Resistència al projecte conservador islàmic de Tunisia

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

Aquest 18 de juny ha tingut lloc a la seu de IEMED, l'Institut Europeu per a la Mediterrània, a Barcelona, la conferència sobre el paper de les Dones en el procés de consolidació de la Democràcia a Tunisia, a càrrec de Basma Khalfoui, advocada i activista de Drets Humans, que després de l'assassinat del seu marit Chokri Belaid, líder del partit progressista El Watad, és ara símbol de la resistència al projecte conservador islàmic.


Basma_K
Basma Khalfoui. Foto d' Amada Santos

 

El director de l'IEMED Andreu Bassols inicià l'acte tot valorant el paper de les dones en la revolució tunisiana, expressant el desig que siguin confirmats, i no reduïts, els seus drets conquerits amb tant sacrifici. Com afirma en la presentació del darrer número de la revista Quadern de la Mediterrània, recentment editat, "els drets de la dona avui en el món àrab-musulmà són el termòmetre per mesurar la temperatura del procés democràtic". Assenyalà també que hi ha el perill que els partits polítics instrumentalitzin els drets de la dona, i que se simplifiqui el tema creient que només des de l'antiislamisme es pugui lluitar a favor de la igualtat, o d'altra banda, es confongui tradició amb religió (el 98% dels tunisians són musulmans) per imposar una interpretació dogmàtica dels textos religiosos.


IEMed.Foto1.TG-BK-AB-AR-TC_LdiaVilalta

D'esquerra a dreta: Tona Gusi, Basma Khalfoui, Andreu Bassols, Teresa Carreras i Maria Àngels Roque. Foto de Lídia Vilalta

A continuació Maria Àngels Roque, directora dels Quaderns de la Mediterrània, presentà el darrer número Mediterranean trough Women amb una trentena de contribucions d'investigadores i recordà que el 2006, a Istanbul, hi va haver la primera reunió interministerial EUROMED per reforçar el paper de les dones, després d'un estudi preliminar de la Fundació Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures, en la qual hi van participar l'IEMED i les principals associacions de dones mediterrànies. Barcelona el 2010, Casablanca el 2012, i Marsella el 2013 han estat després les seus dels Fòrum de la Fundació Anna Lindh, i on s'hi ha discutit temes com: Diàleg, Democràcia, Desenvolupament i Diversitat, i intercanviat experiències entre xarxes nacionals de dones comunicadores, acadèmiques, cooperants, artistes. El repte principal és com superar l'escassa representativitat de les dones com a agents de canvi en els països de la Mediterrània, en situacions marcades per la crisi socioeconòmica, i la discriminació en la vida professional i familiar. Per això en els Fòrum s'han presentat recomanacions i difós bones pràctiques.


IEMed.Foto3_LdiaVilalta

Teresa Carreras i Ma. Àngels Roque. Foto de Lídia Vilalta

 

Teresa Carreras, presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya-APEC, treballa des de fa més de vint anys afavorint la difusió de temes com: laïcitat, igualtat, i solidaritat entre les ribes de la Mediterrània. En el marc del FSM d'aquest mes de març de 2013 a Tunisia va fer una entrevista a Basma Khalfuoi a Tunis que va sortir a la Vanguardia del 7 d'abril 2013. Esmentà especialment la iniciativa que s'està implementant a Tunisia de turisme solidari.

Tona Gusi, va intervenir com a vicepresidenta de Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i co-coordinadora de la Xarxa Mediterrània d'Informació i Comunicació amb Visió de Gènere. Aquesta Xarxa Mediterrània va ser creada el 2007, com a fruit d'un llarg procés realitzat per les dones periodistes de la Mediterrània, iniciat a Siracusa el 1992 i a Barcelona el 1995, per superar el desconeixement i els estereotips existents entre elles. Conscients que un món millor no és possible sense les dones, les i els periodistes amb visió de gènere treballen per donar a conèixer les lluites i els treballs de les dones així com els seus drets a ambdues ribes de la Mediterrània.

