El mercat on no entren les dones

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Economia i Treball - Treball

Segons estadístiques actuals, la diferència salarial entre homes i dones permet que les dones treballin 2 mesos gratis.

La presentació de l 'eurobarómetre sobre igualtat de tracte/salarial, planteja com a condicions necessàries per a la igualtat entre homes i dones a Europa, l'eliminació de la violència, la busqueda de la dignitat, de la integritat i la independència económica.


images_UE

Existeix un progrés de l'ocupació de les dones en els darrers 10 anys. Des del 2008 l'ocupació de les dones s'ha estancat. L'índex d'ocupació dels homes, cau amb la crisi, amb això s'escurça la bretxa amb les dones, però no significa que la situació de les dones hagi millorat, sinó que la dels homes, ha empitjorat. Els índexs de desocupació, des de 2010 en homes i dones augmenten en paral·lel d'un pais a un altre, la situació és molt diferent. El fenomen de l'ocupació parcial en països del nord és molt alta.




“Estratègia Europa 2020”  

En els propers 7 anys, Europa espera aconseguir la igualtat promovent l'ocupació de les dones, legislant sobre permisos (baixes) de paternitat i maternitat, promovent l’empresariat femení, i la igualtat en la integració de les dones migrants.  

Avui dia les dones cobren un 16,2% menys que un home com a mitjana a nivell europeu. Això s'explica en part per la discriminació directa cap a les dones, i per la disgregació (dones en educació, sanitat, etc). Les dones tenen escassa presència en instàncies decisòries: només el16% de les grans empreses tenen comandaments en mans de les dones. Segons expertes, hauriem d’esperar 40 anys per regularitzar aquesta situació. Per intentar solucionar de manera forçada als països membres, al novembre de 2012 es va generar una proposta legislativa que- si s'adopta- és vinculant: 40% de dones en els consells d’administració: 2018 en privades i 2020 en empreses publiques. A part d’aquesta instància legislativa, EU posseeix altres eines: finançament de programes, gender mainstreaming (ocupació, empreses, cooperació amb el parlament europeu, soc. civil, etc)  


Qué es la Comissió de Drets de les dones i igualtat d'oportunitats

Sorgeix el 79, moment en què la igualtat de les dones començava a prendre cert tipus de rellevància, FEMM COMMITTE compta amb 35 membres titulars, i 30 suplents, només 6 homes. Com a anècdota: La presidència està en mans de... un home.Les seves funcions són promoure el gènere i la igualtat com una prioritat al parlament europeu, eliminant tot tipus de discriminació basada en el sexe. També s'encarrega del seguiment de convenis (com el d'Istanbul). Aquesta comissió genera informes d'iniciativa pròpia, presenta sol·licitud per elaborar informes d'iniciativa pròpia: uns 10 a l'any). Entre les més importants: igualtat en la UE 2009, avaluació de resultats 2006-2010, maternitat i impacte de la crisi 2013.

La igualtat avança i retrocedeix

Elisabeth Morin-Chartier, VP FEMM COMMITTEESegons Elisabeth Morin-Chartier, vicepresidenta del Comitè “Drets de les Dones i igualtat de gènere” , la crisi té un efecte “lupa” i situa els problemes en la part més visible de l'escenari. Les dones sofreixen mes les conseqüències de la crisi: Per què? perquè són més els contractes precaris, menys els salaris....  

I, quins són les primeres ocupacions amenaçades? els de durada determinada, els horaris reduïts, etc.  

I, per què aquest salari inferior? Perquè es fa pagar a les dones el “risc” de maternitat. Aquest sou inferior, aquesta diferència s'accentua amb el naixement de cada fill, que marca la reculada d'un 12% del sou de les dones, fet que aprofundeix la diferència de les carreres professionals entre homes i dones.  

Una conseqüència de la crisi és que les dones tendeixen a retirar-se espontàniament del treball (“crisi silenciosa”), la qual cosa és un graó més en la seva baixada a la pobresa, ancorant a les dones, i això es reflecteix en les dones que arriben a la jubilació. Les polítiques d'austeritat d’Europa accentuaran aquestes problemàtiques, acabant amb politiques socials com les que ajuden a la conciliació entre la vida laboral i familiar.  

Segons Morin-Chartier -que fou qui presentà posteriorment l’eurobarómetre- és indispensable que existeixin politiques que permetin la *restitució de la bona salut dels països, però *també que permetin la salut de les societats, i “exigim que hi hagi uns “fulls de ruta” que ens permetin veure l'impacte en la igualtat entre homes i dones” , va dir.

