María Ramírez: les retallades afecten els transplantaments

Atención, abrir en una nueva ventana. PDFImprimirCorreo

Salud - Clínica

No hay traducción disponible

foto maría catalegblanco y  negro

 

Les persones que han sofert trasplantaments no troben a la farmàcia els medicaments que necessiten desprès de l'operació
"A vegades, penso perquè m'han trasplantat si després no poden garantir-me que podré viure"

Les persones que són sotmeses a trasplantaments d'òrgans (ronyó, fetge,...) necessiten prendre la resta de la seva vida medicaments immuno-supressors per evitar que el seu cos rebutgi el nou òrgan. Són medicaments cars i això, combinat amb l'endeutament del govern de la Generalitat amb les farmàcies, ha fet que a moltes d'aquests locals no en disposin. Això provoca una angoixa lògica en les persones trasplantades, que, en ocasions, han hagut d'anar directament a la farmàcia hospitalària a buscar aquests medicaments vitals. I no sempre els aconsegueixen allí.

Entrevistem a Maria Ramírez, trasplantada de ronyó, que ha viscut aquesta experiència terrible i no té cap garantia que no es torni a repetir.

 

Maria11

 

Perquè no pots aconseguir els medicaments que necessites a la farmàcia?

Cat-Salut no paga a les farmàcies i té un retard en el pagament del que van dispensant. Les farmàcies tenen, per tant, un forat, no poden cobrir les seves factures amb els distribuïdors i aleshores els distribuïdors no serveixen a les farmàcies.

 

Explica'ns el teu cas

A mi em van operar el juliol del 2011. Va anar tot perfecte. Durant un any i escaig no he tingut cap problema, ni de trobar els medicaments ni de la meva evolució. Només els lògics que suposa que prens una medicació que s'ha de control.lar molt, ens fan una revisió trimestral, analítiques,... Estem parlant de defenses. He de prendre medicaments tres vegades al dia. Hi ha el risc que es descompensi el tema viral.
Abans, anaves a la farmàcia i en sis hores tenies els immunosupressors. No hi havia cap problema. Anaves amb la recepta electrònica, agafaves el que necessitaves i ja està. Però el gener va començar que et deien que trigarien 24 hores o dos dies a tenir el medicament. Cap a l'abril, ja no eren dos dies, sinó quatre o sis.
Ens vam acostumar jo i d'altra gent a anar deu dies abans a la farmàcia perquè fessin l'encàrrec. Cada cop s'ha anat complicant més. Jo he hagut d'anar tres vegades a l'hospital a buscar la meva medicació perquè no només la meva farmàcia sinó que a d'altres on he anat tampoc me la servien. Primer em deien que com que no era client i que havien d'avançar els diners de la seva butxaca, ho reservaven pels seus clients,
Però, al novembre, ja ni això, ja era el màxim que em podia passar: no em donaven data. No tenien cap distribuïdor que els garantís el medicament. I això una farmàcia darrera l'altra. Vaig estar més d'una setmana, cada dia anant a quatre o cinc farmàcies, per res...

 

I si no prens els medicaments?

Si no els prenc, perdo l'òrgan i arrisco la meva vida. I em va costar molt d'aconseguir, perquè vaig estar tres anys de diàlisi.

 

Si el medicament fos més barat, hi hauria tots aquests problemes?

No ho sé, perquè en el nostre cas els genèrics no serveixen. Jo he tingut càncer a les dues mames i no em poden donar qualsevol cosa. Els immunosupressors tenen el risc que poden provocar càncer, com a efecte secundari. Has d'anar amb molta cura. Però, clar, un dels problemes és que són cars.

 

Vas trucar directament a l'empresa farmacèutica Novartis, que fabrica el medicament...

Sí. Com que m'estaven dient tot això, vaig anar a parlar amb el responsable de Farmàcia de la Vall d'Hebron i li vaig explicar el problema. Em va donar el telèfon de Novartis per trucar directament i em va dir que tenien el compromís de servir-te el medicament en 24 hores a la farmàcia quan el demanaves.

Els vaig demanar si el problema és que no tenien medicaments en stock i que per això es trencava la cadena. Però em van garantir que no, que el que passa és que no poden portar-ho directament als pacients, que ha de ser a través de les farmàcies. I a la farmàcia em diuen que el problema és que estan obligats a treballar amb els distribuïdors.

 

Algú està mirant de fer negoci jugant amb la vida de gent com tu?

Novartis hi surt perdent si no té demanda. Crec que aquesta qüestió té més a veure amb els majoristes. No n'hi ha molts i els que hi ha tenen control·lat tot el mercat. Si no serveixen a les farmàcies estan creant una situació d'alarma on una medicació que per nosaltres és quotidiana s'està convertint en una urgència.

 

Estem davant d'un efecte clar i terrible de les retallades en els pressupostos de la salut pública

És com deteriorar-ho tot. Però quan t'hi va la vida... A vegades, penso perquè m'han trasplantat si després no podien garantir-me que podria viure. Sort del suport de molta gent, metges, l'assemblea que defensa la salut pública al meu barri, .... sinó, suportar tot això... Ningú no hauria de viure-ho. Ni jo ni ningú. S'ha de preveure abans i no arribar mai a aquests límits.