Entrevista a Laura Zurbriggen

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Salut - Salut sexual i reproductiva

Laura Zurbriggen

Laura Zurbriggen

Aquest ha estat el primer any que es va fer un taller sobre l'ús segur del Misoprostol a la Trobada Nacional de Dones d'Argentina. Laura Zurbriggen, integrant de Socors Rosa de Córdoba, part de la xarxa Socorristes en Xarxa, i que porta anys militant per la legalització d l'avortament, fou una de les talleristes. Explicà a la Independent com es fou conformant el Socors Rosa, una militància que salva vides.

 

Cuants anys fa que participeu en les trobades nacionals de dones?

Sempre hi hem estat participant com a part de la Campanya Nacional pel dret a l'Avortament Legal, Segur i Gratuït i aquest any vàremdecidir-nos a fer una aposta més forta. Vinguerem darrere d'una pancarta que diu "Socorristes en Xarxa. Feministas que avortem". I estiguerem participant en els tallers d'estratégies on proposarem a la comisió organitzadora un taller exclusiu sobre ús segur del Misoprostol. No pogué fer-se i el que ferem fou participar en dos tallers i allí hi treballerem l'ús segur del Misoprostol. Estigué bé, interesant. Hi hagué moltes companyes de Tucumán que volen començar a organitzar-se i ens preguntaven molt, perquè tenen por. I nosaltres els explicavem que per arribar on estem avui hem tingut un llarg procès. I moltes coses les hem anat incorporant en el camí pensant col·lectivament. També fou tot un debat intern el lema "Feministas que avortem" per que pensem que calia treure la paraula avortament del clóset.

A aquesta trobada vinguerm amb moltíssim material sobre les las socorristes en xarxa i estiguerem repartint-lo a tots els tallers, més de 10.000 posters i volants on expliquem qué és el Misoprostol i com utilitzar-lo. I s'hi explica un intercanvi de 10 pasos de com es fa un avortament amb pastilles.

 

Qué és el Socors Rosa?

El Socors Rosa és un grup de dones feministes que forma part de la Campanya Nacional pel dret a l'Avortament Legal, Segur i Gratuït. Estem a la campanya treballant per la llei, pensant estratègies perquè el Congrés pensa que les dones avortem i que no ho fem en la clandestinitat, moltes dones se'ns apropaven i ens deien: "Jo tinc el problema ara i ho necessite resoldre". Algunes companyes vam anar pensant que calia acompanyar aquests processos també. El llibre de les companyes lesbianes feministes per la descriminalización de l'avortament "Més informació, menys riscos", que recull tota la informació de l'Organització Mundial de la Salut de com avortar amb Misoprostol, ens va ajudar a pensar que nosaltres també podíem acompanyar a dones en processos d'avortaments. Vèiem que cada grup va començar a organitzar-se al seu territori. I cada vegada que hi havia plenària de la Campanya Nacional pel Dret a l'Avortament Legal, Segur i Gratuït, les que acompanyem en concret alguns processos de dones, començarem a pensar que ens calia ajuntar-nos en el mitg de la Campanya. Cadascuna explicava la seva experiència de com acompanyava al seu territori. I així va ser com va nèixer la xarxa de les socorristes. El socors Rosa es diu així perquè en els anys 60 i 70 les feministes franceses, italianes i d'Estats Units mentre treballaven per la llei també feien acompanyament a dones.

 

D'on sorgeix el nom Socorro Rosa?

A França es deien així, també hi havia el grup "Maternitat lila", a Argentina les companyes de l'oest tenen una línia que es diu "Rosa t'escolta"...

 

Una d'aquestes experiències franceses és explicada a la pel·lícula documental "Ella té els ulls molt oberts".

Laura: Sí, i això ens va ajudar a pensar que unes altres ja ho havien fet i que nosaltres no som ni les úniques ni les primeres, sinó que recuperem eixos sabers i eixes experiències. Ara ens sorgeix molt la discussió què fem i què no fem si surt la llei. En aquesta pel·lícula es reflecteix molt bé que les dones quan van tenir la llei es van dividir perquè algunes van pensar que la lluita ja havia finalitzat, i unes altres van dir: "L'Estat ha de garantir el dret a l'avortament però queden fora les immigrants, les menors d'edat..." Nosaltres també ens preguntem què passarà aquí a Argentina quan surti la llei. Jo personalment crec que haurem de fer un altre treball. Perquè si tinguerem la sort que l'any que ve s'aprovés la llei, els metges dels hospitals públics no estan capacitats.

No és el mateix ser socorrista a Neuquén que a Còrdova o que a Mendoza. Cada província té un context particular. A Còrdova la resolució de la Cort Suprema de Justícia no s'està complint.

 

Laura Zurbriggen2

 

 

Explica'ns sobre aquesta resolució, què dictamina i com es va donar?

La resolució diu que només amb una declaració jurada de la dona que va ser violada ja li han de practicar l'avortament sense necessitat de denuncia. A Còrdova una organització, "El portal de Belén" va presentar un recurs d'empara i un jutge de l'Opus Dei, li va donar validesa a aquesta empara.

