Dones periodistes mexicanes, tan fràgils en el seu exercici com els homes

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Media - ICT - Llibertat d'Expressió

There are no translations available.

Malgrat els mecanismes de protecció estatals i l'existència d'una xarxa nacional d'autoprotecció, des d'inicis de 2013 han estat assassinats tres periodistes mexicans, tres van desaparèixer i són constants les agressions contra aquests professió que veu limitada la seva llibertat d'expressió.

La impunitat és el que distingeix aquests atacs a la llibertat d'expressió i així es va constatar en l'intercanvi d'experiències de més de 120 periodistes de 22 entitats del país que, convocats per la Casa de los Derechos de los Periodistas, van realitzar la seva II Trobada Nacional per analitzar "La responsabilitat social del periodisme en un entorn de violència".

El diagnòstic va ser expressat per la presidenta de la Casa dels Drets de Periodistes, Judith Calderón, i certificat per Gerardo Sauri Suárez, titular de la Secretaría para la Promoción de los Derechos Humanos y Incidencia en Políticas Públicas de la Comisión de Derechos Humanos del Districto Federal, que va assegurar que la capital del país i els estats d'Oaxaca i Veracruz van concentrar el major nombre d'atacs, fins octubre de 2013.

El 2012, va dir, es van conèixer 190 agressions, xifra que serà superada enguany.
La trobada, finalitzada el dissabte 2 de novembre, per primera vegada va analitzar la visió de gènere, que permet fer visible les diferències en el tipus d'agressions entre homes i dones, en reconèixer que la participació femenina en tots els camps de l'activitat econòmica i social del país posa en risc les professionals del periodisme.

La periodista Carmen Aristegui, conductora de notícies a ràdio i televisió i que ha rebut permanentment pressions per limitar els seus marges de crítica, va proposar la utilització de codis d'ètica i recórrer a la figura de l'Ombudsman per part dels i de les periodistes, perquè pugui complir-se el dret fonamental que té la societat a estar ben informada.També va abordar el tema d'amenaces, fustigació i fins mort que troben aquests i aquestes professionals a Mèxic, per part dels poders reals en cada entitat de la República, amb la qual cosa es pretén aniquilar el dret a informar degudament a la ciutadania.

Aristegui, que ha estat guardonada en diversos països i que ha de circular en un vehicle blindat, va dir que Mèxic té una llarga llista de desafiaments que involucren a les i als periodistes, els mitjans de comunicació i a la pròpia audiència. El major d'ells, va precisar, és professionalitzar el treball periodístic perquè respongui a allò que urgentment està demandant la societat: veracitat en les notícies.

El problema principal, va dir, és sistèmic i estructural perquè les relacions del poder polític amb els mitjans de comunicació estan determinades per l'ús que es fa dels recursos públics en matèria informativa, amb tendència més a l'afalac del funcionariat que a complir amb la seva veritable funció d'informar degudament a la població.

Va afegir que en plena campanya electoral va sorgir la promesa del president Enrique Peña Nieto de transparentar l'ús dels recursos públics destinats als mitjans de comunicació. Això no s'ha complert, però és obligació del periodisme insistir-hi, com és el cas de la proposta d'una Comissió Anticorrupció, un altre dels oferiments que sembla haver quedat només en el paper.

També va fer veure que els mitjans de comunicació no han aconseguit donar, en conjunt, una resposta contundent a les agressions que pateixen els i les periodistes a tot el país. "No hem pogut respondre amb fermesa als greuges", va afirmat.

Va afegir que mentre els costos siguin mínims per als qui cometen els atacs als i les periodistes, aquests seguiran passant, i per això va fer una crida a pujar el to al nivell de rebuig i protesta.

En resposta a una pregunta, va reconèixer que la majoria dels mitjans d'informació estan en poder de l'empresa privada, que imposa els seus interessos en el tractament de la informació. Davant d'això va proposar que els periodistes intentin un acord amb els propietaris mitjançant codis d'ètica que garanteixin, almenys, els límits informatius on es puguin moure amb marges de major llibertat.

