La taula més gran amb propostes per a la transformació social

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Llibertat d'Expressió

El fòrum WO+MEN'S PROGRESS impulsat per la xarxa de dones compromeses amb el desenvolupament personal, professional i social, AGIMAPEOPLE, l'han anomenat la Taula Rodona Més Gran del Món perquè es realitzava al mateix temps a Barcelona, a l'auditori de la Bonnemaison i, en directe per video-streaming, per Internet.Va comptar amb moderadores i ponents de prestigi com Rosa Maria Calaf, Christian Felber o Sor Lucía Caram.

 

L'esdeveniment  va tenir lloc el passat 15 de maig a Barcelona, i va girarr al voltant de dues taules rodones: una  sobre 'l'ètica en els mitjans de comunicació' i altra, sobre 'com aconseguir un món més sostenible'. La sala estava plena a vessar -unes mil persones -i en una gran pantalla es podien seguir les intervencions en directe des de diversos llocs del món. L'objectiu era aconseguir un espai de co-creació d'idees ciutadanes per transformar la societat i consolidar-se com un moviment de debat.

La Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, va inaugurar el fòrum amb la presidenta de l'Àrea d'Atenció a Persones i alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa i l'assessor del fòrum Miquel Llobet. Ortega va assenyalar que "Les dones som l'única majoria que són tractades com una minoria" i ha advocat per reforçar el diàleg i sumar voluntats. Conesa per la seva banda va constatar que "Estem vivint una profunda transformació social (..) per explorar altres formes de cooperació". En aquest sentit, va parlar de la importància de recuperar la visió a favor de l'economia del bé comú.


 

 

El gènere i l'ètica en la informació

 En el primer debat van participar periodistes experimentats com Rosa M. Calaf, Pepa Fernández, Llucia Oliva, Chema Carrasco i Álex SalmonRosa Mª Calaf, periodista i corresponsal a més de 90 països per a TVE va assenyalar que "Hi ha un deteriorament dels mitjans com a servei públic" i va lamentar que els valors de l'excel·lència professional no es valorin, també va denunciar els estereotips que es disseminen en les sèries de TV, sobretot en el tractament de les dones. Va constatar que "El periodisme està immers en diverses crisis" no només l'econòmica sinó també la crisi del model social que li afecta. "El que em preocupa no és la crisi tecnològica sinó deontològica" va afirmar. També va apuntar que les dones tenen poca capacitat de decissió als mitjans, i que  "La premsa es rendeix totalment als interessos aliens".

El director d'El Mundo a CatalunyaÀlex Salmon  va plantejar la pregunta "Quantes ètiques hi ha?. I va arribar a la conclusió que "Les ètiques no són iguals, com la veritat. Hi ha una única veritat?. Hi ha moltes interpretacions ". Va sostenir que les empreses informatives juguen al més proper a la seva pròpia ètica i va defensar que "L'ètica sempre ha d'estar sustentada en la informació".

A la pregunta de què poden fer els mitjans de comunicació per contribuir a una societat més ètica? la periodista Llúcia Oliva, excorresponsal a Washington i Moscou i Presidenta del Consell de la Informació de Catalunya va sentenciar: "Ser més ètics". Va parlar de la necessitat d'una informació ètica que "És veraç, que s'ajusta el més honestament possible a la veritat, que contrasta, que contextualitza els fets i que la informació ètica es fa independentment dels poderosos". Va explicar que Catalunya ha estat pionera a tenir un codi deontològic, i em posar en marxa un Consell plural, al queal es pot dirigir tothom.


  

 

En opinió de Pepa Fernández, que està al capdavant del programa "No és un dia qualsevol" a RNE. "Alguns espais d'Internet són carrers sense semàfors on qualsevol pot morir atropellat". Va defensar la llibertat d'informació que és un dret del receptor sobretot, és a dir, del públic. "És curiós que molts parlin de llibertat d'expressió però no llibertat d'informació" va subratllar. Per a la periodista de RNE, Conxita Casanovas, "El periodisme actualment no és el món del yuppie, vivim un moment inquietant. Porto des de fa molts any un programa de cinema i per exemple, em pregunto perquè cada vegada hi ha menys directores de cinema". Va coincidir amb Llúcia Oliva en què la precarietat accentua la duresa d'aquesta professió, i també afecta la qualitat de la informació.

Més contundent es va mostrar el periodista de Radio 4, Chema Carrasco, especialitzat en temes d'emprenedors. "El periodisme tal com l'hem conegut ha mort. Hi ha un canvi absolut ". Va posar l'exemple de l'enregistrament en vídeo per un rebel de la mort del dictador libi Gaddafi que es va veure a tot el món. "Com podem aplicar una ètica si un rebel ha gravat una imatge que pot estar trucada, etc?, es preguntava. I va respondre que "hem perdut el valor i el preu". Considera que la comunicació no ha estat millor, i en canvi "el periodisme no ha estat pitjor, qualsevol pot dir qualsevol cosa. Ja no tenim la dictadura de la informació ". El que ara funciona al món és la immediatesa. No obstant això, per altres ponents de la taula opinaven com Fernández que: "el bon periodisme és ara més necessari que mai per garantir una informació veraç".


