"La mujer más buscada de América" d' Assata Shakur. Una autobiografía

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Llibres - Altres Publicacions

There are no translations available.

Nascuda amb el nom de Joanne Deborah Byron Chesimard, Assata Shakur va ser una activista d'Estats Units del partit Pantera Negra.

Es va criar a Nova York i va estudiar al Manhattan Community College i el CCNY, on va estar involucrada en diverses lluites. Fugitiva de l'estat de Nova Jersey i dels Estats Units, va ser acusada de l'assassinat del company activista Zayd Shakur i del policia estatal de Nova Jersey Werner Foerster.

asata

Durant els dos anys i mig posteriors Assata Shakur va estar presa, enjudiciada simultàniament per sis causes diferents (els càrrecs anaven des de segrest, fins assalt i robatori de banc). Al·legà que va ser colpejada i torturada durant el seu empresonament en diverses presons federals i estatals. Destacats activistes asseguren que se li van aplicar noves lleis terroristes contra una no-terrorista.

Entre les organitzacions professionals i artistes compromeses políticament que han donat i donen suport a Shakur hi ha el National Conference of Black Lawyers i el raper Mos Def. Nombrosos moviments d'esquerra, anarquistes, socialistes i estudiantils donen suport a través de la campanya "Hands Off Assata" [Mans fora d'Assata].

El 1984 li va ser concedit l'asil polític a Cuba (on resideix en l'actualitat), des d'on va escriure Assata: An Autobiography*. El 2 de maig de 2005 el seu nom va ser agregat a la Llista de Terroristes de l'FBI, amb una recompensa d'un milió de dòlars.

 

*SINOPSI

Aquesta autobiografia intensament personal i política desmenteix la temible imatge d'Assata projectada durant molt de temps pels mitjans de comunicació i el govern d'Estat Units.

Amb enginy, relata les experiències que la van portar a una vida d'activisme, retratant les virtuts, febleses i dissolució final dels grups revolucionaris negres i blancs a mans d'agents del govern.

El resultat és una notable contribució a la literatura negra nord-americana, que ja ocupa un lloc al costat l'Autobiografia de Malcolm X i de les obres de Maya Angelou.

Sens dubte un llibre imprescindible per a les i els interessats en els esdeveniments revolucionaris dels anys seixanta »

Prefaci d'Angela Davis: Unaautobiografía