Maria-Mercè Marçal, veus entre onades

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Literatura

Portada Veus entre

 

Aquest llibre és el resultat editorial d'una elaborada i aprofundida tesi doctoral "Cos i gènere en el discurs poètic contemporani: anàlisi contrastiva de la poesía de Vicent Andrés Estellés i Maria-Mercè Marçal" de Laia Climent que l'editorial Tres i Quatre del País Valencià ens posa a l'abast conincidint amb els 15 anys de la mort de la poeta.


L'autora ens explica en conversa amb La Independent, que" volia fer la tesi sobre J.V.Foix on volia treballar el tractament dels sentits corporals en la poseia foixiana". El seu director, però, li va oferir d'altres possibilitats entre les quals hi havia l'estudi de l'obra de Maria-Mercè Marçal. "Vaig adonar-me, diu l'autora, que quan em vaig aproximar a l'obra marçaliana, aquesta em va tocar de fons. Vaig veure que la temática de la corporalitat era molt potent i que, l'estudi que volia fer amb la poesía foixiana, s'adeia molt més amb la poesía de la Marçal. En definitiva amb l'escriptura feminista. És per això que vaig orientar la meva tesi a l'estudi del cos i la poesía marçaliana".

La tesi, doncs, va requerir, no solament endinsar-se dins l'obra poética de Maria-Mercè Marçal,sinó que va requerir un munt d'hores de converses amb distintes persones de l'entorn de la poeta: Ramon Balasch, Xavier Bru de Sala, Miquel de Palol, Maria Conca, Adela Costa, Teresa Albèrnia, Vicent Alonso, Anna Montero, Vicent salvador i Cinta Massip. Tria que va fer en funció, segons Laia Climent, "perquès ón de referencia necessària per entendre la primera época de Maria-Mercè Marçal. L'última part és solament un inici de la següent etapa –dels 80-90- de Maria-Mercè Marçal, però en les dues primeres parts apareixen els personatges clau d'aquella época".

I és cert, no es podría entendre el seu pas per LLibres del Mall, con assenyala Laia Climent sense parlar amb Ramon Balasch i Xavier Bru de Sala. Afirma, així mateix, que l'aparició de una qüestió molt important que remarca l'autora de la tesi i del llibre és que no podía pasar per alt les vivències viscudes per la poeta al País Valencià."M'interessva molt explicar la ideología descentralitzadora de l'escriptora, i em sembla que amb les diferents entrevistes de la gent del PSAN queda bastant reflectit. És veritat que Marçal baixava molt a València, i per això he volgut entrevistar a les amigues i als amics del PSAN del País Valencià."


A la pregunta feta per aquesta redacció sobre com podem valorar amb la perspectiva del temps l'obra de  Maria-Mercè Marçal, l'autora del llibre Laia Climent, assenyala: "Bé, crec que és una obra que conté una evolució literaria i estètica molt evident. La seva estètica va molt lligada a la seva ideología de gènere i a les seves quimeres del moment. Crec que, des que comença a investigar sobre l'experimentació lésbica i verbal alhora i sobre l'experimentació corporal de la maternitat, Marçal comença a fer una poesía molt marcada i molt diferent de la resta. És una veu nova,encara avui, en el panorama literari català. La proposta d'aquesta paraula dita des del cos és,segons la meva opinió, la grandesa de la poesia marçaliana".


A través del llibre podem entendre algunes de les característiques més remarcables de la poeta: el seu compromís com a dona, com a feminista, les seves arrels i estima profundes al país (podriem parlar de Països Catalans) i la seva consciencia de clase que manifesta en la seva Divisa: A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".