Això, va admetre, no és tasca fàcil, però pot ser un principi per trencar el sostre de vidre amb què s'enfronten els informadors i informadores a l'hora d'exercir la seva professió.

També va proposar impulsar la figura de l'Ombudsman amb poder jurídic per a representar, intervenir o ser guardià de drets ciutadans com el de la informació, que  aconseguint-ne una bona utilització pot esdevenir un gran aliat de la professió  periodística.

Es tracta, va explicar, d'anar construint una nova cultura en què els amos dels mitjans de comunicació, periodistes i fins i tot l'audiència vagin identificant-se amb nous codis d'ètica en el tractament de la informació, per assenyalar emfàticament tot allò que sigui reprovable.

Aristegui va sostenir que diàriament ocorren pràctiques antidemocràtiques en l'ús de la informació, en tantes ocasions que ja es veu com una cosa natural, però si s'insisteix amb aquestes eines, amb codis d'ètica i la figura de l'Ombudsman, les actuals regles del joc poden anar canviant. "Aquesta és una ruta per on podem conduir els nostres esforços", va recalcar.

Un altre aspecte a tenir en compte és el punt "J" de la IV Conferència Mundial de la Dona, celebrada a Beijing el 1995, que estableix la igualtat entre homes i dones a l'interior dels mitjans de comunicació i el dret a la informació com un dret indispensable per a elles.

Això obliga els governs a crear noves lleis i als mitjans, a establir codis d'ètica i sistemes d'autoregulació i a garantir la capacitació per a les dones periodistes i tancar les bretxes digitals. Va emfatitzar Aristegui que aquest és un exemple que podria aplicar-se per tots els assumptes de la ciutadania mexicana i de les i dels periodistes en particular.

La II Trobada va ratificar el llarg procés d'intervenció (CDP) per impulsar noves legislacions de protecció a periodistes, de mecanismes que assegurin la seva llibertat d'expressió i per professionalitzar als i a les qui exerceixin l'ofici periodístic, com una forma de garantir el dret a la informació de tota la ciutadania.

La secretària general del Sindicat de Treballadors de la Jornada, Amalia Rivera del Cabada, va destacar l'enorme importància que té per a qui exerceix el periodisme, una mirada que abraci i amb perspectiva de gènere que comprengui la violència irrefrenable contra les dones a Mèxic.

Va oferir un detallat examen de com les redaccions del país s'han nodrit cada dia més de dones i que molts temes ocults han estat revelats per aquestes professionals. Anabel Hernández, autora de Los señores del narco, va compartir les seves experiències de dona periodista. Va dir que no li competeix a ningú més que a ella mateixa desenvolupar el seu treball de periodisme d'investigació i que ha trobat, com un dels temes més impactants és el de la tracta de nens i nenes amb fins d'explotació sexual, sobre el qual elabora un llibre.

La II Trobada Nacional va concloure amb la formació d'una Xarxa Nacional de Periodistes que, sota enllaços d'autoprotecció, podràn avançar en mecanismes de prevenció, autoregulació i noves formes d'abordar la violència en els seus mitjans de comunicació.

 

DADES

Els periodistes morts són Jaime Guadalupe González a Chihuahua el 3 de març, Alonso del Pujol Noriega en Puebla el 14 d'abril i Daniel Alejandro Martínez Bazaldúa el 24 d'abril a Coahuila.

A més hi ha tres desapareguts: Sergio Landa a Veracruz al gener, José García a Chihuahua al març i Gerardo Padilla a l'abril, a Chihuahua. Hi va haver 181 agressions, sent les més freqüents els cops, amenaces, robatori d'equip, entre d'altres.
Els mitjans que han estat atacats són Diario de Ciudad Juárez i Canal 44 el 6 de març a Chihuahua, diari El Mural a Guadalajara el 18 d'abril, La Mañana a Nuevo León el 12 de maig, el diari Libre al Sur de Districte Federal el 15 de maig, Notivisión a Veracruz, el Siglo de Torreon a Coahuila, Presència de Veracruz, el Piñero de la Cuenca a Oaxaca, la   revista Luces del Siglo a Quintana Rosego i Contexto de Durango.