Avenços i errors en el tracte informatiu que donen els mitjans a la violència de gènere

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

El tractament informatiu que fan els diaris de la violència de gènere presenta, al cap i a la fi, un avanç, tot i que hi ha errors que persisteixen i es registra alguna nova pràctica de caràcter negatiu, segons l'últim estudi corresponent a 2012 realitzat per la Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).

diarios


Donades les característiques dels fets de violència de gènere i els riscos en el seu tractament informatiu, per l'ADPC ja és positiu l'increment registrat de notícies breus en relació a les de major extensió, així com l'aparició de notícies sobre el destí de l'agressor.

Com a elements negatius i preocupants hi ha la manca de fonts expertes, inclusivament s'observa la falta de fonts, a més que s'identifiqui la víctima i no l'agressor, també crida l'atenció l'aparició de notícies referides al suïcidi de l'atacant, i que, quan n'hi ha, les fotografies no són les adequades, finalment, no deixa de registrar-se l'ús excessiu d'adjectius i mencions a situacions que poden portar a lajustificació d'allò que ha passat.


2013_Pres_ViolenMitjans_2012-478x318

La setena versió de l'estudi "Impacte de les recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació" s'ha donat a conèixer aquesta setmana al Col•legi de Periodistes de Catalunya (CPC) en un acte realitzat per celebrar també el vintè aniversari de l'ADPC. En la mateixa ocasió també va ser presentada la investigació "Creences de l'alumnat de la UdL sobre la violència de gènere".

L'estudi va ser elaborat per un equip de l'ADPC integrat per les periodistes i investigadores Mavi Carrasco, Marta Corcoy, Montserrat Puig i Elena Riera. En l'acte de presentació també van ser-hi presents Carolina Barber, presidenta de l'Associació, i Francina Vila, regidora de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona.

 

Oïdes a les recomanacions

Per elaborar l'estudi van emprar publicacions dels mesos de gener i setembre de 2012, ja que es considera mesos amb major incidència de casos de violència. Es van analitzar 700 unitats, moltes més que en la versió anterior, dels diaris El Punt / Avui, El Periódico de Catalunya, El País, La Vanguardia, Público (gener) i El Mundo (setembre).

El diari Público, del qual només es va analitzar el mes de gener, representa el 25% de les unitats analitzades, sent així el que més espai va dedicar a aquest tipus d'informació. Mavi Carrasco ha lamentat que es tanqués el diari ja que era un dels pocs que comptava amb un decàleg específic per a un tractament informatiu amb visió de gènere.

Captura_1

Marta Corcoy va considerar que els resultats mostren que els mitjans reflecteixen que s'han tingut en compte les recomanacions fetes per al tractament de la violència de gènere, tot i que encara falta molt per treballar.

"Ja ens va bé que predominin les notícies breus (89% dels casos)" perquè "és millor la descripció pura i dura (50%)" sense donar pas a majors interpretacions que solen acabar sent negatives en el tractament d'aquest tipus de fets, va dir Corcoy.

Carrasco ha explicat que per una banda és bo que s'informi sobre violència de gènere per no invisibilitzar aquests fets, però és positiu que no es faci un gran desplegament ja que es corre el risc que es tracti el tema com a succés. Encara que gran part del 12% que representen les informacions de més d'una plana referides a maltractaments masclistes es va tractar de reportatges de sensibilització, balanços o de caràcter positiu sobre com les dones superen situacions de violència.

El gènere informatiu és el majoritàriament utilitzat, 92% enfront del 8% d'opinió. La informació en un 50% va ser de tipus purament descriptiu i en format breus.

Han assenyalat que s'ha valorat com a sorpresa grata el fet que una part important de les notícies avaluades expliquen què ha passat amb l'agressor.

Crida l'atenció que aparegui informació sobre casos en què l'agressor se suïcida o intenta suïcidar-se.

 

Males pràctiques

El fet que les notícies vagin a una columna o en espais reduïts també afavoreix que no es publiquin fotografies, però, en els casos en què sí es van publicar lamentablement encara es troben imatges de la víctima o identificant el seu habitatge.

Malgrat que cada any disminueix, encara es troben informacions amb l'ús excessiu d'adjectius que només busquen dramatitzar els fets, és el cas d'expressions com: "dur captiveri", "brutals pallisses" o "tortura cruel".

Captura_2

També es troben casos en què les fonts són opinions del carrer i preocupa molt que en l'anàlisi de les notícies s'hagi registrat de mitjana un 1,7 en l'ús de fonts per notícia i que el 1,4 corresponguin a fonts no qualificades. D'altra banda, hi ha un 18% de notícies que no citen a cap font.

Dins de les fonts expertes o qualificades predominen les institucionals i els cossos de seguretat, a més de les judicials, en tant que les persones expertes o entitats que treballen sobre aquests temes són mínimes.

D'altra banda, en un 51% no es fa esment a l'origen, nacionalitat o ètnia, de la víctima o maltractador, encara que aquesta dada va baixar en relació a l'any anterior que era del 64%.