Dia de Sant ValentÍ: L'amor romàntic, un mal amor i una llosa per a la dona

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Vida quotidiana - Parella

amor_romntico_1

A la xarxa es difon el programa "Hacia el Sur en el Atlántico" destinat a aquest tema, on Montserrat Cano dóna una clara explicació de l'origen de l'amor. Les actives Feministes Indignades van convocar a una enganxada d'adhesius en productes que habitualment es regalen en aquestes dates.

L'arquetip femení ha canviat, almenys a occident i influències, és el d'una dona executiva, decisiva i sexualment activa, però la llosa que arrossega i que la iguala a la dona virginal, mestressa de casa devota i obedient és l'amor ideal, el príncep blau sempre a trobar, i aquest amor romàntic és un dels més forts obstacles per establir relacions en condicions d'igualtat, condicions per les quals lluiten els moviments feministes.

amor_romntico

En aquesta data, Sant Valentí, abunden els missatges que, a més de tenir un contingut comercial, reafirmen aquest tipus d'amor insalubre, nociu, i és per això que, per exemple, les Feministes Indignades han convocat a fer una enganxada d'adhesius, que elles faciliten a la seva web, per ser utilitzats en productes que habitualment es regalen en aquestes dates.

D'altra banda, a la xarxa es difon el programa "Hacia el Sur en el Altlántico" on l'experta en gènere Montserrat Cano amb gran qualitat dóna una explicació de què és l'amor romàntic, els seus orígens i les seves conseqüències per a la dona.

El rebuig a l'amor romàntic semblaria un atac a l'amor, a aquest amor que gran part de les persones considera natural, inherent a l'ésser humà, vital. Qui ho rebutja és algú que ha patit una mala experiència o que està en contra de l'amor dona-home. No és així, del tot.

Montserrat Cano recorda que el tipus de relacions de parella que s'estableixen són construccions culturals i que, a occident, el comportament del considerat amor romàntic sorgeix finals del segle XVIII i principis del XIX. Fins llavors el matrimoni i l'amor eren àmbits separats, el matrimoni es concertava amb la finalitat d'assegurar descendència i mantenir l'estatus social. En aquest escenari, la dona només feia de procreadora i instrument per aconseguir patrimoni o prestigi social.

Sorgeix l'amor romàntic, un amor únic, etern i la realització màxima és el matrimoni. En el seu moment és un model llibertari perquè reivindica el dret de les persones de recerca de la seva felicitat, de tenir una relació basada en els instints naturals. "El que passa és que en unir l'instint i la passió amb la institució matrimonial, es permet el control de la institució sobre l'instint. El contrari del que es pretenia", diu Cano.

En aquest nou escenari, no canvia el sistema androcèntric, la dona no deixa de ser objecte, es la controla igualment. A través de la literatura, la poesia i les arts en general es l'empeny a buscar i desitjar "aquest amor únic, font de plenitud i felicitat, que comporta al sacrifici permanent i que, a més, és voluntari".

"El pervers d'aquesta construcció és que la dona creu que actua amb absoluta llibertat", és una anul·lació conscient de la individualitat en nom de l'important, el prioritari: el matrimoni, el marit i els fills, afegeix Cano.

Les Feministes Indignades afegeixen que aquest model amorós afecta la dona perquè està basat l'amor com a passió sofrent, que no només converteix l'amor en l'objectiu fonamental de la seva vida, sinó que per les seves característiques incrementa les possibilitats de tolerar la violència. La violència masclista ocorre principalment en l'entorn sentimental i familiar, ja són vuit les dones assassinades des de començament de l'any (fins al 6 de febrer). És per això que afirmen que "l'amor romàntic mata".

L'amor romàntic planteja que és possible un ideal impossible, planteja un estat d'enamorament perpetu, un desig sexual immutable, una felicitat completa. No parla de valors més reals i assolibles, com l'afecte, la companyonia, la sexualitat plaent, la llibertat dins de la relació.

Cano assenyala que l'amor romàntic es divulga fins a la fatiga a través de la música, la literatura, les sèries de televisió i per tota la cultura en general, una cultura que en aquest tema ja no és elitista, sinó que arriba a totes les classes socials.

"Després de l'accés de la dona al treball, l'arquetip femení ha canviat, ja no és una verge dòcil casolana, sinó és que és executiva, decisiva, activa sexualment. Però la meta de l'amor romàntic es manté intacta". És a dir que socialment la formulació estètica canvia, però el fons es manté, de manera que les reivindicacions de les dones han de començar de zero amb cada generació, afirma.

Aquest tipus d'amor romàntic no només es dóna en parelles heterosexuals, sinó també entre gais i lesbianes, perquè es tracta d'estructures mentals construïdes socialment.

"Considerem i analitzem l'amor romàntic, no simplement com a esfera de sentiments, sinó com a construcció cultural, part fonamental del sistema de poder entre gèneres, relegant a les dones a un rol de subordinació, carència i necessitat", assenyala el col · lectiu Feministes Indignades.

És així que les Feministes Indignades, en el dia de Sant Valentí, van crear una acció que adverteix del "perill de l'amor romàntic com a fórmula social patriarcal mitjançant la qual les dones creiem en la idea que només trobant la nostra mitja taronja estarem completes".

Conviden a participar en l'enganxada d'adhesius contra aquest tipus d'amor.

http://feministesindignades.blogspot.com.es/2012/02/el-amor-romantico-mata.html

http://haciaelsurenelatlantico.wordpress.com/2013/02/09/programa-02-los-mitos-del-amor-romantico/