Llavors l'article que diu que amb només la denúncia es pot practicar l'avortament no s'està complint en aquesta ciutat. A la regió de Mendoza el Misoprostol ni tan sols s'aconsegueix, no el venen en cap farmàcia. A Neuquén sí es compleix aquesta resolució és perquè les companyes activistes han aconseguit la forma de trobar-se amb les i els metges, hi han fet tallers, hi han xerrat, han trobat formes d'organitzar-se.

El Misoprostol, que és el nom genèric de la droga, s'utilitza per a problemes gàstrics. Produeix contraccions uterines. Hi ha tot un protocol que nosaltres hem elaborat, estudiat, que l'hem organitzat primer d'una forma i després d'una altra, de manera que sigui fàcil i qualsevol dona el pugui llegir i entendre.

 

Quina és la llei que regula l'avortament?


És l'article 86 del Codi Penal de la Nació i diu que hi ha tres causes: violació, malformació, i risc de vida per a la dona. El que ocorre a Argentina és que quan una dona arriba a un hospital i diu: "Tinc una malaltia, estic embarassada i vull avortar", els metges la judicialitzen. Llavors, la Cort Suprema de Justícia, arran d'un cas que va ser conegut com MRL va fer una resolució que deia: "Deixin-se de fotre, no han de judicialitzar els casos". I va treure l'article on dictamina que només amb la declaració jurada ja es pot practicar l'avortament. Aquest cas havia estat per la violació d'una nena menor amb certa discapacitat mental, que no havia volgut denunciar al seu violador per tractar-se d'un familiar. A Buenos Aires, a l'hospital Fernández, unes metgesses fa poc van denunciar a una dona que s'havia practicat un avortament. Segueix havent-hi traves per més que la llei digui una altra cosa.
Nosaltres fem omplir una fitxa amb diverses preguntes a tots els casos que acompanyem, perquè diem que això és evidència també i és seguir pensant perquè l'avortament segueix sent il·legal, treure la idea que totes les adolescents avorten, perquè no és així. Veiem que moltes vegades s'arriba a un procés d'avortament perque ha fallat un mètode anticonceptiu. No és solament perquè són unes irresponsables. Ens serveix per pensar perquè l'avortament és il·legal i també quines altres coses seran necessàries quan sigui legal.

 

La resolució de la Cort et fa pensar que hi hagi una predisposició institucional a aprovar una nova llei de l'avortament?

Jo crec que sí. Però crec personalment, que és aquest govern el que està posant la trava. Veiem polítics que són nomenats per a prefectures i que són fonamentalistes religiosos. No sé com es va a resoldre aquest tema, encara sembla que estigui verd i els metges tenen molta por. En tots els països on l'avortament es va legalitzar va ser perquè va haver-hi una lluita conjunta entre el sector salut i les feministes. I aquí estem recentment començant a veure algunes i alguns metges que s'apropen.

 

Sí, però l'any passat a l'última sessió del Congrés hi va entrar la proposta de llei a debat

Si, però ara amb la reforma del codi civil i comercial que es tractarà en el Senat i que parla de la vida des de la concepció. Què ens diu això? Que no li interessa al govern el debat. Perquè una diputada del Front per a la Victòria (partit de govern) va ser la que va posar aquesta clàusula i es va acceptar.

 

Com a Socors Rosa, hi són a tot el país?

Hi som a diverses províncies. I cada grup té una forma diferent de trobar-se amb les dones i de portar endavant el procés. Es treballa de forma autònoma en funció de cada context. Les fitxes que s'omplen també són diferents. Nosaltres preguntem molt sobre quins anticonceptius utilitzen, després del procés els demanem que es facin un control, ens tornem a trobar amb elles...

 

Amb quines dades treballen? Quantes dones es realitzen avortaments amb Misoprostol?

De gener a setembre havíem acompanyat 81 casos, suposo que ara en portem més de 100. I és el mínim perquè hi ha moltes dones que no vénen al Socors, n'hi ha altres que es practiquen avortaments amb altres mètodes.

 

No tenen xifres a nivell nacional?

No, però l'any que ve al març tindrem una trobada de socorristes en xarxa a Neuquén i  veurem què fem amb tota aquesta informació.

 

Quan es van conformar com a socors Rosa a Còrdova, ja eren un grup de militància feminista?

No. Algunes ja erem a la campanya pel dret a l'avortament, hi havia una metgessa que ja venia fent acompanyaments, una altra companya era sociòloga i havia investigat molt sobre aquest tema. Una altra tenia un marit que tenia una farmàcia, i quan va ser a la presentació del llibre es va apropar.
El grup de Còrdova és ben heterogeni perquè venim de diferents espais de militància. Vam tenir unes reunions, comprarem una línia de telèfon...

 

Atenen per telèfon?

Primer per telèfon i decidim un lloc de trobada. Totes les companyes que formem part de socorristes en xarxa ens ajuntem amb les dones, xerrem amb elles, omplim la fitxa, tenim un instructiu i li diem com ho ha d'utilitzar, les ajudem a aconseguir el Misoprostol, que no és tan fàcil, i després fem el control post.