Núria de Gispert: "La llei de la paritat no m'agrada, però reconec que ha ajudat les dones a avançar”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Declaracions de la presidenta del Parlament de Catalunya a La Independent

La primera presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha proclamat Artur Mas cent vint-i-novè president de la Generalitat de Catalunya. L’acte ha tingut lloc el 27 de desembre en el Palau de la Generalitat, en un dels actes que més satisfacció personal li ha produït en tota la seva carrera política, després d’una setmana molt agitada. I ho ha fet gairebé sense veu.


                              

 

Han estat dies intensos de renovació de càrrecs, de traspàs de poders, de designació d’un nou president, d’anar a Madrid a comunicar aquesta representació al rei Joan Carles I i, finalment, de poder fer la declaració pública i solemne del nou càrrec de la primera autoritat del país. Núria de Gispert és la presidenta del Parlament més paritari de la història de Catalunya.

 


 

Núria de Gispert ha parlat amb La Independent sobre l’exercici del seu càrrec i les perspectives de futur.

 1.- Presidenta, aquest càrrec és un repte per a vostè?

És un repte perquè sóc la primera presidenta del Parlament  i, així doncs, al fer història ho he d’intentar fer molt millor que qualsevol altra persona per donar exemple, i perquè aquest repte ho sigui en positiu. Com dic, és una responsabilitat històrica per a totes les dones perquè significa normalitat democràtica.

2.-  Creu que aquest 41% de presència de dones a la Cambra catalana marcarà un abans i un després en la legislació catalana?

Jo penso que així pot ser, però no hem d’oblidar que aquesta important presència de dones diputades ve donada per la llei de la paritat. Això no vol dir que jo estigui a favor d’aquesta llei, però a vegades imposar serveix perquè ara hi hagi 56 parlamentàries, cosa que valoro molt positivament. Però a mi no m’agraden les imposicions. M’hauria agradat que la presència de dones diputades al Parlament  hagués estat una cosa normal.

3.-  El Parlament de Catalunya té més presència de dones que altres Cambres Legislatives, com l’europea. Vostè creu que és una imposició o el reflex de la incorporació de la dona a la societat?

Crec que és un reflex  de la incorporació de les dones en els càrrecs públics, on la dona s’ha incorporat, però tant de bo aquest increment donés exemple en l’àmbit econòmic, social i cultural, on la presència de la dona en càrrecs de direcció continua essent molt petita.

4.- Justament, el govern sortint té aprovada la Llei d’Igualtat que encara no ha entrat al Parlament. Aquesta llei serà una de les seves prioritats?

Correspon al nou govern impulsar les prioritats legislatives i caldrà esperar i veure com es van concretant. Coincideixo amb el nou president de la Generalitat, que en el seu discurs d’investidura va dir que ara és el moment de revisar lleis, i no de fer-ne tantes. Ja tenim una llei d’igualtat que més o menys funciona. Desconec el plus que tenia el projecte de llei del govern sortint.

 5.-  No creu que seria hora que en les comissions de treball hi hagués, en les seves presidències, una major visibilitat de dones diputades, tenint en compte el percentatge de dones elegides?

Això és una qüestió que dependrà dels grups parlamentaris quan arribi el moment de negociar les presidències i la resta de membres de les meses de les comissions, però faig una crida a les diputades a què defensin, si ho creuen necessari, la necessitat de més presència de dones en aquests òrgans.

6.-  Serà possible sota el seu mandat sentir i veure com els diputats i les diputades del país fan servir un nou llenguatge més d’acord amb la societat actual, amb una societat que volen més igualitària. En altres paraules, que la visió de gènere sigui transversal i incorporada a tota la legislació?

Això dependrà molt del tipus de legislació que es presenti. No sóc molt partidària que en les lleis es repeteixi massa sovint “homes i dones”, “nens i nenes”, “fills i filles”. Jo sóc jurista i crec que aquest tipus de llenguatge continuament expressat pot crear una certa inseguretat legislativa i confusió. Jo sóc més partidària que les lleis incorporin un article o una disposició que digui que allà on es diu, per exemple, fill, vol dir fill i filla. Jo defenso que les lleis siguin més simples i senzilles, més breus i més entenedores.

 


 

7.-  És la quarta persona d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) que presidirà la Cambra catalana. Com definiria la tasca dels seus predecessors?

Els tres predecessors que eren del mateix partit que jo milito van ser uns grans patriotes que van dedicar els seus esforços a portar la presidència del Parlament amb una gran dignitat i gran trascendència. A més a més, cal dir que el president Rigol va ser el primer que va obrir les portes a un nou parlament on line, i va aportar per la creació del Canal Parlament, de televisió, i per la incorporació de les noves tecnologies de la comunicació i la informació. El president Benach va continuar i va impulsar notablement que el Parlament  estigui a la xarxa, i va apostar per un Parlament 2.0 en la línia que li deia, de la feina feta per tots els presidents d’obrir les portes de bat a bat i d’apropar la institució als ciutadans.

8.-  Vostè forma part d’una saga familiar de juristes que han deixat petja en el país. Vostè mateix ho és i ja va presidir el Departament de Justícia en un dels governs del president Pujol. Per què s’ha decantat per la política en lloc de seguir com a jurista?

El meu pare em deia que ell havia estat jurista tota la vida i polític només una etapa molt curta de la seva trajectòria. Em va dir que jo m’havia de dedicar al dret una petita part de la vida, i que em veia més com a política. Realment, la política sempre m’ha agradat.

9.-  A quin estadi situaria la justícia actual al nostre país? Què li falta encara i què creu que s’hauria d’impulsar per trencar amb la imatge d’una justícia poc justa, moltes vegades lenta i ferragosa, i amb poca visió de gènere?

No crec que a la justícia hi hagi poca visió de gènere, perquè un 60% de magistrades catalanes són dones. Cada vegada hi ha més dones jutges i fiscals. Penso que la justícia i el món judicial s’està feminitzant en el bon sentit de la paraula. En els altres aspectes que em pregunta, voldria dir que no es pot dir que la justícia funcioni malament per determinades sentències que sovint destaquen els mitjans de comunicació. Sovint la premsa es fa més ressò de les males sentències que de les bones sentències, que són la gran majoria. Jo crec en la gran formació que tenen els jutges, magistrats i fiscals a Catalunya. Respecte que la justícia sigui lenta, això és conseqüència de la falta de mitjans.

 10.- Què li sembla la sortida de La Independent, primera agència de notícies amb visió de gènere?

És molt positiva perquè dóna veu a una part de la societat que molt sovint no ha tingut possibilitat de fer-la sentir.

 

Núria de Gispert ha dit que posarà en marxa un pla d’austeritat per a la Cambra catalana. No creu que la darrera sentència del Tribunal Suprem demanant que la Generalitat reintrodueixi el castellà afecti al model d’immersió lingüística que és un model d’èxit, i sí creu que Catalunya ha entrat en una segona transició política.