Barcelona acull l’Assemblea General de la Federació de Dones Europees de la Petita i la Mitjana Empresa

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Empresarial

“Per arribar a la igualtat d’oportunitats cal fer xarxa local”, ha dit Núria Viñas, presidenta de FIDEM

 

Les dones estan mostrant que el camí per sortir de la crisi no passa per la tradicional competitivitat masculina sinó per una nova cultura empresarial, per la cooperació i per la feina en xarxa. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de  l’assemblea general  Femmes Europeennes des Moyennes et Petites Entreprises (FEM), que s’ha celebrat a Barcelona aquest 5 de novembre

 

La jornada sota el títol "Les empresàries europees davant dels reptes del segle XXI”, celebrada en  marc de l’Assemblea General de FEM,  ha comptat amb la participació d’ unes 100 empresàries, la majoria d’elles integrades a  la Xarxa europea,  que compta amb unes quaranta  entitats en països com Alemanya, Àustria, Dinamarca, França, Espanya, Itàlia o Portugal. Totes tenen com a denominador comú representativitat i promoció d’emprenedores i empresàries de petites i mitjanes empreses europees. 


Enguany, la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM), com a entitat membre de la Xarxa, s’ha encarregat d’acollir la trobada anual a Barcelona. Així mateix  ha organitzat una jornada de networking on les empresàries i emprenedores de FIDEM assistents van tenir l’oportunitat d’establir contactes amb una cinquantena d’empresàries vingudes d’arreu d’Europa.  Núria Viñas, Presidenta de FIDEM va  remarcar la importància de fer aquesta  reunió europea a Barcelona, i va afegir que “per arribar a la igualtat real d’oportunitat cal fer xarxa local i internacional”.


La jornada va ser inaugurada per Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Núria Viñas, directora gerent de FIDEM;  Núria Lao, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona; Giovanna Boschis, presidenta de FEM, i Rosa Clavell, viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquesta darrera va mostrar amb dades oficials el poc creixement de la incorporació de dones  als quadres directius més alts i va dir que ens havíem de preguntar el perquè la situació era així si les dones superen ja en formació universitària als homes.  A més, cal tenir en compte, va afegir, que “s’ha comprovat la dificultat de les dones per a participar en postgraus, Màsters  i cursos directius, que són la pedrera de la futura direcció empresarial”.


JavaScript is disabled!
To display this content, you need a JavaScript capable browser.

 

Cal crear una xarxa d’agermanament i cooperació


Anna Mercadé, de l’Observatori de la Dona de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va incidir en els nous valors de les empreses del futur així com sobre el estudis fets per l’Observatori i va mostrar d’una manera gràfica amb una piràmide com les dones amb una base més ampla d’estudis només arriben al 4,5 % de llocs directius, al contrari  que el homes,  que feien una piràmide invertida, ja que, amb menys estudis, arriben al 96 % dels màxims llocs de decisió de les empreses.


Angelika Karampourouni,  membre de  les Joves Empresàries de Grècia i de les Pimes Europees,  va defensar que “l’establiment d’una xarxa o d’un lobby fort de dones empresàries europees que s’ajudin unes a les altres i tinguin en  compte el marc global i el desenvolupament dels països menys desenvolupats, necessita el nostre suport”. Per la seva part  Gumilla Almgren, que dirigeix una empresa d’exportació de materials de construcció i vicepresidenta primera de Företagarna, que representa les petites i mitjanes empreses de Suècia, va desmitificar que el tant comentat benestar suec beneficïi realment  les dones.


Segons ella,  caldria reconèixer que les empreses i les empresàries “són la columna vertebral de Suècia, i també d’Europa”, i va criticar el model suec:  “el nostre estat del benestar beneficia a les grans empreses i una part dels treballadors i treballadores,  però penalitza a les petites empreses que són les que porten les dones, que com autònomes paguen més impostos i reben menys atenció social”.  Almgren també  va defensar el desenvolupament  d’una xarxa d’agermanament d’empresàries europees,  “perquè totes tenim el mateixos problemes, i hem de deixar de veure’ns com a competidores i molt més com a cooperadores les unes amb les altres”.


Un networking final àgil i eficaç


La sessió de networking, dinamitzada per quatre expertes coaches, va resultar àgil i eficaç per l’intercanvi de propostes i contactes.  En paraules de Josi Hernànsaez, fundadora de Agima, i una de les dinamitzadores: “Crec que hem superat bastant el costum que tenim les dones que quan ens coneixen parlar de les nostres coses personals i no del nostre treball. Aquí ha hagut una mica de tot, però la majoria han explicat clarament el que feien i el que necessitaven”.  Al final, al patí de la Llotja es van reunir totes en un “cercle de futur” on totes les participants van comentar les seves impressions sobre l’intercanvi realitzat i van establir les bases per a una futura col·laboració en xarxa.