Un nombre: 6.202.700

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

tere_moll

OPINIÓ

Aparentment només un nombre. En realitat una gran tragèdia per a totes aquestes persones sense feina.

Més de sis milions de persones sense ocupació en un país on els índexs de corrupció i d'enriquiment il · lícits estan a l'ordre del dia, és motiu més que suficient perquè la societat digui alt i clar PROU JA!

No ens mereixem el Govern que tenim. No ens mereixem que ens enganyin sistemàticament en tot el que ens expliquen. No ens mereixem un president que no dóna la cara, o una banda de ministres que amb un desvergonyiment, poques vegades vist, ens prenen el pèl cada setmana, amb cada Consell de Ministres o cada vegada que obren la boca.

Ens enganyen quan ens donen dades i els tergiversen al seu antull. No enganyen quan pugen els impostos al conjunt de la ciutadania perquè només uns pocs segueixin enriquint-se a qualsevol preu. Ens enganyen quan privatitzen serveis públics com la sanitat perquè es lucren seus amics i la gent tingui pitjors serveis. Ens enganyen quan deixen l'educació pública en mans dels de faldilles llargues i negres perquè adoctrinin a les nostres criatures ia la nostra joventut. Ens menteixen quan buiden de continguts matèries tan sensibles com la igualtat entre dones i homes donant a entendre per activa i per passiva que per a res és important, mentre s'obre la bretxa de desigualtats en tots els àmbits. Ens menteixen quan volen fer-nos creure que amb la retirada d'ajudes a la dependència i la nova recaiguda de les cures de les persones grans, menors i dependents sobre les espatlles de les dones, pretenen conciliar. Ens menteix Gallardón quan pretén fer-nos creure que la reforma de la Llei Orgànica de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l'Embaràs és per ajustar-la a la Constitució tal com exposa en el seu magnífic article d'avui la meva amiga Mar Esquembre Cerdà desmuntant-li amb arguments jurídics al impresentable del ministre Gallardón.

Ens enganyen i pretenen creure que no passa res. I si que passa. Passa que les dones en particular i la ciutadania en general ens estem enfadant. I molt. Passa que s'han creuat moltes línies vermelles i això té un preu.

I mentre els de faldilles llargues i negres només obren la boca per reclamar l'abolició d'aquelles mesures de justícia social i democràtica que els qüestionen el seu poder polític, malgrat estar en un Estat aconfessional. I criden i piquen de peus demanant la derogació de la Llei Orgànica abans esmentada defensant la vida del no nat, mentre deixen morir de malaltia i fam als que ja ho han arrabassat tot. I Gallardón pretenent defensar la vida inclús dels que ja se sap que van viure d'una manera poc digna per tenir malformacions abans de néixer. Però al mateix temps prenent mesures perquè els que tenint ajudes per dependència, se'ls retirin aquestes ajudes.

I mentre els bancs segueixen guanyant diners, mentre desnonen persones que no poden pagar les seves hipoteques. Persones amb dignitat que per una crisi que no han creat, que no hem creat, fins i tot decideixen perdre la vida abans de perdre la dignitat, la seva dignitat.

I en el súmmum de la indecència política pretenen fer-nos creure que el conjunt de la ciutadania vivíem per sobre de les nostres possibilitats. Què és això?, Des de quan tenir una feina més o menys precaria amb salaris que ja s'han encarregat d'anar baixant des de fa més de deu anys és viure per sobre de les nostres possibilitats? Per què no pregunten per tot el que s'ha especulat amb els recursos naturals per a l'enriquiment d'uns pocs i ho denuncien?

Pretenen, amb el seu pesat discurs de les mesures imposades per Brussel · les, fer-nos creure que som culpables de la situació i no és cert. Hi ha moltes formes de fer política i les mesures que s'estan prenent veiem que no aporten solucions, per tant és el moment de que es vagin. Si, que els fem fora abans que aconsegueixin arruïnar del tot.

Governar significa prendre decisions per millorar, mai per empitjorar i els dos grans partits que han governat aquesta crisi han estat prenent mesures que estan lluny de millorar la situació de la ciutadania. I es veia venir quan el PSOE i el PP van pactar amb tanta rapidesa la reforma de la Constitució de fa un parell d'anys. No era normal que, després de tantes diferències, de sobte sorgís la convergència en un tema tan sensible i que hauria d'haver estat consultat en referèndum. Es van anteposar els interessos del capital, davant els interessos del conjunt de la ciutadania. I mai van donar la cara. I així ens va.

Estic, i crec que estem, amb un gran enuig pel que està passant i com s'està gestionant. Molt cabrejada amb la pèrdua de drets a què ens han abocat aquesta colla de mals governants. Molt fastiguejada de veure com els talents i les forces de més de sis milions dues-centes mil set-centes persones s'estan desaprofitant i, a sobre els fan fora la culpa dels mals del desgovern d'aquesta gentussa.

Molt enfadada per observar com el futur de les noies i els nois és fosc com la nit i se senten perduts davant la falta d'expectatives i de com la ministra Báñez en el súmmum del desvergonyiment parla de l'emigració dels nostres joves talents en el sentit en què ho fa.

Estic farta d'escoltar mentir sobre el nostre sistema de pensions dient una cosa i l'endemà la contrària mentre maregen i espanten als nostres pensionistes que s'han guanyat el seu dret a una pensió digna per tota una vida de treball. Farta d'escoltar com criminalitzen a tota la societat dels seus errors i de veure com ens castiguen amb les seves decisions.

És hora de demanar responsabilitats i demanar-los que es vagin ja. I com s'han tornat sords als clams del carrer, anem a reforçar aquests clams amb una iniciativa que pretén recollir 6.202.000 set-centes signatures demanant que es vagin. La podreu trobar en aquest enllaç de change.org

Jo ja vaig signar, a part de participar en altres activitats perquè vull que sàpiguen que estic enfadada i que, encara que mai vaig votar ni vaig creure a ningú dels dos grans partits, ara EXIGEIXO que, els que estan es vagin i els que aspiren també ho facin mirar a fons i, d'aquesta manera, deixin pas a una altra forma de resoldre els problemes de la ciutadania que passin per la recuperació dels valors i de la dignitat de les persones i sobretot que ens deixin decidir sobre les nostres vides, els nostres cossos, etc .. ¿Ho entén senyor Gallardón? Espero que ho entengui i es vagi amb les seves idees retrògrades i caduques a algun planeta estranger que segur que els de faldilles llargues i negres li hauran preparat per al seu descans. Però a les dones deixi'ns en decidir en pau sobre les nostres maternitats i els nostres cossos.

Ah!! I de pas porte amb vostè a tota la colla d'ineptes que comparteixen govern amb vostè i, també ja que està, es porta també al diputat Cantó. Les dones li ho agrairem especialment.

Vagin-se’n ja, per mentiders!!!