El cas dels països intervinguts: Portugal  

Inês Zuber, europarlamentària coordinadora del Comitè “Drets de les Dones i igualtat de gènere”, va assenyalar que s'estan transferint els recursos dels treballadors al capital financer o -d'una altra manera-: des dels treballadors, a la patronal. Amb les intervencions en els estats, s'afebleix l'estat en salut, educació, etc.  

Zuber esmenta 4 línies d'anàlisis entre Portugal i la Troica.  

1.- Reducció de les prestacions socials: una família monoparental, amb una dona cap de família que guanyi 700 euros mensuals, amb 2 fills al seu càrrec no té dret a ni una ajuda o subsidi per part de l'estat a Portugal, des de la intervenció.  

2.- Retallades salarials: reducció salarial, de pensions, eliminació de 2 pagues, sobretot de les persones funcionàries públiques i oerceotores i perceptors de la jubilació. La reducció salarial afecta més a les treballadores: en la indústria avui dia hi ha una diferència salarial d'un 32% respecte dels homes, en igual treball, i amb mateixa formació.  

3.- Flexibilitat laboral: les dones són les que tenen contractes a temps parcial, la qual cosa provoca l'empobriment de les dones i la pobresa infantil: milers de nenes i nens només tenen 1 menjar al dia (a l'escola):  

“Les solucions són exactament les contràries a les quals es plantegen, no només per justícia social, sinó també per reactivar la economia: perquè la gent torni a consumir”, finalitzà Zuber.  

 

L’Eurobarómetre: mostra i avaluació  

Entre el 4 i 7 de febrer i sobre una mostra de més de 25 mil ciutadanes i ciutadans de tots els estats membres d’Europa, s'ha volgut saber com responen les dones a la crisi, a petició del Parlament Europeu.  

Primera conclusió: les desigualtats entre homes i dones són especialment sensibles en 3 punts: salari, violència contra les dones i dificultats per conciliar vida laboral i personal.  

Els resultats de l’Eurobarómetre (percepció ciutadana) demostren que la crisi ha agreujat les desigualtats salarials i ha accentuat les dificultats per conciliar vida laboral i professional. D'aquí aquesta crisi silenciosa de retirada de les dones de la vida professional: ja no compensa anar al treball o buscar-ne un de nou.  

Dues de cada tres dones europees es troben en la lluita contra la desocupació, sobretot el juvenil  

En una representació geogràfica d'aquestes diferències salarials, és una preocupació àmpliament compartida en tota Europa, però menys als països del sud, els quals, no obstant això, són països molt marcats per la crisi: Itàlia, Espanya, Portugal i els Balcans, entre d'altres.  

Hi ha una excepció que sorprèn a la vicepresidenta del Comitè, Morin-Chartier, i és Dinamarca, que apareix com una país on les diferències salarials semblen no provocar preocupació: “És perquè hi ha menys diferència salarial? Pot la cultura creuar-se amb aquesta problemàtica?”  

Pel que fa a la violència contra les dones, hi és a la Europa del sud, però també en un país com Suècia, la qual cosa trenca amb aquesta representació mental de l'Europa del Nord diferent a la del sud.  

Les dificultats per a conciliació constitueixen una preocupació general, especialment forta a Alemanya i als països germànics (falta de guarderies, ritme frenètic de la vida laboral i baix índex d'ocupació femenina i de natalitat).  

Les franges d’edat de les dones que es preocupen més per la diferència salarial entre homes i dones, són les de més de 55 anys, dones que han fet la seva carrera, que han vist com els homes se'ls avançaven en els seus ascensos, que han criat als seus fills i que -per això mateix- s'han retardat en les seves carreres.  

Segons aquest eurobarómetre, les dones que experimenten més dificultats per a la conciliació són les que es troben entre els 25 i 39 anys (37%), perquè són les que estan en edat de reproduir-se. A més de la problemàtica que suscita la baixa (permís) de maternitat, a això se li suma el problema permanent de la cura dels fills.  

Una de cada tres persones europees opina que la crisi ha agreujat la bretxa salarial, augmentant les dificultats que ja existien, mentre que a dues de cada tres li sembla que l'entrada dels joves al món laboral, hauria de ser una prioritat en les polítiques europees.  

 

“Quí és l'última sisplau?”

L'entrada al mercat laboral, reflecteix una edat més tardana de persones joves: un 43% diu sentir aquest retard; un 42% reflecteix la sensació d'augment dels treballs precaris, i un 37% diu treballar en llocs que no corresponen als seus nivells de llicenciatura, és a dir: es penalitza la sobre-qualificació.  