En les activitats de la xarxa durant les trobades mediterrànies de periodistes amb visiò de gènere o als Fòrums Mundials Socials s'ha fet un seguiment de les propostes i debats de les associacions de dones i de les ONG's amb visió de gènere. A destacar durant el FSM 2013 a Tunis: la demanda d' igualtat amb l'home (i no la "complementarietat" amb ell, preconitzada sense èxit, pel govern tunisià disposat a canviar l'article 5 de la Constitució); la crida a que es reconeixi la representació política de les dones; la denuncia del patriarcat sigui en la religió catòlica  o la musulmana ; el dret a decidir sobre el propi cos, contracepció i avortament; i la tasca feta contra la violència de tota mena cap a les dones, la masclista, la dels Estats, la que es produeix durant els conflictes així com la denuncia de la mutilació genital femenina (que ja va tenir gran ressonància al Fòrum Social Mundial de Nairobi del 2007 i el de Dakar del 2011).

Quan es parla de les revolucions àrabs es focalitza molt en el paper de la joventut en les lluites democràtiques, va observar Tona Gusi, de vegades sense recordar que aquestes i aquests joves lluitadors són fills de mares que han trencat esquemes i han obert camins de renovació, de feminisme. De fet, les primeres lluites pels drets de la dona es van realitzar en la dècada dels 30 del segle passat, i des de llavors, entre dificultats i obstacles, el moviment de dones no ha cessat d'avançar.

 

IEMed.Foto2_TG-BK_LdiaVilalta

Tona Gusi i Basma Khalfoui. Foto de Lídia Vilalta

 

 

Conferència de BasmaKhalfoui

Amb el seu to decidit, però acompanyat per un estil discret i moderat, Basma Khalfoui ha esdevingut, sense proposar-s'ho, la figura més rellevant en la lluita per la democràcia a Tunísia, assumint en ple l'herència moral del marit Chockri Belaid, l'assassinat del qual no ha estat encara aclarit però que ella atribueix al govern de Ennandha. La seva foto amb els dos dits aixecats en senyal de victòria, i cant de l'himne nacional des del camió que acompanyava el taüt de Belaid, animant la multitud que seguia angoixada el funeral, la seva invitació a les dones perquè anessin al cementiri per honrar el líder, trencant la tradició, la visita a la vídua d'un policia mort pels manifestants antigovernamentals, consolant i reconeixent que les dones són les principals víctimes de les polítiques conservadores han fet la volta al món i li han atret a Tunisia l'estima i el afecte de gran part de la població.


A Barcelona arriba com sempre, vestida amb senzillesa, sense maquilar, cabell gris, la veu tranquil·la. De 42 anys, nascuda en una família modesta i òrfena de pare des de petita, participà activament en el moviment estudiantil (UGET) durant els seus estudis de dret, sense sortir de l'anonimat, que va seguir també després del matrimoni amb Chokri Belaid, el reconegut líder del PartidoDemocratico Unificat, El Watad.


"No estem en un període post revolucionari", començà a explicar en la conferència al IEMED, al contrari, seguim en plena lluita per defensar la democràcia, i els drets de la dona. En aquest tema es viu el conflicte entre el rol tradicional de mestressa de casa, i les figures de dones lliures, intel·lectuals, que han començat a sorgir en la societat tunisiana des dels anys 50, 60, 70 i sigüents. El 2008 a al sud de Tunisia han estat dones ancianes i mestresses de casa les que han sortit a protestar contra el govern, persistint també després de patir arrestos i violències. No es pot dir llavors que la revolució ha estat obra de les intel·lectuals, sinó del treball de base de dones de tot tipus de classe social, i això sense reconèixer-se en líders.


