Premiades per lluitar per la pau

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Pau i Resolució de conflictes

There are no translations available.

 

 

Luz Marina i Maria caminaven abillades de blanc, un vestit que simbolitza la pau, al pit portaven la foto dels seus fills que havien estat assassinats l'any 2008. El seu record les havia portat a buscar respostes més enllà de les negatives del govern i de la impunitat que impera a Colòmbia. Caminaven amb una rosa vermella a la mà, i la mirada ferma cap el futur.

 

Caminaven per rebre el premi que reconeix els seus anys de lluita, de valentia, d'esforç per defensar els drets humans a Colòmbia. Va ser així com al Parlament de Catalunya el passat dilluns 18 de març l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va atorgar el Premi: "ICIP Constructors de Pau 2012" a cinc mares de Soacha: Luz Marina Bernal, Carmenza Gómez, Maria Sanabria, Mélida Bermúdez i Estel Carmona . El premi va ser lliurat per la presidenta del Parlament de Catalunya Núria de Gispert, Rafael Grasa president de l'ICIP i Maria Cañadas presidenta d'Amnistia Internacional a Catalunya.

A la cerimònia van participar dues de les Mares de Soacha: Luz Marina Bernal i Maria Sanabria, que el 2008 van veure desaparèixer els seus fills Fair Leonardo Porras Bernal de 26 anys i Jaime Steven València de 16 anys. Les mares es van unir per exigir justícia i després d'anys de recerca van saber que els seus fills havien estat assassinats i els havien enterrat en una fossa comuna a Ocaña, un municipi del nord de Colòmbia amb 86.000 habitants.

Es presumeix que en alguns casos, els fills van ser portats a aquesta zona convençent-los amb una promesa d'un treball, ja que Soacha és una part on les condicions de pobresa i misèria afecten a gran part de la població. Però, els joves apareixien assassinats i després els feien passar per guerrillers morts en combat. A aquests casos se'ls va anomenar falsos positius, quan es va trobar que eren execucions civils. En denunciar la situació, les mares han estat perseguides i amenaçades, veient perillar les seves vides. Fins i tot a un segon fill de Carmenza Gómez, John Nilson el van assassinar l'any 2009.

En el lliurament del premi, Rafael Grasa, va dir que s'honora el treball de les mares perquè així es pot "recordar a tots els desapareguts i recuperar els seus somnis". També va reconèixer que per aspirar a reconciliar els vincles de l'estat i la societat en un context com el colombià és necessari el dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i tenir garanties de no repetició. A més va assenyalar que hi ha d'haver justícia en aquests i altres casos semblants perquè "sense justícia no hi ha garanties de no repetició".

La directora d'Amnistia Internacional Maria Cañadas va parlar també de la necessitat de recordar el passat, dient: "No S'ha d'oblidar mai el passat", a fi que no es repeteixin casos tan greus com el d'execucions extrajudicials.

La presidenta del Parlament Núria de Gispert va dir: "les víctimes necessiten el reconeixement internacional de la tasca que realitzen".



Després de les lectures a la taula, es va donar pas a la projecció d'un vídeo on es mostrava la tasca que les mares de Soacha han realitzat, com lluiten i sensibilitzen, no només en el seu paper com a defensores dels drets dels seus fills, sinó també éssent gestores d'altres lluites compartides. Però la impunitat és imperant a Colòmbia i l'any 2010 a 48 soldats implicats en els casos de falsos positius se'ls va deixar en llibertat per venciment de termes, és a dir no foren jutjats en els terminis imposats per la llei. A Colòmbia s'han comptabilitzat 4716 execucions extrajudicials i potser en són més.

Les raons per les quals es van donar el premi es resumeixen en tres punts: Primer, el coratge i l'exemplaritat que representa la seva lluita persistent, sense acceptar silencis, propostes d'indemnitzacions o deixar-se espantar per coaccions. En fer-ho, han donat testimoni de greus delictes, han impedit la impunitat i han preservat la memòria dels fets i, a més, han impulsat la necessitat d'actuar del govern i de la justícia.

Segon, per la seva contribució a la creació de ciutadania i a la defensa de la justícia i de l'estat de dret, mostrant que per construir una pau duradora i sostenible és necessari trobar fórmules que garanteixin la satisfacció de la demanda de reconeixement i justícia per les víctimes.

I tercer, per la importància que té en aquest moment, en obrir-se una fase esperançadora al llarg del conflicte armat colombià amb les converses directes amb les FARC.

El lliurament del premi va ser una cerimònia emotiva, les llàgrimes van brollar de la cara de Luz Marina emocionant a part de la sala amb les seves paraules. Entre el públic hi havia persones de diferents organitzacions socials que des de Catalunya han anat acompanyant en les lluites a diverses organitzacions defensores de drets humans a Colòmbia.


Van ser llàgrimes sentides que també acompanyaven la cançó que Maria Sanabria havia composat i que entonà a capella a la sala: "crida, plora la terra, ploren les muntanyes ... llàgrimes vessades per mares, buscant els seus fillets, fruit de les seves entranyes... ".

El Premi arriba en un moment important per treure a la llum els casos de les dones i que segueixin sent investigats, també per mostrar que la lluita d'aquestes dones valentes ha de ser respectada i acompanyada, per això Luz Marina deia: "el premi és com un bastó per seguir caminant ".

"Aquest reconeixement que ens han donat no només a aquestes cinc mares, sinó per a cadascuna de les dones de Colòmbia que estem disposades a una pau veritable, per a les generacions que vénen i per a les quals estan començant a créixer", va assenyalar Luz Marina.

Tancant l'acte Núria de Gispert va dir que aquestes dones han fet història, "sou constructores de pau i voleu que el vostre país treballi i lluiti per la reconciliació"