Nous Reptes en el Periodisme Femení

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Llibertat d'Expressió

Sobre la Primera Jornada de la V Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere 

 logo V E I RIPVG

La innovació tecnològica, els mitjans digitals, la violència exacerbada, la corrupció i altres fenòmens socials del segle XXI imposen nous reptes al periodisme i davant d'això cal que les reporteres aprofitin l'oportunitat de formar part d' un mitjà des d'on puguin explicar les històries de les dones.


Durant el VTrobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG) i de la Xarxa Nacional de Periodistes que es realitza a Mèrida, Yucatán les participants van assenyalar que les dones que exerceixen el periodisme tenen el repte d'adaptar-se al nou entorn comunicatiu i amb el seu treball seguir donant veu a les dones.

A parer de la periodista d'origen cubà Mirta Rodríguez Calderón, avui les reporteres fan una tasca informativa imprescindible i és segur que en el futur elles també seran els que reportin les tragèdies, desemmascarin la corrupció, donin compte dels descobriments tecnològics i parlin dels judicis històrics.

Rodríguez Calderón, va recordar que les periodistes són els que a través de la seva cobertura informativa mostren la misèria dels seus pobles, la violència de gènere i altres conflictes socials, un treball que les fa triomfadores perquè gràcies a elles les noves generacions de reporteres avui poden fer periodisme.

Les dones que van començar a fer periodisme amb perspectiva de gènere -va dir la també docent- es van enfrontar al masclisme i a la incomprensió dels seus mitjans i col·legues, però tot i així van aconseguir obrir portes des dels llocs més discrets de les redaccions i poc a poc van construir els seus articles a les primeres planes dels diaris, a la televisió i a la ràdio.

Va recalcar que elles van ser les qui van encarar els reptes en fundar publicacions i aconseguir entrar a la "gran premsa", un espai que fins fa uns anys era exclusiu dels homes, així mateix van mostrar les seves capacitats i suportar l'assetjament dels companys que en el seu moment es burlaren del periodisme amb perspectiva de gènere.

Al seu torn la presidenta de l'agència catalana "La Independent" (Estat espanyol), Montserrat Minobis,va destacar que no s'ha d'oblidar que l'exercici periodístic té una funció social i va lamentar que actualment el mercat laboral no busqui periodistes sinó especialistes en comunicació, redacció de continguts, responsables de comunicació d'empreses i gestors de portals d'internet, fet que ha debilitat aquest ofici.

Sobre aquest tema Lucia Lagunes Huerta, periodista i directora de Comunicació i Informació de la Dona AC(CIMAC),va lamentar les condicions actuals del periodisme que han obligat els mitjans de comunicació a privilegiar la immediatesa en lloc de donar prioritat a la investigació ia la aprofundiment de la notícia.

Va precisar que un argument per esquivar la investigació és dir que les audiències no estan disposades a llegir més de 500 caràcters i per tant que les reporteres ara han de ser venedores de notícies, ser creatives, publicar fòrums i infografies i fer de la informació un espectacle.

La també sociòloga va criticar que a més a més les insercions pagades i els publireportatges es presenten com informació, fet que mostra que es vol disfressar l'aliança que hi ha entre els amos dels mitjans i els representants del poder que imposen la seva línia editorial.

Tot i així la periodista va cridar a les integrants de les xarxes a seguir trobant noves formes de fer recerca en profunditat, de col·locar temes en els seus mitjans sense que es converteixin en històries d'escàndol i deixar de creure que la informació ha de ser del tot objectiva.

Va assenyalar que la lògica del poder masculí ha fet creure que no cal explicar el que els hi  passa a les dones perquè s'afirma que elles són una minoria, però va destacar que sense aquesta informació termes com" feminicidi, drets sexuals i reproductius o dret a decidir" no formarien part de l'agenda periodística.

Finalment Estefanía Sánchez Navarro, locutora i productora de Ràdio Chinelo, va exposar que un repte més de les persones que exerceixen el dret a la llibertat d'expressió és ser historiadores i compartir les lluites d'altres dones, difondre les anècdotes i fer visibles les forjadores de la societat actual.

Va coincidir en que el desafiament és construir un periodisme sòlid davant de la recerca de l'immediat, recuperar la memòria i enfrontar les magres condicions laborals. Va afegir que les periodistes que treballen en mitjans alternatius a més han de sortejar les crítiques i descrèdit de les grans empreses de comunicació.

En un altre tema va assegurar que no es pot considerar l'internet com la millor de via d'informació ja que és poca la població que té accés a aquest servei i a les xarxes socials, per això va convidar a defensar la llibertat dels mitjans equitatius i democràtics que avui operen.

A la primera jornada d'aquesta trobada que va reunir periodistes de Mèxic i altres països, es va reconèixer la tasca de precursores del periodisme amb perspectiva de gènere com la cubana Mirta Rodríguez Calderón, l'argentina Liliana Hendel, la tabasquenya Cecilia Vargas, la colombiana Fabiola Calvo i la catalana Maria Montserrat Minobis.

 

5encuentroperiodistas015encperiodistas