Sense drets per a les dones només hi ha violència

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

Aquest editorial fou escrit, el canvi d'any, com un balanç internacional sobre els drets de les dones per la periodista Premi Nacional de Periodisme de Mèxic, Sara Lovera.

Progrés zero el 2010

simbol
Si poguéssim obtenir una fotografia nítida de la realitat de les dones en el món sota les nevades d'hivern, les guerres persistents, i la violació dels drets fonamentals, trobaríem una línia transversal dolorosa: la violència contra elles que sobresurt com un halo que afecta a més de la meitat de la població. I tot i que en totes les regions del món es té consciència de la situació, i es desenvolupen polítiques públiques, lleis i accions, la dura realitat sembla intacta i persistent d'un costat a l’altre de la Terra, del Congo als països islàmics, de Grenlàndia a la Patagònia: la violència contra les dones va unida a la incapacitat global de disminuir la desigualtat entre homes i dones.            

navi_pillay

 Fa poc més d'un mes, la jurista sud-africana Navi Pillay, Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, va afirmar que "cap nació rica o pobra, sigui una dictadura o una democràcia, ha estat a punt d'eliminar la violència contra les dones". Els informes d'Amnistia Internacional, els balanços dels Objectius del Mil·lenni, la resplendent nova oficina de les Nacions Unides anomenada ONU Dona o els informes estatals i regionals coincideixen amb Pillay.

 

Les xifres són escandaloses, sis milions, seixanta milions o 600 milions. El 60 per cent de les dones en el món ha patit actes de violència almenys una vegada a la vida, per l'únic fet de ser dones. Els números són de proporcions pandèmiques i és tan enorme la xifra que congela qualsevol dada de progrés.

Potser aquesta realitat, que pot pintar de vermell immenses zones geogràfiques, indica que la violència contra les dones és per motius de gènere, però no ocorre en el buit. Sol ser un problema vast, de fracàs institucional, de  normes que perpetuen o toleren els maltractaments, de relacions entre els gèneres perillosament distorsionades o desiguals. El 2010 aquestes pràctiques profundament arrelades tiren per terra qualsevol dels propòsits nacionals o internacionals per aturar-les, com els de la Quarta Conferència Mundial de la Dona que ja han complert 15 anys, o els informes de Desenvolupament Humà, que en tenen 20, o els Objectius del Mil·leni, que aporten gairebé les mateixes conclusions. 

 

Desequilibris d emocràtics i diversitats de la violència

La guerra i els desastres no causen la violència per motius de gènere, però la exacerben, o propicien que esclati amb més freqüència. El 2010 foren a l’ordre del dia les violacions succeïdes pels desastres a Haití, la guerra a l'Afganistan i les xifres creixents de feminicidi a Amèrica Llatina i en zones de guerra que van deixar una estela de violència masclista a Guatemala, Mèxic o Colòmbia.

El context compta, la violència no és en el buit, els febles teixits democràtics contrasten amb alguns tímids avenços per a les dones, com les xifres mundials de cobertura educativa i el creixent lideratge polític i social, encara que elles siguin les principals víctimes de maltractament i del nombre d'abusos i assassinats.

Els informes continuen considerant la violència com el reflex de la divisió sexual del treball, les barreres familiars relacionades amb el compliment de les responsabilitats domèstiques que se'ls atribueixen a les dones (disponibilitat de temps, càrrega familiar, tensions entre les diverses activitats i funcions públiques i domèstiques, poc suport de les parelles) continuen essent considerades com algunes de les dificultats i condicionants a què han de fer front les dones per assolir nivells de llibertat i autonomia.


Aprofundir en les diversitats de la violència és un assumpte de les i dels periodistes del món i dels qui busquen nous equilibris democràtics. Mirar el món a vol d'ocell indica:

• Desallotjaments forçosos massius de persones que van perdre casa seva a l'Àfrica. Per exemple, a Angola, Ghana, Kenya i Nigèria, que sovint les van situar encara més en la pobresa.

Augment de violència intrafamiliar contra les dones, violacions, abusos sexuals, i assassinats i mutilacions a Mèxic, Guatemala, El Salvador, Hondures i Jamaica.

Milions de persones migrants en països d'Àsia i Oceania, com Corea del Sud, Japó i Malàisia, van ser víctimes d'explotació, violència i abusos.

• Hi ha un brusc augment del racisme, la xenofòbia i la intolerància a Europa i l'Àsia Central.

• A l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica es va produir un augment de la inseguretat a causa dels atacs de grups armats, alguns d'ells aparentment alineats amb Al-Qaida, a estats com l'Iraq i el Iemen.

• Arreu del món, amb milions de persones vivint en la pobresa a causa de la crisi econòmica, energètica i alimentària, mostren la urgent necessitat d'abordar els abusos que repercuteixen en la pobresa.


Entre les recomanacions del 2010 per frenar aquesta situació que posa en perill els drets adquirits per les dones en els últims cent anys: cal que els governs rendeixin comptes pels abusos contra els drets humans que causen i agreugen la violència generada a tot el món.

Les dones, especialment les pobres, són les més afectades. Aproximadament 500.000 dones van morir per complicacions derivades de l'embaràs, la discriminació de gènere, les violacions dels drets sexuals i reproductius, i la negació del dret a atenció mèdica, causes directes de la mortalitat materna.

La suma i resta, en tot cas, és zero progrés en els drets de les dones.


*Sara Lovera és la responsable de les Relacions institucionals internacionals de la Independent