor de la Xarxa per la sobirania energètica, la nostra pregunta natural va passar a ser la pregunta per la sobirania energètica, és a dir, qui ha de ser el subjecte del necessari i urgent canvi de manera de pensar l'energia que hem d'anar treballant al segle XXI. Serà una pregunta punt de partida per mirar d'avançar cap a la democràcia energètica.

Des del principi, es veia com fonamental fer una pregunta transversal a totes les altres qüestions. Aquesta pregunta serà sobre el deute sobirà, i la impulsarà la CUP amb el suport de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute.

I finalment, també vam decidir incorporar una última pregunta de tancament sobre la modificació de la llei de ILPs de manera que permeti que acabin en referèndum vinculant.

 

També s'obre la porta a que s'inclogui una pregunta descentralitzada en funció de cada territori català. En quines qüestions penseu quan heu obert aquesta possibilitat?

Més que pensar en qüestions concretes o de ser quelcom molt premeditat, la idea ha sorgit espontàniament, pel fet d'estar treballant el tema de la democràcia directa, democràcia d'arrel o democràcia de proximitat, com li volem dir també. D'alguna manera, volem traslladar la presumpta democràcia que tenim des d'aquests llocs llunyans on està ara ubicada i portar-la al terreny local, per construir entre tots una democràcia de proximitat, més a prop de les persones, de llocs on podem prendre les decisions i incidir en les nostres vides.

Les temàtiques les proposarà cada grup local que es vulgui implicar a portar una pregunta local a terme. En aquests moments, tenim una pregunta sobre la Línia de Molt Alta Tensió de la plataforma "No a la MAT" de Girona i una pregunta del col•lectiu "Aturem el Barcelona World", del camp de Tarragona.

 

Quines entitats i de quin tipus hi ha darrere d'aquesta iniciativa?

A més de les plataformes "Som lo que Sembrem" i "Aturem el Fracking", hi ha "Aigua és Vida", que treballa contra la privatització de l'aigua, i la "Xarxa per la sobirania energètica". Aquests són els focus inicial. I després hi ha també col•lectius que aposten per la transformació democràtica, com el "Parlament ciutadà" o partits polítics, com "Pirates de Catalunya", que s'ha implicat pel vot electrònic i la democràcia directa o la CUP, que dona suport pràcticament des del començament.

També tenim el suport de la "Plataforma d'Afectats per la Hipoteca", del "Grup Promotor per una Renda Garantida Ciutadana", d'entitats ecologistes, naturalistes, de Procés Constituent i altres plataformes ciutadanes i moviments socials i altres partits polítics com ICV o Equo. Una llista que es pot consultar a la web de multireferèndum.

 

Hi ha referents previs d'aquesta iniciativa?

A Catalunya i Espanya tenim el referent de les consultes pel deute que hi va haver l'any 2000 i aquí tenim les consultes sobiranistes, en el sentit de plantejar consultes presencials i auto-convocades per la ciutadania.

 

Quina utilitat tindrà aquesta convocatòria?

La utilitat primordial és la de fer objectiva la voluntat popular en matèries d'interès públic. Però a més vol posar a punt una eina de debat i de vot digital que es pugui fer servir de base per properes edicions, que es pugui servir per fer més multireferèndums.

També pot contribuir a enfortir una xarxa de col·lectius i persones, pot generar -ja està generant- uns aprenentatges i unes pràctiques i col·laboracions per potenciar el debat i la participació directa de les persones. El debat és molt important per nosaltres perquè entenem que multireferèndum no vol ser una enquesta sinó un exercici de recuperació de la sobirania, i per tant, vol promoure la reflexió i el debat sobre els temes que es proposen.

A les assemblees hem reflexionat que és important que els col·lectius que proposen una pregunta, treballin també l'aspecte "I després del multireferèndum, què?"

Ens agradaria que fos una eina de futur, al servei d'una xarxa que segueixi teixint l'hàbit de la democràcia directa als pobles i ciutats. Des dels principis de justícial social i ambiental.

 

Les votacions es faran entre el 23 d'abril i el 25 de maig. Com s'organitzaran?

L'objectiu és fer un procés en paral·lel a la democràcia "representativa" que acabi el mateix dia de les eleccions europees, el 25 de maig. La idea és combinar els dos tipus de votacions: el digital i el presencial. El presencial del 25 de maig, però també presencial, a més de digital, anticipats. El vot digital anticipat tindria lloc des del 23 d'abril al 16 de maig. El Partit Pirata està modificant una plataforma que es diu "agora voting", que permetrà fer les votacions a la web del Multireferèndum.

El vot presencial anticipat serà des del 17 al 24 de maig i estem pensant que sigui a centres de treball, centres cívics, escoles, casals, ateneus, i els llocs que es proposin des del voluntariat i les persones que vulguin participar a la iniciativa.

 

Com es pot ajudar, contribuir a promoure aquest "Multireferèndum"?

Hem posat en marxa una campanya de micromecenatge, en base a un pressupost de mínims i un d'òptims, on apareix el que ens pot costar la campanya. Està tot desglossat a goteo.org. Però no només cal preocupar-se per la qüestió del cost econòmic de la campanya sinó que cal difondre-la, explicar-la, comunicar-la a la gent.

És un moviment assembleari. Es pot participar a les assemblees . N'hi ha una al mes, com a mínim. Es pot consultar la convocatòria a la web del Multireferèndum. Es pot participar puntualment com a voluntari de mesa, només durant la setmana del 17 al 25 de maig o participar en l'escrutini. Es pot oferir una seu com a seu per promoure debats. Es pot crear un grup local per coordinar totes aquestes activitats. Es pot ser fedatari, per vigilar que el procés de recollida de vots, el recompte, l'escrutini sigui fidedigne. Es pot fer suport portant taules cadires, taules, facilitant l'accés a Internet... hi ha molta feina a fer.

Així que animem a contribuir en l'èxit de la convocatòria i a substituir el "no ens representen" per "ningú no ho farà per nosaltres".