L' Asociation Tunisienne de Femmes Democratiques, l'organització més reconeguda que treballa a favor dels drets de la dona, i de la qual Basma Khalfoui és activista des temps, ha escollit ser molt selectiva en la incorporació de militants, per por d'infiltracions policials. Des de 1995 ha implementat el Centre contra la violència a la Dona, on es treballa directament amb els problemes concrets, creats per tota mena de violència, que pateixen les dones en el seu dia a dia. Avui l'Associació vol donar-los els instruments per defensar-se elles mateixes contra la violència: no es tracta d'armes, sinó, bàsicament, de la consciència dels seus drets, el coneixement de les lleis, la capacitat d'argumentar amb calma i decisió. Un apoderament en tots els camps, que usa i expressa la "força dolça" de les dones.


En el camp rural, Tunisia no compta encara amb una xarxa de dones que s'alfabetitzen a camperoles, o donen suport a iniciatives econòmiques com microcrèdits, com les que hi ha al Marroc. Després de la caiguda de Ben Ali, han sorgit un cert nombre d'organitzacions no governamentals actives en el sector, però no hi ha encara un registre complet, observa Basma Khalfoui.


El principal problema que viu Tunisia, segons l'activista, és que l'estat tracta d'amalgamar política i religió en un empastament que afecta durament els drets de la dona. Por exemple, mentre les dones són les principals víctimes de la desocupació, en les zones rurals s'impedix la contracepció, obligant les dones a tenir 7-8 fills, relegant-les a la casa.

Fins i tot en els partits progressistes la dona no té l'espai i la representativitat que es mereix. Al Congrés hi ha 58 dones i 217 homes, "imaginem com va ser tractat el tema dels rols d'home i dona" explica. "No obstant això", declara, "jo crec fermament en el poble: la societat civil ha estat capaç de rebutjar tres projectes de reforma conservadora de la Constitució, i la societat tunisiana no tornarà enrere. Hi ha valors, com la igualtat entre home i dones que no importa si els ha sostingut aquell o un altre líder d'aquest o un altre país, ja són patrimoni universal, malgrat encara siguin qüestionats per les forces que no volen renunciar als seus privilegis ".


Recentment, la societat tunisiana ha estat sacsejada per l'actuació d'Amina Tyler, membre de Femen internacional, que es va presentar a Facebook i al centre religiós de Kairuoan amb els pits nus, per denunciar la injustícia i la manca de llibertat en la condició femenina sota els poders conservadors islámicos. Basma Khalfouiopina opina que no s'hauria d'arribar a l'extrem d'usar el cos femení com a forma de protesta, sobretot perquè les societats musulmanes són més aviat pudoroses, però la protesta d'Amina Tyler és justificada, i cal defensar-la. La jove ha estat condemnada a quatre mesos de presó per associació delictiva i ofensa al pudor.


Malgrat la repressió contra artistes, dirigents etcètera, tot i "la lluita contínua per sobreviure", Basma Khalfuoies és optimista. Ja que en aquesta lluita, afirma, les dones han descobert la seva tremenda força, i confia que aquesta extraordinària energia es mantingui i difongui. És la mateixa energia que li ve a ella, confessa, per haver rebut tant amor de tantes dones tunisianes i estrangeres. Per això segueix en la seva activitat, apostant, entre d'altres, a dos objectius importants: Un és afavorir el procés d'unitat de les forces progressistes, de cara, però no només, a les properes eleccions. Un altre és la recerca de la veritat aclarint l'assassinat de Chokri Belaid: per això cal que organitzacions de Drets Humans i personalitats internacionals facin pressió sobre el govern tunisià.


Optimisme i esperança, contra vents i marees, unitat i no violència. Aquests són els missatges que llança  Basma Kalfuoi, quan saluda a punt de tornar a l'altra riba de la mar Mediterrània, ara més que mai, Mare Nostrum.

L'acte ès perllongà més enllà de les dues hores degut a la gran quantitat d'intervencions i qüestions que es feren des del públic.

 

IEMed_Tunisia_A.SD'esquerra a dreta: Tona Gusi, Basma Khalfoui, Andreu Bassols, Teresa Carreras i Maria Àngels Roque. Foto d'Amada Santos