 Cap a un món més sostenible


 

El segon debat es va centrar més en com aconseguir un món i una economia més sostenibles amb persones tan diverses com  Sor Lucía Caram(Fundació Rosa Oriol-Banc d'Aliments), Ma. Àngels Vallvé (GSV Gaesco), Christian Felber (Economia del bé comú) i Enric Tintoré (periodista). Va exercir de moderador el periodista Pere Rusiñol de la revista Alternatives Econòmiques. 

Va obrir el debat Christian Felber, professor universitari i líder d'un nou model econòmic internacional,sobre l'Economia del Bé Comú (EBC). En la seva opinió "Avui dia els anomenats representants del poble no ho són i estan prenent decisions en contra de necessitats òbvies" mentre el poble sobirà se sent impotent. Considera que tots podem contribuir al canvi. "Estem observant una infinitat de crisi i no sabem on involucrar-nos, si en el 15-M, etc. Hauríem involucrar-nos siguin quines siguin les preferències ".

Felber va defensar que "Els valors relacionals condueixen a l'èxit empresarial. Les Constitucions parlen de dignitat, sostenibilitat, etc i les empreses que viuen aquests valors arriben més fàcilment a l'èxit ". En aquest sentit, l'EBC proposa recompensar les empreses que són fidels als valors constitucionals i relacionals, no per l'acumulació dels béns. Va proposar el PBC, el Producte del Bé Comú: "Veiem si l'exclusió augmenta o disminueix, si la salut dels ecosistemes millora o empitjora (..). L'estratègia del moviment de l'Economia del Bé Comú és que reanimem la democràcia, li donem més vida i més instruments (...) som la població sobirana ". Segons ell, cal començar per assemblees democràtiques descentralitzades, especialment als municipis del Bé Comú, "que es reuneixin i esbrinin quin és l'ordre econòmic en concordança amb els seus valors i interessos. El resultat distarà molt del que és el valor econòmic actual ".

Amb una trajectòria molt diferent va intervenir Mª Àngels Vallvé Ribera, presidenta de la societat d'inversió GVC Gaesco, que va llançar la pregunta "Com de necessària és l'activitat financera al món? ". En la seva opinió, "El sistema financer el que fa és unir l'estalvi amb la inversió (..) per tenir un futur més tranquil. Aquest estalvi el volem protegir i rendibilitzar-ne els guanys ". No obstant això, es va  lamentar dels abusos que hi ha hagut i va  defensar que "encara que el sistema financer neix per assegurar els riscos de l'empresari" i les societats mercantils, van sorgir per diversificar el risc. Cal controlar i parar l'abús de molts d'aquests instruments del sistema per interessos egoistes, que són els "han provocat la crisis ". Segons ella s'ha d'arrivar a  sistema financer sostenible i "tothom  ha de conèixer els instruments financers" per evitar abusos. Va finalitzar dient que "És veritat que activitats poc ètiques ressorgeixen però després i després d'anys d'experiència ésser honrat és més rendible".



Des l'austeritat i l'ajuda als més necessitats, Sor Lucía Caram va apuntar que la seva norma és viure sense retenir "perquè quan els béns es comparteixen, es multipliquen". Va assenyalar que "Aquesta maleïda crisi és una beneïda oportunitat per viure d'una altra manera". En la seva opinió, "La persona ha estat la gran oblidada del mercat, de l'economia" i a partir d'aquí cal veure quin model volem construir. Va recordar que Jesús de Nazareth va dir que un nou ordre era possible i va fer esment a un refrany africà que diu que per educar es necessita a la totalitat de la tribu. "Tots som necessaris: l'empresari, el banquer, l'exclòs, etc donada la coresponsabilitat. Jo no crec en una societat basada en la competitivitat. No es tracta d'anar amb el lliri a la mà ni amb la piconadora, es tracta de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos, al servei de tots i amb tot. I si fins ara hem viscut per treballar (..) avui es tracta de treballar per viure en majúscula ".

Per al veterà periodista i ex-cap d'Economia de La Vanguardia, Enric Tintoré la seva proposta és que com més transformem el nostre interior més ajudarem a canviar el món. "Després d'estar molt de temps buscant solucions a l'exterior he anat a buscar solucions a l'interior" va explicar. Fins ara advertim que hem valorat el materialisme i per això, "tenim un món fet un desastre". Segons ell és en el interior de cadascù on es troba els valors que el món necessita per transformar: pau i un amor impressionant". Som cos, ment i esperit. El pensament crea la realitat i per això, el primer de tot és cuidar la dieta dels nostres pensaments. "Tenim una alternativa més, que ens asseguem cada matí i pensem com m'agradaria que fos el món?". I comencem a generar vibracions positives. 

La cloenda de l'acte va anar a càrrec de Francina Vila Valls, regidora de la Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona i de la presidenta de agimapeople, Josi Hernansáez GibertL'acte va comptar amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, i algunes empreses privades.


Veure Videos del Forum