La diferència la fan països com Alemanya i Àustria, on existeixen sistemes de formació molt més connectats a l'aprenentatge: una articulació entre la formació acadèmica i l'entrada en la vida laboral, amb índexs de desocupació mitjana entre l'11 i 8%, mentre que la mitjana europea està entre el 20 i 21%. Cas diferent a Itàlia, que perllonga els estudis i que potser explica aquests resultats.  

En nombres i percentatges, les dones estan més preocupades que els homes per l'entrada tardana al treball i encara que tinguin més educació, tenen molts més problemes per ocupar llocs al seu nivell acadèmic: un de cada dos no treballa en el seu nivell acadèmic. Així també, les dones semblem estar molt més preocupades per la desocupació: hi ha una diferència de 12 punts: un 72% de les dones es preocupa, mentre que el 60% de la població d'homes enquestada n'està. Això té diverses lectures. Una d'elles és que les dones som més sensibles als resultats de la crisi, a causa dels contractes precaris, temps parcials, etc., però hi ha una altra dada, i és que en moltes famílies, sobretot en les monoparentals, és la dona la que s'ocupa de les criatures, la que té la custòdia, per tant, temps complet de cura. Segons l'informe, les dones pateixen molt més les conseqüències de la crisi i de la desocupació que els homes.  

Exemple: quins són els criteris de contractació de les empreses a Europa?

Per a les dones: Tenir fills o poder tenir-los (personal) i la disponibilitat horària. L'experiència professional ocupa el setè lloc, la qual cosa tira per terra la idea que les dones conquistaven el seu lloc per les seves capacitats, experiència i competència.  En tercer lloc: l'aparença física.

En el cas dels homes, és diferen. Primer criteri de contractació: experiència professional. El tenir fills o poder tenir-los, queda en el 10º lloc, la qual cosa significa que la conciliació entre la vida personal i professional, el repartiment de tasques en l'àmbit familiar necessita ser modificat a nivell polític, social i cultural, en el privado i el públic. En segon lloc criteri de contractació per als homes: les qualificacions professionals i en tercer lloc: la flexibilitat horària.  En setè lloc: la aparença física.

Els dos primers criteris de contractació per als homes són positius, mentre que per a la contractació de les dones, els dos primers, són absolutament negatius i discriminatoris: el tenir criatures és un punt discriminatori per a les dones, i no ho és per als homes, mentre que l'experiència professional pesa molt més per als homes en tots els països d'Europa.  

Les dones joves saben que la maternitat suposa una discriminació i un obstacle per al seu treball i ho patiran durant tota la seva vida professional. Per tant, es veuen obligades a triar. S'estan prenent mesurades per solucionar això? Les recomanacions són clares: promoure la formació contínua, la qual cosa significa un element de correcció, però s'ha d'observar i seguir, perquè novament no es converteixi en un criteri per discriminar a les dones, perquè fer el teu treball, més la formació contínua, i més la conciliació familiar, són 3 jornades en una. Això s'ha d'observar i comparar polítiques nacionals.  

Segons aquest informe, un dels elements més importants a nivell d'infraestructures desitjades per les dones joves és la implementació de guarderies per poder complir amb els seus treballs. Això abans se solucionava amb l'estructura familiar, però avui aquest sistema ja no funciona perquè hi ha cada vegada més àvies que treballen.  

Prioritats per les properes eleccions europees?: diferències salarials entre homes i dones, la qual cosa passaria per una mobilització europea i nacional. Després hi ha la violència “domèstica” i les dificultats per conciliar vida laboral i professional.  

Aquest informe no és més que un sondeig sobre les preocupacions socials a Europa, però reflecteix el canvi de les necesitats davant la crisi i posa en dubte la majoria de les nostres percepcions.  

La veritat és que malgrat esforços, en les estadístiques no es veuen reflectides situacions que fins ara s’havien viscut: la cura i la dependència que fins ara havia recaigut en les dones i en l'Estat, avui, davant l'absència de les prestacions estatals, les dones sofreixen en les seves esquenes la càrrega de pitjors salaris, ocupacions precàries, major discriminació a l'hora d'entrar al mercat laboral, penalització de la maternitat, re-criminalització de l'avortament i per descomptat, la cura rotunda i absoluta de totes les persones del seu entorn, a excepció d’ella mateixa. Això, no està reflectit en aquest Eurobarómetre. Però el compromís de qui ho van confeccionar és començar a contemplar aquestes realitats. A veure que ens expliquen el 2014.